Podem divulgar la ciència, tot respectant-ne el rigor, i aconseguir tenir una audiència atenta que s’ho passe bé? La resposta la podem trobar en museus i jardins botànics, llocs des d’on tractem de fer divulgació de manera amena i divertida.
Hem de recórrer a frases menys còmodes i més enrevessades com ara matèria primera o producte sense processar, perquè correm el risc que la pròxima vegada que li diguem a un pacient que menge «productes naturals», acabe comprant un caldo, pa refinat o un suc.
Caldrà vigilar la presència d'un excés de sonoritat o inclús la disminució o absència de sorolls abdominals. Ho explica Joan Lloret, pediatra i col·laborador científic a l'Institut d'Història de la Medicina i de la Ciència de la Universitat de València.
Ens ho explica María Soledad Prats Moya, del Departament de Química Analítica, Nutrició i Bromatologia de la Universitat d’Alacant.
Aquest article revisa els aspectes bàsics de la normativa de la Unió Europea sobre la producció d’aliments ecològics i conclou que, en general, aquesta no es basa en la ciència i és confusa per al consumidor.
El catedràtic de Tecnologia dels Aliments de la Universitat de València, Daniel Ramón Vidal, recupera aquest monogràfic de Mètode dedicat a l'alimentació.
Les algues es poden conrear en grans quantitats de manera sostenible i, per això, es considera que, en el futur, arribaran a constituir una proporció important de la ingesta d’aliments a nivell mundial i pal·liaran el problema de la fam.
El moniato forma part dels cultius que salvaren de la fam molts valencians en la postguerra. Moltes persones majors el recorden directament torrat al forn o en l’olla de moniato. També ha sigut i és emprat encara en rebosteria, com en els pastissets de Nadal, en l’arnadí i altres dolços.
El Gabinet de Didàctic del Jardí Botànic us proposa dues activitats: fer una col·lecció de llegums i dissenyar un jardí d'enfiladisses.
Els sentits del gust i de l’olfacte són instruments que contribueixen a modular la gana, en tant que des d’una perspectiva evolutiva, es pot conjecturar que la sensació de plaer alimentari va haver de sorgir de la necessitat de distingir en la variada oferta de la naturalesa els elements òptims i sans dels perjudicials i fins i tot verinosos.