La pèrdua i degradació d’hàbitats és una de les principals amenaces per als primats. En la protecció de l'entorn no es pot ignorar la diversitat cultural dels grups de població que viuen a les àrees protegides perquè la supervivència de la biodiversitat depén de les actituds d'aquestes comunitats.

Quan va sorgir la cultura acumulativa a la nostra història evolutiva? En aquest article es repassen les aportacions de l’arqueologia experimental amb primats a aquesta pregunta mitjançant la descripció de diversos experiments amb ferramentes de pedra duts a terme amb grans simis.

Fins a quin punt els ximpanzés cacen cooperativament? L’evidència disponible apunta que, amb experiència, són capaços de coordinar-se, però no queda clar si també poden col·laborar segons una estratègia compartida.

La socialitat proporciona als primats beneficis com una xarxa de suport més gran i més oportunitats d’aprenentatge, però també planteja reptes relacionats amb la competitivitat i la coordinació.

Els primats constitueixen un ordre que engloba més de tres-centes espècies, entre les quals estem els éssers humans. Potser per això ens atrau i ens fascina el seu estudi.

El primatòleg Jordi Sabater Pi (1922–2009) no considerava el dibuix un simple entreteniment ornamental, sinó una part nuclear del procés d’observació i d’investigació del món.

Tomàs Marquès Bonet és biòleg i dirigeix el grup de Genòmica comparativa a l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), dedicat principalment a l’anàlisi i comparació del genoma dels primats per a intentar entendre millor el genoma humà.