El segle de la biònica

La biònica ha revolucionat la substitució de membres del cos humà mitjançant aparells i artefactes tècnics capaços de suplir completament o ajudar a substituir certes parts anatòmiques danyades. El terme és un acrònim del prefix bio- i el terme electrònica, i fa referència a una part molt especialitzada de l’enginyeria biotecnològica que té com a objectiu construir artefactes capaços de restituir de forma mecànica i electrònica els components de l’organisme humà a mesura que es deterioren o deixen de funcionar.

Durant les últimes dècades, la indústria sanitària ha experimentat una veritable revolució tecnològica, que ha transformat radicalment les tècniques diagnòstiques i el tractament de moltes malalties i situacions invalidants. Si ja durant la segona meitat del segle xx la producció industrial de medicaments, vitamines, hormones i fàrmacs psicoactius va convertir la indústria farmacèutica en un dels sectors més poderosos de l’economia mundial, més recentment la microelectrònica, la informàtica i la física de partícules aplicades a la tecnologia sanitària han generat una sèrie d’instruments i mecanismes d’anàlisi, exploració i aplicació terapèutica sense precedents.

Des del descobriment dels raigs X en 1896 fins a l’actualitat, en poc més d’un segle, la medicina, la cirurgia i la farmàcia han experimentat un canvi tecnològic ben intens segons les demandes d’una població amb una esperança de vida que ha anat creixent. L’envelliment i l’accidentalitat (laboral, de trànsit, tecnològica, les catàstrofes ambientals, etc.) demanen noves solucions al deteriorament físic accidental o derivat de l’edat i l’envelliment, o de les malalties degeneratives. En el terreny diagnòstic, la visualització interna de l’organisme s’ha revolucionat amb noves tècniques com la tomografia axial computeritzada (TAC), la ressonància magnètica nuclear (RMN) i la tomografia per emissió de positrons (PET). Així mateix la suplantació d’òrgans i funcions ha desenvolupat màquines complementàries com van ser els marcapassos i el pulmó d’acer, i més recentment els respiradors artificials, les màquines de diàlisi renal, o la compensació de funcions abolides com en el tractament hormonal de la diabetis o els trastorns de la tiroide. La medicina regenerativa i el cultiu de cèl·lules han permès també el trasplantament d’òrgans i teixits.

«Des de fa una dècada hem començat a veure esportistes d’elit que fan servir pròtesis de cama o de braç i participen en competicions d’alt rendiment»

En aquest context de revolució tecnològica sanitària, amb l’adveniment de la biònica, ha provocat una veritable revolució en el domini de la traumatologia i l’ortopèdia. Els antics artefactes artesanals –crosses, cadires de rodes, pròtesis de fusta…– que servien de suport per als membres danyats, actualment han deixat pas a una veritable explosió de la indústria biònica, on es planteja la substitució no només mecànica de la part anatòmica danyada, sinó també la restitució funcional, perquè els aparells biònics aspiren a integrar els nous artefactes com una part essencial de l’organisme mateix.

Des de fa una dècada hem començat a veure atletes, ciclistes i altres categories d’esportistes d’elit que fan servir pròtesis de cama o de braç i que participen en competicions esportives d’alt rendiment. S’han desenvolupat també pròtesis de peus, mans i braços. L’extremitat artificial queda connectada directament amb l’esquelet i gaudeix d’una gran estabilitat. Són pròtesis capaces d’establir una connexió entre el cervell o la ment i la màquina mitjançant la implantació d’elèctrodes neuromusculars en el sistema nerviós, els quals interpreten senyals elèctrics i els tradueixen en moviments mecànics. La robòtica no sols és una amenaça per a la substitució del treball físic de molts treballadors manuals, també és una oportunitat excepcional per superar paràlisis, atròfies, i situacions de discapacitat que fins ara eren invalidants i ara obren l’esperança d’una vida més autònoma.

© Mètode 2019 - 100. Els reptes de la ciència - Volum I (2019)

Catedràtic d’Història de la Ciència de la Universitat de València.