La #ciència a Twitter

TWITTER
Mètode

Divulgar ciència en 140 caràcters com a màxim. A penes un titular o una frase enginyosa per enganxar el públic. A aquesta concisió del llenguatge s’han hagut d’adaptar tots aquells científics que, des del 2006 (any del llançament de Twitter) ençà, han decidit obrir-se un perfil en la popular xarxa social. No sembla senzill però alguns ho han aconseguit i amb notable èxit.

Recentment la revista Science ha publicat un llistat amb els científics «estrella» a Twitter. Entre ells destaquen aquells ja coneguts pel gran públic a través de programes de televisió i ràdio com ara Neil deGrasse Tyson, Brian Cox, Richard Dawkins, Ben Goldacre o Phil Plait, entre altres. La revista volia comprovar en casos concrets com funcionava l’anomenat «índex Kardashian». Aquest indicador o «índex-K» va ser una provocadora proposta llançada aquest estiu per l’investigador Neil Hall. En un comentari publicat a Genome Biology, Hall afirmava que si Kim Kardashian (famosa per estar sempre als mitjans i no per cap treball o activitat en concret) tenia milions seguidors a Twitter i, per tant, un gran impacte en els seus comentaris i opinions, el mateix podia estar passant entre la comunitat científica: que hi haguera gent famosa per ser qui era i no per les seues contribucions en ciència. Així, proposava calcular la discrepància entre el nombre de seguidors d’un científic i el de citacions rebudes pels seus treballs en revistes d’impacte. Hall afirmava, finalment, que si un resultava ser un científics massa «kardashià» potser havia de dedicar-se menys a Twitter i més a escriure articles.

 

 

«Els científics més mediàtics, són pitjor pel fet de dedicar part del seu temps a la divulgació? Tractar de difondre el coneixement entre un públic ampli i variat, no hauria de ser considerat un mèrit en compte d’un inconvenient?»

Publicar o divulgar

La irònica proposta va ser rebuda amb un intens debat a les xarxes socials i el propi Neil Hall va haver d’utilitzar el seu perfil en Twitter (amb 1.671 seguidors) per tal d’aclarir alguns aspectes del polèmic índex-k:

L’article de Science, que aplicava aquesta fórmula a destacats divulgadors científics, concloïa que –tot i en els casos dels científics més «kardashians»– no es podia dir que la seua fama en Twitter fos immerescuda ja que acumulaven gran nombre de citacions.

Evidentment, al marge de la provocació i de la reacció suscitada, el tema apel·lava a un debat en el qual està immersa la comunicació científica. Quin paper juga la popularitat en el reconeixement de l’autoritat científica en una disciplina? I quin altres indicadors com l’«índex-h» que mesura el nombre de publicacions i citacions rebudes en revistes científiques d’impacte? Per què pot estar interessat en la divulgació un científic si aquesta no té valor curricular?

L’anàlisi de Science oferia una altra dada interessant i és que la majoria dels científics que ocupen els rànquings dels més citats per la comunitat científica no s’han deixat seduir per Twitter. En la mostra de 50 científics entre els 100 més citats, segons el rànquing de Scholarometer, només una cinquena part tenia perfil identificable a Twitter.

   

Twitterfòbia i Twitterfilia

És aquesta situació semblant al que ocorre amb la ciència espanyola? A Mètode hem volgut comprovar-ho. Dels 45 científics espanyols que estan entre els més citats segons el darrer llistat elaborat per Thomson Reuters, només set tenen Twitter. D’aquests, quatre presenten escassa o nul·la activitat (amb zero tuits o abandonament de més d’un any del perfil). Per tant, únicament en tres casos trobem un perfil destacat a Twitter: Carlos Duarte, del CSIC, lidera el llistat amb 1.262 seguidors. Duarte va tindre actiu durant un temps un blog sobre ciència al diari El Huffington Post. També ha col·laborat amb articles al diari El País. El segon lloc l’ocupa Alfonso Valencia, del CNIO, amb 1.155 seguidors. I tanca el rànquing Miguel Araújo, també del CSIC, amb 360 seguidors. La resta, no tenen un perfil que es puga identificar.

Encara que sense Twitter, dos dels investigadors més citats sí que disposen de pàgina web pròpia. Un d’ells és el químic Avelino Corma, premi Príncep d’Astúries d’Investigació en 2014. L’altre cas és el de la biòloga Montserrat Vilà.

Tot i això, es detecta certa resistència a estar present en Twitter per part dels autors més citats. Aquesta anàlisi ens podria dur a pensar que, com apuntava Hall, qui està massa ocupat escrivint papers no pot dedicar-se a la divulgació en les xarxes socials.

   

La Twitteresfera científica espanyola

És aquesta una dicotomia real o es pot estar entre els científics més influents entre la pròpia disciplina i gaudir de l’èxit a les xarxes socials? Hi ha cap problema en ser un bon divulgador? Els científics més mediàtics, són pitjor pel fet de dedicar part del seu temps a la divulgació? Tractar de difondre el coneixement entre un públic ampli i variat, no hauria de ser considerat un mèrit en compte d’un inconvenient?

Si fem una ullada ràpida i no sistemàtica a la Twittersfera científica espanyola, tot i que les seues xifres de seguidors queden lluny de les «estrelles» internacionals, podem trobar algunes figures destacades.

   
1 1. José M. López Nicolás
16.200 seguidors @ScientiaJMLN
Bioquímica. Universitat de Múrcia.
bioamara 16. Bioamara
2.279 seguidors @bioamara
Biologia i plantologia. CSIC.
2 2. Jose M. Mulet
11.700 seguidors @jmmulet
Biotecnologia. Universitat Politècnica de València.
canela 17. Enric I. Canela
2.213 seguidors @enriccanela
Bioquímica i biologia molecular. Universitat de Barcelona.
3 3. Julio Mayol
9.733 seguidors @juliomayol
Medicina. Universitat Complutense de Madrid.
12 18. Andreu Escrivà
2.201 seguidors @AndreuEscriva
Ciències ambientals. Universitat de València.
grima 4. Clara Grima
8.851 seguidors @ClaraGrima
Matemàtiques. Universitat de Sevilla.
13 19. J. J. Gómez Cadenas 2.113 seguidors @JuanJoseGomezC1
Físico. IFIC (UV-CSIC)
4 5. Juan Luis Arsuaga
8.772 seguidors @JuanLuisArsuaga
Paleontologia. Universitat Complutense de Madrid. Codirector d’Atapuerca.
14 20. Bernardo Herradón 2.013 seguidors @QuimicaSociedad
Química. CSIC.
5 6. Eudald Carbonell
8.613 seguidors @eudaldcarbonell
Paleontologia. IPHES. Codirector d’Atapuerca.
15 21. José A López
1.901 seguidors @jalguerrero
Biología Molecular. Universitat Autònoma de Madrid.
villatoro 7. Francis Villatoro
7.375 seguidors
@emulenews
Matemàtiques i ciències de la computació. Universitat de Màlaga
.
smacip 22. Salvador Macip
1.820 seguidors
@macips01
Medicina. Universitat de Leicester (UK).
quirantes 8. Arturo Quirantes
5.756 seguidors
@elprofedefisica
Física. Universitat de Granada.
16 23. J.M. Bermúdez de Castro
1.775 seguidors 
@Jmbdecastro
Paleontología. Codirector d’Atapuerca.
6 9. Juan Ignacio Pérez
5.408 seguidors @Uhandrea
Fisiologia. Universitat del País Basc.
17 24. Manel Esteller
1.774 seguidors
@ManelEsteller
Biomedicina. ICREA.
7 10. Esther Samper
5.112 seguidors @Shora
Medicina. Escola Mèdica de Hannover (Alemanya).
policromica

25. María A. Pérez
1.725 seguidors @policromica
Biotecnologia. CNB-CSIC.

8 11. Xurxo Mariño
4.292 seguidors @xurxomar
Biologia. Universitat de Santiago de Compostel·la.
matute 26. Helena Matute
1.689 seguidores
@HelenaMatute
Psicologia experimental. Universitat de Deusto
9 12. Miquel Duran
2.709 seguidors @miquelduran
Química. Universitat de Girona.
sdc 27. Eduardo SdC
1.410 seguidors @edusadeci
Matemàtiques. Universitat de La Rioja.
malonso 13. Manuel P. Alonso
2.532 seguidors @MPAlonso
Genètica. Universitat de València. 
18 28. Fernando Blasco
1.349 seguidors @fblascoc
Matemàtiques. Universitat Politècnica de Madrid.
10 14. Dr. Litos
2.412 seguidors @DrLitos
Bioquímica. Universitat de València.
19 29. Carlos Duarte
1.282 seguidors
@duarteoceans
Ecologia marina. CSIC. 
11 15. Joaquín Sevilla
2.295 seguidors @Joaquin_Sevilla
Tecnologia electrònica. Universitat Pública de Navarra.
20 30. José R. Alonso
1.277 seguidors @jralonso3
Neurocientífic. Universitat de Salamanca (CREC).

Data d’actualització: 29/9/14.

Evidentment, aquest llistat està lluny de ser un estudi exhaustiu i segur que falten molts noms. De fet, només s’han tingut en compte investigadors amb publicacions científiques que superaren el miler de seguidors. Tanmateix, resulta representatiu dels perfils científics que es poden trobar a la xarxa. En aquest llistat trobem un altre element, també destacat per Hall i per l’article de Science, i és l’escassa presència de les dones científiques a Twitter. Per què no es decideixen a participar més en l’espai públic de les xarxes socials? Quines són les raons d’aquesta escassa visibilitat?

Ens agradaria saber la vostra opinió i també que ens enviareu els vostres suggeriments per poder anar completant la Twitteresfera científica espanyola. Animeu-vos-en!

Lucía Sapiña. Observatori de les Dues Cultures. Revista Mètode. Universitat de València.
© Mètode 2014.

Articles relacionats:

Dones, ciència i Twitter. Polèmica sobre l’article «La #ciència a Twitter».

© Mètode 2014

Observatori de les Dues Cultures, revista Mètode.

Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica per la Universitat de València. És membre de l’Observatori de les dues cultures, grup d’investigació pluridisciplinari de la Universitat de València que analitza les relacions entre periodisme i ciència. Actualment, la seua recerca se centra en la comunicació del càncer, tant en la premsa com en les xarxes socials.