Celebra l’Any dels Llegums a casa

En l’Any Internacional dels Llegums, declarat per la FAO, no volíem deixar passar l’oportunitat de proposar una activitat amb aquestes plantes, que són un dels grups més importants en la nostra alimentació, així com part del nostre paisatge natural. Els llegums són la tercera família més nombrosa de plantes amb flors que habita el planeta, i els seus fruits són grans fonts de proteïnes, amb una aportació entre dues i tres vegades més alta que el blat o l’arròs. A més, aquestes plantes acostumen a viure en simbiosi amb certs bacteris capaços de fixar nitrogen atmosfèric en el sòl.

«Els fruits dels llegums són grans fonts de proteïnes, amb una aportació entre dues i tres vegades més alta que el blat o l’arròs»

Trobem llegums a tots els continents i n’hi ha que es conreen des de fa més de 9.000 anys. Com a exemple de la seua importància podem ressaltar la influència que tenien en la societat romana, quan els noms dels quatre grans grups de llegums servien per a designar les famílies més distingides: Ciceró (cigrons), Lèntul (llentilles), Fabio (faves) i Piso (pèsols); cap altre grup d’aliments va tenir tanta rellevància en aquesta societat. A més, des de temps llunyans aquestes plantes s’han conreat com a ingredient per a elaborar nombrosos productes alimentaris. És el cas de les llentilles i els cigrons, utilitzats a l’Índia per a preparar els papadums. Al Mediterrani, amb cigrons s’elaboren productes molt coneguts i consumits, com l’hummus, encara que amb aquest ingredient també podem trobar exemples de pans i coques com la farinata, a Itàlia.

Gabinet de Didàctica del Jardí Botánic de la UV

Una altra característica que cal destacar d’aquestes llavors és la varietat de colors de la coberta o membrana protectora: verda en el cas dels pèsols; vermella, negra o blanca en les mongetes o fesols; transparent en els tramussos, o amb dues pigmentacions, com és el cas dels fesols vermells. Aquests colors provenen de les antocianines i dels fenols de la coberta, cosa que els proporciona propietats antioxidants. Com que aquestes substàncies són solubles en aigua, desapareixen en la cocció i es perd el color. En el cas dels pèsols, de les faves i de les bajoques, el color prové de la clorofil·la.

Us proposem dues activitats amb aquestes plantes tan suggeridores. La primera consisteix a fer una col·lecció de diferents varietats i tipus de llegums. Aquesta és una manera de comprendre la importància i diversitat d’aquest grup de plantes. Amb la segona activitat podrem dissenyar un jardí de plantes enfiladisses per decorar qualsevol racó.

«Les llavors de les lleguminoses permetren veure d’una manera extraordinàriament senzilla com es produeix la germinació i el creixement en les plantes»

Les llavors de les lleguminoses permetren veure d’una manera extraordinàriament senzilla com es produeix la germinació i el creixement en les plantes. Una llavor, que és una futura planta, consta d’una membrana protectora i, tancat en aquest embolcall, trobem l’embrió, que té dues grans fulles de reserva –els cotilèdons– i una petita tija. Els cotilèdons aporten els nutrients de la futura planta, ja que es van formar en la fecundació de l’òvul com un teixit nutritiu o endosperma. En altres llavors l’endosperma es desenvolupa amb l’embrió i és l’òrgan de reserva del fruit madur, però en les lleguminoses aquest teixit s’incorpora als cotilèdons i alimenta la petita plàntula del seu interior. La coberta o membrana protectora de les llavors varia en gruix: per exemple, és fina en els cacaus, però representa fins a un 30 % de la massa dels tramussos. Està formada per glúcids en les parets cel·lulars; aquestes cadenes de polisacàrids són les responsables de la costosa digestió dels llegums, ja que la seua longitud fa que calga treballar per trencar-les. El tipus d’aigua i la cocció, però, hi ajuden. Les llavors es componen principalment de proteïnes i midó, tot i que en el cas de la soja i el cacauet poden tenir entre un 25 % i un 50 % d’oli.

Activitat: Col·lecció de llegums

La primera activitat és ben senzilla i és la base de qualsevol planter. Us proposem una llista de diferents llegums, però podeu buscar-ne d’altres si voleu fer-la més completa. A més, trobareu que hi ha una rica i variada diversitat de cadascun d’ells:

Materials i utensilis:

  • Pots de vidre
  • Llegums secs de varietats diferents
  • Etiquetes

Procediment:

  1. Per aconseguir els llegums i gaudir de totes les seues varietats podem anar al mercat del nostre poble o ciutat. Una vegada els tinguem, només cal omplir els pots de vidre i posar-los una etiqueta amb el nom comú i el nom científic. Això ens ajudarà a veure la diversitat que hi ha al planeta!
Nom comú Nom científic Localització
Tramús Lupinus sp. Europa i el sud-oest asiàtic
Fesol o mongeta Phaseolus vulgaris Amèrica Central i Amètica del Sud
Cacauet Arachis hypogaea Amèrica Central i Amètica del Sud
Cigró Cicer arietinum Europa i el sud-oest asiàtic
Pèsol Pisum sativum Europa i el sud-oest asiàtic
Fava Vicia faba Europa i el sud-oest asiàtic
Lentilla Lens culinaris Europa i el sud-oest asiàtic
Soja Glycine max Amèrica Central i Amètica del Sud

Activitat: Plantació de llegums

En aquesta segona activitat us proposem un mètode molt senzill per a fer una plantació de llegums.

Materials i utensilis:

  • Llegums de sis varietats diferents
  • Ouera
  • Cotó
  • Aigua
  • Cossiols o ampolles de plàstic

Gabinet de Didàctica del Jardí Botánic de la UV

Procediment:

  1. Seleccionem fesols de diferents varietats: vermell, canyella, del Barco, garrofó…
  2. Posem cadascuna de les varietats de llegums en un dels compartiments de l’ouera, damunt d’un tros de cotó humitejat.
  3. Deixem l’ouera a prop d’una finestra perquè les llavors puguen rebre llum natural.
  4. Cada dia farem el seguiment del desenvolupament de la plàntula a partir de les reserves nutritives i veurem com apareixen la tija i petites fulles.
  5. Al cap d’una setmana podrem trasplantar aquestes plàntules a un test. També en podem aprofitar ampolles de plàstic, tal com proposàvem al número 89 de Mètode. D’aquesta manera tindrem una col·lecció de plantes enfiladisses. A més, aquesta activitat, que es pot fer en qualsevol època de l’any, ens permetrà conèixer l’embrió vegetal i el desenvolupament de les diferents parts de la planta.
© Mètode 2017 - 91. SheScience - Tardor 2016

El Gabinet de Didàctica del Jardí Botànic de la Universitat de València el componen Mª José Carrau, Pepa Rey i Olga Ibáñez.