De l’orina a l’aixeta, recorregut de les drogues d’abús

«Probablement sabeu que les drogues d’abús són un problema social, però potser no coneixeu que també són un problema mediambiental». Així va obrir Maria Teresa Galceran i Huguet la conferència «Les drogues d’abús i la química analítica. Un exemple d’intersecció». La ponent és catedràtica emèrita de Química Analítica a la Universitat de Barcelona i amb aquesta conferència va participar en el cicle «Les fronteres de la química», organitzat per la Facultat de Química de la Universitat de València amb la col·laboració de la Reial Societat Espanyola de Química. Tot, amb motiu del Dia Oficial de la Química i de la celebració de la Setmana de la Ciència.

D’una banda, la conferència estava enfocada a la problemàtica de l’anàlisi i la presència de drogues d’abús en el medi aquàtic (aigües residuals, superficials i potables). D’altra banda, també es va parlar de l’aplicabilitat de mètodes de recent implantació per a identificar nous productes estupefaents.

«Probablement sabeu que les drogues d’abús són un problema social, però potser no coneixeu que també són un problema mediambiental»
(Maria Teresa Galceran)

Segons dades de l’Informe Mundial sobre Drogues de l’ONU, l’any 2007 almenys el 5% de la població global d’entre 15 i 64 anys admetia haver consumit drogues en els últims dotze mesos. A banda de la problemàtica social, està la mediambiental: aquestes drogues d’abús no es queden en l’organisme de qui les consumeix, sinó que són expulsades mitjançant l’orina, arriben a la depuradora, d’ací van al riu, més tard a la potabilitzadora i finalment a l’aixeta de casa.

Una de les substàncies tòxiques presents als rius que més preocupen als experts és la benzoilecgonina, el principal metabòlit de la cocaïna. Però també apareixen al mercat nous productes estupefaents, dels quals es desconeix la seua procedència, «subproductes amb impureses i que pateixen adulteracions, i fins i tot compostos amb efectes sinèrgics», com va explicar Galceran. Així, va indicar que entre els que es troben amb més freqüència hi ha la fenacetina, un analgèsic actualment retirat, i el levamisol, un antiparàsit veterinari. «Molts d’aquests compostos han estat sintetitzats en la pròpia recerca de laboratoris o han sorgit com a derivats d’altres psicoactius, però són venuts com a fitosanitaris i així eviten el control de sanitat», apuntar Galceran. Això també dificulta els tests reactius de drogues, ja que com a màxim es pot conèixer la família a què pertany, però no la substància exacta.

«Les drogues d’abús no es queden en l’organisme de qui les consumeix, sinó que són expulsades mitjançant l’orina, arriben a la depuradora, d’ací van al riu, més tard a la potabilitzadora i finalment a l’aixeta de casa»

L’anàlisi de les aigües dóna pistes sobre el tipus de consum que fa la població. Per exemple, els estudis Occurrence of psychoactive stimulatory drugs in wastewaters in north-eastern Spain i Stimulatory Drugs of Abuse in Surface Waters and Their Removal in a Conventional Drinking Water Treatment Plant van traure a la llum una alta concentració de drogues a Barcelona i els Pirineus. En el cas de la capital, es pot explicar per ser un lloc gran amb locals nocturns i discoteques. Als Pirineus es va detectar que els pics corresponien a la temporada d’hivern i sobretot a les setmanes de vacances, va detallar Galceran.

Quan s’analitzen aigües residuals es troba amb molta freqüència codeïna i metadona, a més d’èxtasi i cocaïna. En alguns casos, com pot ser la codeïna c6, és possible que en lloc d’eliminar-se se’n genere més. Així ho va contar Galceran: «En la feina d’eliminar i fer una descomposició per evitar que arribe a l’aigua apareixen noves sinergies i hi ha compostos en major proporció en la sortida que en l’entrada». Per tal d’aclarir-nos alguns dels conceptes, vam entrevistar també Guillermo Ramis, catedràtic de Química Analítica de la Universitat de València. Segons Ramis, en el procés d’eliminació de les substàncies tòxiques «potser es generen metabòlits secundaris més tòxics que l’original», cosa que representa un problema addicional per al mateix procés i per al medi ambient, i va afegir que «sempre queda una part que està sense depurar, i aquesta ix al medi ambient». «No es coneixen els efectes a llarg termini d’aquestes substàncies sobre el medi ambient», va sentenciar Ramis.

Lucía Coll. Estudiant de Biologia de la Universitat de València.
© Mètode 2016.

«Als Pirineus es va detectar que els pics de concentració de drogues en l’aigua corresponien a la temporada d’hivern i sobretot a les setmanes de vacances»