Costums sexuals, VPH i càncer oral

vph_portada
Irene Yuste 

L’any 2013 l’actor Michael Douglas va manifestar en una entrevista que el càncer de llengua que havia patit tres anys abans tenia el seu origen en la pràctica de sexe oral. Aquesta declaració va situar en el debat públic el paper del virus del papil·loma humà (VPH) com a agent causal del càncer oral. Fins aleshores, els càncers de gola i boca s’havien associat tradicionalment al consum de tabac i d’alcohol. Però allò cert és que la literatura científica ja feia més d’una dècada que analitzava la importància creixent del VPH com a agent causant d’aquests tipus de càncer.

Se sabia que el VPH causava el càncer de cèrvix però no va ser fins fa uns anys que també es va veure que provocava un subtipus de càncers de cap i coll, que és com es s’anomenen aquells que afecten la cavitat oral, faringe i laringe. L’any passat, la revista Nature publicava la notícia «VPH: Sexe, càncer i un virus», on repassava els treballs de Maura Gillison, una de les investigadores que ha contribuït a aportar major evidència que el VPH és la causa d’uns tipus de tumors, principalment ubicats a l’orofaringe (part posterior de la cavitat oral). 

Més càncers produïts pel VPH

Alfonso Berrocal, cap de secció del servei d’oncologia del Hospital General de València i membre de la Junta del Grup Espanyol de Tractament de Tumors de Cap i Coll explica que efectivament «s’està produint un canvi en l’epidemiologia del càncer de cap i coll. Està augmentant en una població distinta, que són els pacients que tenen infecció pel virus del papil·loma humà. De fet, clínicament i molecularment possiblement siga un càncer diferent al que veiem fins ara en el sentit que acostuma a aparèixer en gent més jove, d’entre 35 i 40 anys, i en unes localitzacions més especifiques com són les de l’orofaringe».

La infecció pel VPH no té una distribució igual en tots els territoris geogràfics. «Als Estats Units i al nord d’Europa hi ha un augment de tumors d’orofaringe associats al VPH. Es calcula que al voltant d’un 60% dels casos, un 80% en el cas d’un registre suec», afirma Alfonso Berrocal.  I continua explicant que a Espanya i, en general a Europa del sud, la incidència d’infecció pel VPH és més baixa: «la taxa que nosaltres tenim descrita d’incidència del VPH en aquest tipus de neoplàsies és d’entre el 15 i el 20%. Això possiblement es puga atribuir a que el canvi de les conductes sexuals es va produir una mica més tard».

No tant el sexe, com el nombre de parelles

Però, tant han canviat les nostres conductes sexuals o és que ara l’anàlisi del tumor permet conèixer millor la causa? «Possiblement han passat vàries coses. Abans no fèiem serologies per al VPH i ara sí. D’altra banda, el consum del tabac està disminuint per la qual cosa trobem cada vegada més proporció d’altres casos no relacionats amb el tabac. I, òbviament, canvi en les conductes sexuals sí que ha hagut. Els estudis que hi ha, parlen d’un nombre important de parelles. El darrer que he revisat, el del suecs, estableixen canvis d’incidència entre 1 i 6 parelles, de 6 a 25 i més de 25. El risc més elevat estava per damunt de 25 parelles i això ja no era tan habitual abans i ara sí que ho és més. Realment amb el que té a veure és amb l’augment de parelles, de saliva compartida. I en això, els canvis de conducta han estat importants» aclareix el doctor Berrocal.

Cal tindre en compte que no totes les infeccions de VPH causen càncer. De fet, la major part de les persones sexualment actives acaben estant exposades al virus en algun moment de la seua vida. Només alguns serotipus del VPH són més oncogènics: «En el càncer de cèrvix són el 16 i el 18. En el càncer de cap i coll, pràcticament el 95% dels casos estan associats al 16. Però fins i tot tindre una infecció pel serotipus 16 tampoc significa que vages a desenvolupar un càncer. La neoplàsia només la desenvolupen algunes persones i poden haver factors addicionals: algun tipus d’immunosupressió o de comorbiditat associada que afavorisca la progressió de la malaltia» confirma Alfonso Berrocal.

Major incidència en homes

També s’atribueix als costums el fet que els càncers de cap i coll tinguen més incidència entre homes que dones: una dona per cada cinc homes en el cas dels produïts per agents etiològics com el tabac i l’alcohol, i una per cada 3 homes en els causats pel VPH.

Igualment, els mecanismes pels quals s’activa la carcinogenesi són diferents quan l’etiologia és vírica que quan és un agent cancerígen como el tabac. Les mutacions en la cèl·lula tumoral són diferents i això fa que els tumors tinguen un comportament diferent. S’ha vist que els provocats pel VPH presenten majors índex de curació i per això ara s’estudia si amb tractaments menys agressius en aquests pacients es podrien aconseguir les mateixes taxes de curació.

 

«Se sabia que el VPH causava el càncer de cèrvix, però fa uns anys es va veure que també provocava un subtipus de càncers de cap i coll»

 

 

 

 

 

 

 

vphdoctorLucía Sapiña
Alfonso Berrocal, cap de secció del servei d’oncologia del Hospital General de València i membre de la Junta del Grup Espanyol de Tractament de Tumors de Cap i Coll.

 

 

 

 

 

 

vphdentistaLucía Sapiña
Marta Camps, odontòloga.

 

 

 

 

 

 

 

 

«La major part de les persones sexualment actives acaben estant exposades al virus en algun moment de la seua vida»

vph2EHNS
Cartell informatiu de la Societat Europea de Càncer de Cap i Coll.

   

Un càncer desconegut

El càncer de cap i coll és el sisè tipus de càncer més comú a Europa. Segons la Societat Europea de Càncer de Cap i Coll (EHNS, per les seues sigles en anglès) més de 150.000 persones van ser diagnosticades d’aquests tipus de càncer en 2012. Un 60% d’aquests, més de la meitat, presentava malaltia avançada, fet que complica el pronòstic i que fa necessari un tractament més agressiu. Quan el pacient es troba en fases inicials, les taxes de curació arriben al 90%. Per això, fa dos anys que aquesta Societat ha iniciat una campanya, «Make Sense Campaign», per tal de conscienciar del problema que suposen aquests tipus de càncer.

Malgrat que alguns famosos com Michael Douglas no han amagat la seua malaltia, el càncer de cap i coll continua tenint poca visibilitat pública. «És un càncer associat a activitats com l’excés de consum de tabac, a l’alcohol i ara, a més, al sexe, amb la qual cosa són tumors que crec que la gent tendeix a amagar. El pare de l’anterior rei tenia un càncer de cap i coll [laringe] i això no va contribuir a una major difusió de la malaltia. De fet, la impressió dels especialistes és que és una malaltia encara relativament desconeguda i això fa que la gent acudisca a la consulta molt tard» confirma Alfonso Berrocal.

De la mateixa manera opina Marta Camps, odontòloga i que va es va doctorar sota la direcció de José Vicente Bagán, cap de servei d’estomatologia de l’Hospital General de València: «vaig veure molta odontologia hospitalària i per això em vaig formar tant en malalties… Ara fa gairebé vint anys que veig pacients a la clínica i encara hi ha qui em diu: ‘ah, però hi ha càncer en la boca?’ No es coneix gens». 

Símptomes

Les diverses campanyes intenten fer difusió dels símptomes d’aquests tipus de càncer per tal de poder fer un diagnòstic precoç de la malaltia.  Una ronquera, dolor de gola, molèsties a l’engolir, una nafra en la boca, plaques blanques o vermelles en la llengua, una disminució de la salivació o un canvi en les mucoses, són alguns dels símptomes davant els quals es recomana visitar l’especialista si no han curat en tres setmanes. També «una lesió que la toques i és dura a la palpació. Una durícia en una mucosa que és tova, és sospitosa» comenta Marta Camps qui insisteix en que el diagnòstic precoç és fonamental: «no es pot entretenir al pacient tres mesos amb rentats bucals a veure què tal».  Reconeix que ha vist més casos en la seua vida professional dels que s’imaginava: «Pensava que anava a veure’n un o dos i darrerament n’he vist molts més. En juliol, dos en el mateix matí. Vaig estar tot l’estiu pegant-li voltes i en setembre, després de les vacances, vaig veure altres dos». Malgrat això, Marta Camps destaca l’aspecte positiu: «El càncer de boca es cura si es diagnostica».

Importància de la prevenció

De moment, els càncers de cap i coll no disposen de cap sistema de cribatge. Actualment s’investiga amb algunes proteïnes associades a la infecció per tal de poder-les detectar en saliva o en la cavitat oral però això encara és a nivell experimental. La millor prevenció continua sent la d’eliminar els principals factors de risc: tabac i alcohol. Es més «el consum de tabac pot potenciar els efectes del VPH, per la qual cosa reduir alcohol i tabac sempre és positiu» apunta Alfonso Berrocal. Una bona higiene de la cavitat oral també és important així com adquirir el costum de visitar l’odontòleg una vegada a l’any i autoexplorar-se la boca davant de l’espill.

 

vph3Irene Yuste

vph4Irene Yuste
La millor prevenció continua sent la d’eliminar els principals factors de risc: tabac i alcohol.

 

 

«Malgrat que alguns famosos com Michael Douglas no han amagat la seua malaltia, el càncer de cap i coll continua tenint poca visibilitat pública»

 

Assajos amb immunoteràpia

La immunoteràpia ha tornat l’esperança a diversos tipus de càncer que han vist augmentar les seues taxes de curació en els darrers anys. En els tumors de cap i coll encara s’està al principi d’aquestes teràpies. Alfonso Berrocal explica que a l’Hospital General de València van a obrir-se diversos assatjos clínics per a tractar les recaigudes, que presenten un pronòstic més complicat: «s’estratifiquen segons tinguen VPH o no i es tracten amb agentes immunomoduladors, igual que els que s’estan emprant en el melanoma i el pulmó. Hi ha alguns fàrmacs que són molt prometedors, especialment en els casos d’infeccions víriques».

   
Lucía Sapiña. Observatori de les Dues Cultures. Revista Mètode.
© Mètode 2014.
   
© Mètode 2014

Observatori de les Dues Cultures, revista Mètode.

Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica per la Universitat de València. És membre de l’Observatori de les dues cultures, grup d’investigació pluridisciplinari de la Universitat de València que analitza les relacions entre periodisme i ciència. Actualment, la seua recerca se centra en la comunicació del càncer, tant en la premsa com en les xarxes socials.