Comunicar la salut: La divulgació mèdica en els mitjans de comunicació

La informació sobre vacunes, virus, crisis sanitàries o malalties cròniques afecta la nostra salut, tant individual com col·lectiva, però malgrat la gran quantitat de dades que hi ha a l’abast de tothom actualment encara persisteixen concepcions errònies o missatges que no es transmeten de la millor manera. Entendre com funcionen els diversos processos comunicatius i reflexionar sobre el paper dels mitjans de comunicació en aquest àmbit és fonamental.

En el número 88 de Mètode, coordinat per la periodista Lucía Sapiña, s’aborden algunes d’aquestes qüestions. En el monogràfic, sorgit a partir del seminari que sobre el mateix tema es va celebrar el passat mes d’octubre a la seu de la UIMP de València, han participat: Scott Ratzan (Journal of Health Communication), que traça un panorama general sobre els reptes que enfronta la comunicació de la salut; Milagros Pérez Oliva (El País), que ens alerta sobre la urgència en què vivim en la societat actual i com això contribueix a certa medicalització de la vida; Antonio Bañón i Josep Solves (OBSER-Observatori de Malalties Rares) reflexionen sobre el tractament d’aquestes malalties als mitjans de comunicación a través de l’anàlisi d’un cas recent; Javier Granda (periodista freelance i vicepresident d’ANIS – Associació Nacional d’Informadors de la Salut) repassa diversos casos de mala gestió en crisis sanitàries, com la més recent de l’ebola; Esteve Fernández (ICO – Institut Català d’Oncologia) recorda les dècades en què la publicitat del tabac comptava amb l’aval mèdic; Natàlia Carceller-Maicas (Universitat Rovira i Virgili Medical Anthropology Research Center) mostra les potencialitats de les xarxes socials per a la investigació de temes de salut que afecten els més joves; i, finalment, Clive Seale (Universitat de Brunel, Londres) se centra en els mètodes per a estudiar textos sobre salut.

En aquest número destaquen també dues entrevistes: a l’oncòleg i director del VHIO-Vall d’Hebron Institut d’Oncologia, Josep Tabernero, i al premi Nobel de Química (2009) i actual president de la Royal Society, Venki Ramakrishnan. Hi trobem, a més, un article sobre ciència ciutadana i el mosquit tigre, d’Aitana Oltra, John R. B. Palmer i Frederic Bartumeus, de l’ ICREA-Movement Ecology Laboratory, i un repàs a la figura del matemàtic Karl Weierstrass, realitzat per Maria Rosa Massa Esteve. A més, Francesc Mestres, Goran Zivanovic i Conxita Arenas ens parlen de les adaptacions de Drosophila subobscura al canvi climàtic. Amb David Sucunza rastregem el primer frau mèdic de l’edat moderna, protagonitzat pel guaiac i la sífilis. El número es completa amb les seccions habituals dels nostres col·laboradors i col·laboradores.

© Mètode 2016.