El nombre de guies d’ocells segurament assoliria un rècord Guinness, però la majoria són traduccions d’obres estrangeres centrades en un altre país o països. Moltes ni tan sols estan adaptades, però fins i tot les que ho estan tenen el problema de la inclusió d’espècies que no viuen aquí, el que dificulta la identificació.
Quan parlem d’espècies sense dimorfisme sexual, caldria completar la frase amb un apunt: especies sense dimorfisme sexual que nosaltres puguem detectar.
Han passat més de tres dècades des que un grup d’ornitòlegs va iniciar un projecte tan ambiciós que semblava impossible. Ni més ni menys que reunir en una publicació totes les espècies d’ocells del món, que en són més de 10.000.
[caption id="attachment_3131" align="alignleft" width="200"] Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002. J. Estrada, V. Pedrocchi, Ll. Brotons i S. Herrando (editors). S. Guallar, G. Gargallo, O. Baltà, F. Páramo i R. Aymí (editors assistents). Institut Català d’Ornitologia (ICO), Lynx Edicions, Bellaterra, Barcelona, 2004. 638 pàgines
[caption id="attachment_3130" align="alignleft" width="200"] Atlas de las aves reproductoras. R. Martí i J. C. del Moral (editors). B. Molina i A. Ruíz (editors adjunts). Dirección General de Conservación de la Naturaleza - Sociedad Española de Ornitología, Madrid, 2003. 733 pàgines (format: 32 x 22 cm).