Actualment ens trobem en un món on els canvis es produeixen a una marxa accelerada a causa del nostre mode de vida. Cada any la calor dura més temps i se succeeixen les notícies sobre canvi climàtic, efecte d’hivernacle, contaminació persistent a les grans ciutats, pluges menys abundants, etcètera. És per totes aquestes raons que, de nou, naix a la nostra societat el concepte de sostenibilitat i una consciència comú de canviar alguns dels nostres hàbits. Però açò no és suficient i cal aplicar el concepte de sostenibilitat en la societat.
Amb aquest objectiu, el cap de setmana de l’11 al 13 de novembre, es va celebrar a Vila-real el V Simposi d’Educació per la Sostenibilitat, on alguns acadèmics i polítics van exposar algunes vies d’aplicació del concepte de sostenibilitat en la societat, tot demostrant-ho amb tallers i casos pràctics. Ara per ara, ens trobem en una nova era que segons Federico Mayor Zaragoza, exdirector general de la UNESCO entre els anys 1987-1999, es diferencia en què ara som ciutadans del món, ara estem més comunicats i tenim un coneixement del que passa a tot el món i, a més a més, caminem cap a una igualtat entre homes i dones. Però sobretot «per primera vegada els efectes són irreversibles», va afegir Federico Mayor.
Alfons Domínguez exposant la problemàtica de la nostra agricultura i presentant el I Pla Valencià de Producció Ecològica. / Sonia Monferrer Ventura
Amb aquesta idea, es presentaren exemples sobre com es pot canviar aquelles situacions que afecten més al medi ambient. Un dels que més cridaren l’atenció fou el cas de la Plataforma de Cel Net que lluita en contra de la Petroquímica de Tarragona per la producció elevada de contaminants que va causar (i causa) un augment de malalties a les poblacions del voltant. Cel Net va nàixer a partir de la unió dels ciutadans per tal de fer-li front al problema tot i aplicant la ciència al seu favor.
Alguns altres exemples vingueren des de l’administració amb l’anunci del I Pla Valencià de Producció Ecològica i el renaixement de l’EVEADS (Estratègia Valenciana d’Educació Ambiental i Desenvolupament Sostenible). El primer d’aquests, dedicat a una agricultura en la Comunitat Valenciana més sostenible, va estar presentat per Alfons Domínguez, tècnic del Servei d’Agricultura Ecològica de la Conselleria, que avançà la presentació del projecte per al dia 17 de novembre. A més a més, va tractar alguns dels temes que més afecta a l’agricultura, que són els pesticides. Un cas que comentà fou el que va ocórrer a Alzira l’any 2013, on durant un mes els habitants van beure terbumetona-desetil, un producte de la degradació de la turbumetona, un herbicida prohibit per la Unió Europea des de l’any 2002.
Taller sobre centres d’educació sostenibles. / Sergio M.
També hi va haver temps per al debat sobre com aplicar aquesta sostenibilitat a les grans ciutats tot i confrontant el punt de vista ecològic, econòmic, social, d’educació i d’administració. I encara que es troba tot molt entrellaçat es va destacar la importància que té l’educació des de l’escola per conscienciar a aquelles persones que en un futur dirigiran el món. Per aquesta raó, s’hi varen dedicar alguns tallers a parlar sobre com hauria de ser una escola sostenible on, a través de jocs es va intentar donar algunes ferramentes per tal que els assistents descobriren que es podia fer. Unes activitats amb les quals passar a l’acció per intentar canviar les coses, ja que, com assegurà Federico Mayor Zaragoza, el futur està per fer.
