| © Marina Sanjuán Sánchez A l’escritori d’Asa Gray, una Biblia comparteix espai amb l’obra de Darwin The Descent of Man i amb una fotografia del naturalista, que Gray conservava amb afecte. |
||
|
La Sala Charles Darwin del Campus de Burjassot va obrir les seues portes el passat 21 de febrer per rendir homenatge a aquest fascinant personatge amb Darwin, una adaptació teatral del text Re:Design de Craig Baxter, duta a terme per Dramaturgia 2000 i basada en la correspondència entre Charles Darwin i el botànic Asa Gray. Un matí, el cèlebre botànic nordamericà Asa Gray (Enric Juezas) va rebre una carta d’un jove naturalista, qui li demanava un llistat d’espècies i alguns materials per la seua investigació. Gray va respondre encantat, sorprés per la perseverància d’aquest jove i encara anònim naturalista. Juli Cantó és qui dóna vida a un feble Darwin, que entra en escena tusint i recolçant el seu cos en un bastó. I és que molt abans de donar a conèixer les seues revolucionàries idees sobre la selecció natural, quan Darwin inicià la seua correspondència amb Gray, començà a patir els primers símptomes d’una estranya enfermetat d’estómac que l’acompanyà fins que va morir el 19 d’abril de 1882, als setanta tres anys. Una discreta posada en escena ens ajuda a centrar-nos en els diàlegs epistolars que els dos personatges van mantindre durant llargs anys. Els actors, ocults darrere els seus escritoris, es comuniquen indirectament a través de les cartes, tot i que aquesta peculiar conversa s’interromp sobtadament amb surrealistes apel·lacions d’un a altre estudi, per trencar el pausat desenvolupament narratiu dels relats que intercanviaren Darwin i Gray. Darwin i Gray coneixien prou bé les idees de l’altre, que sovint s’oposaven a les pròpies. Tanmateix, el profund sentiment de respecte mutu i l’admiració s’imposaven a qualsevol diferència. Per això, quan Darwin va escriure la seua cèlebre obra L’Origen de les espècies va voler que Gray li donara la seua opinió, vaticinant les crítiques que emitiria el botànic i amb cert temor a que les rebera amb menspreu. A més, Darwin coneixia les creences espirituals de Gray i la seua identificació amb el teisme, amb la idea que l’ésser humà ha sigut creat per una inteligencia sobrenatural, un déu, que a més guia la nostra vida i el nostre destí. Gray efectivament es va veure contrariat. D’una banda, trobava molt convincent l’argumentació de Darwin, amb interminables dades a mode d’exemples explicatius, però no podia acceptar idees com que òrgans tan perfectes i complexos com l’ull humà no havien sigut dissenyats per un creador, sinó que, com exposava Darwin, eren fruit de la selecció natural. |
«Després de les extenses línies que Darwin y Gray van compartir, cadascú coneixia prou bé les idees de l’altre, que sovint s’oposaven a les pròpies» |
|
 © Universitat de València Posada en escena de l’obra, que es basa en la correspondència entre Darwin i Asa Gray. |
«L’Origen de les espècies començà un incendiari debat i en mig d’aquesta disputa, Asa Gray va intentar buscar un equilibri entre la irrefutable teoria de la selecció natural i la creença religiosa en un déu creador» |
|
|
La història avança amb la projecció a l’escenari d’imatges evocadores, que rememoren els períodes més significatius de la vida de Darwin, com ara la mort de la seua filla petita Anne. Aquest tràgic esdeveniment, que va sembrar dubtes religiosos al seu esperit, apareix davant els nostres ulls amb fotografies familiars de Charles i Emma Darwin amb la seua filla, mentre a l’escenari el personatge ens narra, entre xanglots, com la petita va morir en una epidèmia de febra escarlatina. No va ser una bona època en la vida de Darwin, que paralel·lament va rebre una carta d’un jove Alfred Russel Wallace, amb unes idees idèntiques a la teoria de l’evolució pel mecanisme de la selecció natural en què ell estava treballant. Darwin profundament deprimit i molt intranquil, va buscar consol en Gray. Ambdós van coincidir en que les seues idees s’havien de publicar aviat i arribaren a un acord amb Wallace per donar a conèixer conjuntament la teoria de la selecció natural. Aquesta teoria, que en ser presentada a la comunitat científica no va motivar cap interés, amb la publicació de L’Origen de les espècies començà un incendiari debat, on van sorgir defensors acèrrims del naturalista com Thomas Huxley i opositors incansables com Richard Owen. I en mig d’aquesta disputa, Asa Gray va dur a terme un paper molt menys agressiu, intentant buscar un equilibri entre la irrefutable teoria de la selecció natural i la creença religiosa en un déu creador. No és profitós aferrar-se a velles teories, pel simple fet que aquestes s’hagen acceptat des de sempre, sostenia Gray. Al contrari, cal estar obert al progrés, a noves teories que puguen ampliar el coneixement. Com en la natura, la selecció natural farà que les teories més febles pereguen i les més aptes i fortes guanyen la lluita per la supervivència. Després de la mort de Darwin, Asa Gray queda a soles a l’escenari. Aquest botànic, científicament darwinià i espiritualment teista, manifesta els seus dubtes a l’auditori. Tot i l’eloqüència de les idees de Darwin, el cosmos, pensa Gray, no pot ser fortuit. Tanmateix, hi ha una afirmació que és inquestionable per aquest vell botànic: Charles Darwin va ser l’home de ciència més gran del segle XX. Marina Sanjuán Sánchez. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València. |
|
|
