Els grans reptes de la ciència
Cicle de conferències amb motiu del número 100 de Mètode
Els avanços científics han canviat la nostra forma de vida d’una manera espectacular en les últimes dècades. Avanços mèdics, tecnològics, agrícoles, energètics… Tots ells obren un ventall de possibilitats i al mateix temps ens plantegen nous reptes ètics i morals. Amb motiu de la publicació del número 100 de Mètode, la revista de difusió de la investigació de la Universitat de València i l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives organitzen una sèrie de conferències al voltant de la idea central dels reptes de la ciència. Canvi climàtic, intel·ligència artificial, agricultura, genètica i neurociència són els cinc eixos al voltant dels quals reflexionaran cinc especialistes en la matèria.
Creative (Climate) Comunications: Productive Pathways for Science, Policy and Society
A càrrec de Maxwell Boykoff
Director del Centre d’Investigació en Política Científica i Tecnològica de l’Institut d’Investigació en Ciències Ambientals de la Universitat de Colorado Boulder (EUA).
Amb traducció simultània
Dijous 28 de febrer de 2019
19:00 hores
Aula Magna – Centre Cultural La Nau
Assistència gratuïta. Aforament limitat
No existeix una «fórmula magistral» per a la comunicació del canvi climàtic. Quan, on, per què i en quines condiciones es comunica millor són algunes de les qüestions que ens presenta Maxwell Boykoff en aquesta conferència. Conèixer i analitzar els esforços que aprofiten la creativitat per a parlar d’un fenomen tan complex com el canvi climàtic ens poden ajudar a respondre aquestes preguntes.
Enxarxats: Tecnologia, ètica i ciència-ficció
A càrrec de Carme Torras
Professora d’investigació de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial de Barcelona (CSIC-UPC)
Dimarts 26 de març de 2019
19:00 hores
Aula Magna – Centre Cultural La Nau
Assistència gratuïta. Aforament limitat
L’aparició de les xarxes socials i la utilització massiva de dades personals fa indispensable establir criteris ètics i fomentar l’esperit crític. En la xarrada, Carme Torras ens exposarà l’estat actual de la recerca en intel·ligència i els dilemes ètics a partir de la seua novel·la Enxarxats, una història sobre les possibilitats d’Internet i les responsabilitats que comporta.
El futur de la producció d’aliments
A càrrec de Pere Puigdomènech
Professor d’investigació del Centre per a la Recerca en Agricultura Genòmica de Barcelona (CSIC-IRTA-UAB)
Dijous 16 de maig
19:00 hores
Aula Magna – Centre Cultural La Nau
Assistència gratuïta. Aforament limitat
Molts dels habitants del planeta han assolit unes condicions de vida impensables fa pocs segles, però com podem aconseguir que aquest estat arribe a la majoria de persones? Com produirem l’energia o els aliments necessaris? Com podem predir els canvis que produiran en els equilibris ecològics? Les decisions que la nostra societat ha de prendre necessita les dades i propostes que la ciència pot realitzar.
Humans 2.0: La genètica del segle XXI
A càrrec de Gemma Marfany
Professora titular del Departament de Genètica de la Universitat de Barcelona. Membre de l’Observatori de Bioètica i Dret de la UB.
Dimecres 22 de maig
19:00 hores
Aula Magna – Centre Cultural La Nau
Assistència gratuïta. Aforament limitat
Avui dia ja tenim a l’abast tècniques d’edició genètica que permeten modificacions a la carta de qualsevol organisme, també en humans. Com serà el futur pròxim? Sabem prou de genètica per a escollir quines són les variants genètiques desitjables? Modificarem l’ADN de l’espècie humana per a crear éssers humans optimitzats?
En busca de la mente
A càrrec de Xurxo Mariño
Professor del Departament de Fisioteràpia, Medicina i Ciències Biomèdiques de la Universidade da Coruña.
Dimecres 5 de juny
19:00 hores
Aula Magna – Centre Cultural La Nau
Assistència gratuïta. Aforament limitat
L’encèfal humà és una màquina capaç de generar autoconsciència, pensament simbòlic i llenguatge, característiques que defineixen la nostra naturalesa humana. El gran repte és comprendre com sorgeix la ment autoconscient, el «jo», a partir de l’activitat elèctrica i química de 86.000 milions de neurones. La neurociència duu poc més de 100 anys tractant de desxifrar l’estructura i els processos interns encefàlics.
Organitza: Escola Europea de Pensament Lluís Vives i revista Mètode de la Universitat de València
