[caption id="attachment_3106" align="alignleft" width="200"] Scientists debate Gaia. The next century. Stephen H. Schneider, James R. Miller, Eileen Crist, Penelope J. Boston (eds.). MIT Press,
[caption id="attachment_2879" align="alignleft" width="200"] Biografia del món. De l’origen de la vida al col·lapse ecològic. Jaume Terradas. Columna. Barcelona, 2006. 499 pàgines.[/caption] És possible, en
[caption id="attachment_5058" align="alignleft" width="200"] ¿Soy un mono? / Francisco J. Ayala / Traducció de María Ruiz de Apodaca. Ariel. Barcelona, 2011. 108 pàgines.[/caption] Francisco J.
«Cada nova generació ha de realitzar una nova revisió del llegat de Darwin i arribar a noves interpretacions»
Entrevista a Janet Browne
Entrevistem a la historiadora de la ciència i biògrafa de Charles Darwin.
«En què és menys admissible intentar fer una cèl·lula que cercar la síntesi d’una molècula?» es preguntava fa quasi un segle el biofísic francès Stéphane Leduc. Avui es té la impressió que la recerca de la síntesi de vida al laboratori és una qüestió científica totalment nova. Tanmateix, des de final del segle XIX, diversos autors compromesos en la lluita contra el vitalisme estaven convençuts que la comprensió total de la vida prové de la seua síntesi artificial.
L'estudi científic de l'origen de la vida en el marc del pensament evolucionista és relativament recent El bioquímic rus Aleksandr I. Oparin va