Reclamen de nou a «La Vanguardia» major rigor científic

la-vanguardia

L’Associació Catalana de la Comunicació Científica (ACCC), l’Asociación Española de Comunicación Científica (AECC) i la Sociedad por el Avance del Pensamiento Crítico (ARP-SAPC), han enviat una nova carta al defensor del lector de La Vanguardia, Josep Rovirosa, per reclamar que el rigor científic s’aplique a tots els continguts del diari: «No és conseqüent tenir en compte el rigor científic en certes seccions del diari i prescindir-ne en altres. Per exemple, s’acceptarien errades històriques en una secció que no sigui la de cultura? Probablement no» afirmen en el seu escrit.

La carta, enviada el 25 de febrer, és una reacció a la resposta donada pel Defensor del Lector a la primera missiva que li van fer arribar les tres associacions el passat 30 de gener. En aquella ocasió manifestaven la seua preocupació davant alguns exemples contraris al rigor científic: «Excel·lents reportatges científics abunden al diari, però La Contra i altres espais presenten sovint continguts totalment contraris a aquest rigor». A més, es considerava la qualitat d’alguns entrevistats en aquesta secció com a «dubtosa», més enllà de criteris científics: «Això és especialment greu quan els entrevistats poden utilitzar la credibilitat atorgada pel medi per lucrar‐se, a través de contractes amb empreses, venda de llibres, teràpies, i altres mitjans».

El 5 de febrer, el Defensor del Lector va contestar a les associacions que «tot i entenent i compartint la preocupació per l’objectivitat i el rigor científic, els tres periodistes de La Contra matisen que alguns dels personatges entrevistats en aquesta secció «ho són perquè defensen posicions singulars, aporten punts de vista que ajuden a estimular certs debats i desafien moltes convencions». També explicava que «des de La Vanguardia entenem que la majoria dels lectors tenen prou criteri per discernir entre allò que el món acadèmic ha avaluat com a propi del coneixement científic i les opinions d’altres personatges que, per diferents motius, han fet sentir també la seva veu a través de llibres o altres mitjans de comunicació. Entenem que aquests últims també poden tenir el seu ressò a les pàgines del diari».

En la nova rèplica, les tres associacions destaquen que «no es poden acceptar errades científiques greus en seccions que no són estrictament de ciència. A un periodista se li suposa un mínim de coneixement d’història, de literatura, de dret o d’economia. És urgent incorporar la ciència a aquest bagatge cultural general. Els diaris serveixen, entre altres coses, per proporcionar eines d’interpretació de la realitat: no és acceptable posar continguts dispars en el mateix nivell, sense més comentaris, confiant en la capacitat de discerniment del lector». I pel que fa a la selecció dels entrevistats, les tres associacions afegeixen: «Que un personatge sigui singular, desafiï convencions i tingui molts lectors pot ser motiu de pes, però no suficient per dedicar-li un dels aparadors més visibles del diari. I en tot cas, no eximeix als periodistes d’aplicar la raó, fer preguntes que qüestionen el discurs de l’entrevistat, i deixar prou clars els biaixos presents en el discurs. Les afirmacions científiques no són meres curiositats: tenen impacte en la societat, en la cultura i fins i tot en la política».

© Mètode 2013

Observatori de les Dues Cultures, revista Mètode.

Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica per la Universitat de València. És membre de l’Observatori de les dues cultures, grup d’investigació pluridisciplinari de la Universitat de València que analitza les relacions entre periodisme i ciència. Actualment, la seua recerca se centra en la comunicació del càncer, tant en la premsa com en les xarxes socials.