L'existència del progés moral és un argument a favor (o en contra) de la vigència de les nostres tradicions.
Segons sembla moltes plantes aquàtiques han adquirit la propietat superhidrofòbica per selecció natural. Però cap amb la perfecció, la convicció i la intensitat de la Nelumbo nucifera.
La humanitat ha viscut moments en què científics i artistes s’han interessat els uns pels altres. Aquests moments són, de llarg, els més creatius de la seva història.
Fa uns dies el MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) em va demanar que comentés un quadre de la seva col·lecció per a un programa de televisió. Vaig triar una pintura de Feliu Elias, un artista postmodernista català que a més va ser caricaturista, editor i crític d’art.
La museologia va començar tancant-ho tot en vitrines, però també ha evolucionat fins trobar el seu propi llenguatge. És la selecció natural de la selecció cultural.
Estic pensant que potser cal acceptar que allò trivial no és trivial, que l’estructura de veritat autogarantida d’una proposició no ha de significar, necessàriament, que la proposició sigui intranscendent.
En alguna posició precisa de la seqüència infinita de dígits de π apareix per primera vegada qualsevol seqüència finita de nombres racionals.
A partir de tres exemples, Wagensberg reflexiona sobre la creativitat humana ja que no és suficient amb tindre una idea, depèn de tres fases: tenir una idea, adonar-se que la idea és bona i convèncer-ne als altres.
Les restes i rastres dels nostres ancestres són evidències insuficients per definir unívocament la morfologia de les bifurcacions transcendents.
Article on Jorge Wagensberg fa una reflexió sobre els distints significats i connotacions que una paraula pot tindre depenent de la situació i el context en que es emprada, com ara bestiola, pessebre o elit.
Què és un geni? En aquest article Jorge Wagensberg reflexiona sobre l'essencia definitòria del geni. Avancem una definició: geni és un ésser capaç de produir nou coneixement.
La reiteració és el fonament d'això que anomenem tradició. Les tradicions es consoliden quan es confon «comprendre» amb «estar acostumat a».
Una reflexió sobre allò natural i allò sobrenatural. El cas de les boles de foc: el fenomen consisteix en unes efímeres boles de foc que es desplacen erràticament durant no més de deu segons.
Som al regnat d’Assurnasipal II (883-859 aC) i els artistes al seu servei narren la seva glòria en meravellosos baixos relleus en pedra. La tècnica, lineal i visual, no dista molt dels nostres còmics actuals.
Una classificació, com per exemple la de Linné per als éssers vius, és una forma de comprensió, un arbre en què només les fulles representen objectes reals, els individus vius.
Jorge Wagensberg ens dona unes pinzellades del que és la natura amb la seua fina i encertada ploma. En aquest cas és el torn de la Patagòni i la seua riquesa natural.
El paisatge verd és una propietat antiga i ben assentada. Però la vegetació terrestre depèn quasi segur d’un modest i fràgil episodi, potser d’un suau cop de brisa esdevingut en algun racó durant un instant fa centenars de milions d’anys.
Al llarg de tant de temps, hi ha un episodi que es repeteix una vegada darrere l’altra. Durant alguna obra de reforma o de manteniment, un niu de rates pot quedar emparedat al terrorífic estil d’Edgar Allan Poe.
Article sobre el Museu de la História de la ràdio a Gliwice (Polònia), testimoni de la maldat i de l'estupidesa humanes abans que comencés la Segona Guerra Mundial.
Finalment va ocórrer. Després de trenta anys conduint cotxes de gasolina, ara ja fa més d’un any que m’he decidit per un automòbil amb motor dièsel. El meu temor era que els automatismes adquirits durant tant de temps acabaren traint-me i que arribés l’hora de l’error fatal.
Al llarg de tres exemples, Wagensberg afirma que no és el mateix comprendre una cosa que estar-hi acostumat. Per això convé, de tant en tant, revisar les nostres veritats vigents per molt tradicionals i sòlides que aquestes puguen semblar.
Es confon ben sovint, però no és ben bé el mateix: no és el mateix comprendre una cosa que estar-hi acostumat. Per això convé, de tant en tant, revisar les nostres veritats vigents per molt tradicionals i sòlides que aquestes puguin semblar.