| © Anna Mateu | ||
|
El passat dia 30 d’abril va tindre lloc, a l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, la presentació del número 76 de la revista Mètode, titulat Dones i Ciència. Les claus de la igualtat. A l’acte van acudir nombrosos assistents, tant del món de la ciència com lectors habituals de la revista, que van omplir al complet la sala de conferències del Palau de Cerveró. Aquesta conferència és la primera d’un seguit de presentacions que inicia Mètode amb la col·laboració de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero per difondre els continguts de la revista. L’eterna qüestió Des dels temps de la pensadora grega Hipàtia fins a l’actualitat, passant per Émilie du Châtelet, gran matemàtica del segle xviii, la psicoanalista Anna Freud, Beatrice Edgell i fins a Dorothy Nelkin, les dones han aconseguit destacar al món de la ciència, però amb un major sacrifici i en menor mesura que els homes. Per què? Què els impedeix desenvolupar les seues idees i aconseguir el vistiplau de la comunitat científica? Segons paraules del director de Mètode, Martí Domínguez, la desigualtat entre sexes és «l’eterna qüestió»: des de fa segles, la societat ha anat adquirint una jerarquització patriarcal que ha desembocat en el repartiment desigual de les tasques de la llar i l’educació dels fills, que han allunyat la dona de la investigació i el desenvolupament científic. La dona havia d’elegir entre formar una família o cursar una carrera, ambdós eren incompatibles. |
|
|
 © Anna Mateu |
«Eva a la religió catòlica i Pandora a la mitologia grega van ser les primeres dones en plantejar-se l’ordre de les coses: les primeres en tindre curiositat, en investigar» |
|
|
Cap a la feminització de la ciència «Vaig dir que sí a dirigir el monogràfic perquè crec que vivim en una societat que té un vel damunt, que és autocomplaent.» Amb aquesta declaració d’intencions va iniciar Josep Lluís Barona, coordinador del número i catedràtic d’Història de la Ciència a la Universitat de València, la seua intervenció. Segons el catedràtic, «la democràcia és alguna cosa més que igualtat». Al seu parer la societat patriarcal ha apartat les dones del món de la investigació durant molts anys. I si no solucionem el problema de gènere, va dir, no viurem en una democràcia plena. A més, va afegir: «la ciència no serà democràtica fins que es faça pública completament i es feminitze». Eva a la religió catòlica i Pandora a la mitologia grega van ser les primeres dones en plantejar-se l’ordre de les coses: les primeres en tindre curiositat, en investigar. «La ciència és femenina en l’imaginari comú» va comentar Josep Lluís Barona. La curiositat, segons el catedràtic, és la base de la ciència i el coneixement. Tot i això, les dones han sigut caracteritzades com inferiors als homes. |
||
|
La maternitat totalitzant Després de l’exposició de Josep Lluís Barona va aplegar el torn de Mònica Bolufer, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València i especialista en el segle xviii francès. Segons la historiadora, els orígens dels models actuals de masculinitat i feminitat cal buscar-los en el mateix segle xviii. Un seguit de discursos normatius en els àmbits de la política, la moral i la religió van tornar durant aquesta època la dona a la llar. Bolufer va introduir el concepte de «maternitat totalitzant», un terme que fa referència a la cura dels fills presentada com la vocació total de les dones. Al segle xviii, una sèrie de textos científics de divulgació van ajudar a introduir la creença que un xiquet ha de ser cuidat només per la mare –i no per nodrisses o per dones properes a la família, una pràctica habitual fins el moment-. I a partir d’aquest moment, es creia que «el destí, la missió i la vocació de les dones eren els seus fills», va comentar la historiadora. |
||
 © Anna Mateu |
«El concepte de “maternitat totalitzant” fa referència a la cura dels fills presentada com la vocació total de les dones» |
|
|
Encara cal millorar els percentatges Finalment va ser el torn d’Empar Aguado, professora del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València, que des de la perspectiva de la sociologia va descriure l’actualitat al món científic. Segons la sociòloga, en alguns indrets encara hi ha un percentatge menor de dones que cursa estudis de doctorat front a la majoria d’homes que arriben a llegir la seua tesi. En Espanya, i segons la Unitat d’Igualtat de la Universitat de València, en l’actualitat el percentatge, tant d’homes com de dones que llegeixen la seua tesi a les universitats espanyoles, es del 50%. Tot un avanç en la lluita cap a la igualtat. Empar Aguado també va destacar les diferències dins un mateix nivell a la universitat: les carreres de lletres o socials es continuen considerant femenines, mentre que un percentatge molt baix de dones inicia estudis relacionats amb l’enginyeria o la ciència. Eva Maria Javier. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València. |
|
|
