Sovint eclipsats per la bellesa, el comportament o la controvèrsia que susciten altres artròpodes, els fàsmids (ordre Phasmatodea) –aquest grup d’insectes en què es troben els insectes pal i els insectes fulla– són del tot mereixedors del seu moment de fama. Amb més de 3.000 espècies descrites, aquest ordre es distribueix a tots els continents llevat de l’Antàrtida, mengen plantes i, algunes espècies, fins i tot insectes; molts són partenogenètics (és a dir, les femelles es reprodueixen sense la necessitat de mascles); algunes espècies emeten sons la funcionalitat dels quals, si la tenen, encara està per aclarir, i en alguns països de Sud-amèrica i Àsia són considerats una delícia. A més, els fàsmids són capaços de regenerar extremitats perdudes i la seua manera de vida es basa, en la majoria de les espècies, a passar desapercebuts gràcies al camuflatge. De fet, alguns són capaços de canviar de color o imitar el característic vaivé de les branques i fulles quan són bressolades pel vent. En ciència, són models d’estudi en camps com l’ecologia, l’evolució, la biologia del desenvolupament, la medicina i fins i tot el control de plagues.
Tanmateix, totes aquestes particularitats serveixen de poc si, en voler-los fotografiar, ens trobem davant nostre ni més ni menys que a un «pal vivent». Com es pot aconseguir una imatge diferent d’un animal immòbil i no especialment atractiu? Aquesta pregunta em va venir al cap quan, en una caminada nocturna a Malàisia, vaig trobar un d’aquests animals. Allà mateix vaig decidir crear, mitjançant una llanterna roja, una distorsió de la realitat. Generar una possible dissonància cognitiva mostrant moviment en allò que resta immòbil. Vaig augmentar el temps de disparament de la càmera i em vaig proposar capturar dos retrats superposats en una sola fotografia.
En prémer el disparador, el meu flaix congelaria ràpidament el subjecte (primer retrat). No obstant això, un cop el flaix haguera fet la seua funció, i mentre que la foto es continuava prenent, il·luminaria l’insecte amb la llanterna roja fins que la foto acabés (segon retrat). Tot aquest procés duraria 3,2 segons. En el cas del segon retrat, el mal pols en subjectar la càmera i encendre la llanterna crearia aquest aparent halo de moviment. Un cop més, la imaginació va ser la millor aliada.
