En uns pocs anys, el canvi global ha passat de ser un concepte vague a ser una realitat indiscutible i plenament acceptada per la comunitat científica. La revista Mètode hi va dedicar un número no fa pas gaire (núm. 34, estiu 2002), on s’oferia una visió general molt interessant d’aquesta problemàtica.

Entre els aspectes més rellevants de l’actual procés de globalització destaca la transformació accelerada de la nostra geografia agrària. Les darreres dècades s’han caracteritzat per una forta metamorfosi dels agroecosistemes periurbans, allunyats cada vegada més de l’anomenat “desenvolupament sostenible”...

Sir Martin Rees es l’astrònom reial al Regne Unit, la posició més respectada i de major responsabilitat que un astrònom britànic pot assolir. Els primers astrònoms a ocupar aquest càrrec varen ser John Flamsteed, que va inaugurar l’Observatori de Greenwich, Edmond Halley, que va predir que el cometa observat el 1682 tornaria a ser observat 76 anys després, i James Bradley, descobridor de l’aberració de la llum.

Gregorio Martín Quetlas (Ciutadella, Menorca, 1950) és catedràtic de matemàtiques, encara que des del seu càrrec de director de l’Institut de Robòtica de la Universitat de València ha evolucionat cap a les aplicacions de la telemàtica i la informàtica gràfica a temps real en temes com el trànsit en carretera, el transport ferroviari, simuladors per a conductors de distints vehicles o, recentment, per a ajudar els nens autistes.

L’Óscar prepara la presentació del seu llibre Paraula de robot al Museu de la Ciència de Barcelona. Està amb Luc Steels, coprotagonista del seu llibre, juntament amb Aibo, un robotet amb aspecte de gos, que parla amb congèneres seus.

Manuel Durán Fuentes, a més d’exercir d’enginyer de camins, és un investigador apassionat de les vies i els ponts d’època romana. Amb la seua recerca ha posat de manifest un error històric en la identificació del patrimoni romà i ha establert un mètode que permet

La Biblioteca Valenciana ha estat escenari d’una exposició, un simposi internacional i altres actes diversos al voltant de la figura de Félix Martí Ibáñez. Aquest personatge, nascut en 1911, arribaria a destacar en àmbits molt diversos.

L’ensenyament de les matemàtiques ja no es fa solament a l’aula mitjançant traçats a la pissarra o en programes d’ordinador. Tothom sap que la millor manera d’aprendre és veient, tocant i així relacionar directament allò que estudiem amb les formes i estructures dels elements de la natura.

El passat dia 21 d’abril es va celebrar a la sala d’actes del Jardí Botànic de la Universitat de València una taula rodona per presentar el darrer número de la revista Mètode, dedicat a la gastronomia. A l’acte van assistir nombroses persones que després entraren en debat obert i multidisciplinar.

Pocs científics valencians han gaudit del reconeixement –quasi millor coneixement–, que ha tingut Antoni Josep Cavanilles, valencià del XVIII que ha quedat en la història pels seus èxits en el camp de la botànica.