Desvelat el misteri de Mart?

El passat setembre es va publicar a Nature Geoscience un nou estudi que mostra proves de la presència de fluxos intermitents d’aigua líquida al Mart actual. Les dades van ser presentades en una conferència de premsa de la NASA anunciant «la resolució del misteri de Mart».

L’astronauta i físic John Grunsfeld, director associat de la divisió de ciència de la NASA, obria la conferència plantejant les raons i els objectius de les missions. «Explorem l’espai perquè intentem respondre a preguntes bàsiques: D’on venim? On anem? Estem sols?», es preguntava, i afirmava també que «com més observem Mart, més informació n’obtenim». Després va donar pas a Jim Green, director de ciència planetària de la NASA, qui reconeixia que «avui estem revolucionant la nostra manera d’entendre aquest planeta» i que «aquests descobriments són importants, però són només una part del cicle hidrològic a Mart, que estem començant a comprendre».

El treball publicat conclou que les troballes donen suport a la hipòtesi que les línies precipitades vessant avall, les RSL (per les seues sigles en anglès, Recurring Slope Lineae), són el resultat d’activitat d’aigua contemporània.

Anàlisi de les misterioses línies

L’anunci per part de la NASA de la presència d’aigua líquida a Mart s’ha fet a partir de les dades recollides per la sonda MRO (Mars Reconnaissance Orbiter). El que s’ha fet és investigar mitjançant l’espectròmetre de masses de la sonda uns punts «foscos» que variaven en funció de l’estació de l’any marcià (un any marcià equival a uns 686 dies terrestres). L’espectròmetre és l’aparell que permet identificar els components de la superfície marciana i, com va explicar Lujendra Ojha, primer signant de l’article, aquest aparell «pot distingir un espectre d’emissió molt més ample que l’ull humà». L’anàlisi de les imatges de l’espectròmetre s’ha fet en quatre localitzacions diferents a l’hemisferi sud, on ja s’havia observat la presència d’unes estries. Ara han sigut interpretades com a sals hidratades, principalment perclorats. La presència d’aquestes sals permet el manteniment de l’estat líquid de l’aigua a temperatures sota zero graus centígrads. «L’estabilitat de l’estat líquid dels perclorats en la superfície de Mart és de -70ºC a 24ºC», va explicar Ojha en la conferència. A més, la presència de les sals també suggereix que l’aigua apareix de manera estacional, ja que durant l’estació freda no són visibles i posteriorment a l’estació càlida tornen a aparèixer al mateix lloc, prop de l’equador.

Per valorar la importància d’aquest descobriment hem entrevistat Juan Usera, professor honorari del departament de Geologia de la Universitat de València, i Fernando Ballesteros, cap d’instrumentació de l’Observatori Astronòmic de la Universitat de València.

«El treball publicat conclou que les línies precipitades vessant avall, les RSL, són el resultat d’activitat d’aigua contemporània»

Aigua en el passat

La presència d’aigua al planeta ja es coneixia; almenys, el fet que havia hagut aigua. «Hi va haver corrents i es pensa que també un oceà poc profund fa milers de milions d’anys», comenta Usera. «S’ha observat la deposició seqüencial de sediments, un senyal de cursos d’aigua en el passat», afegeix Ballesteros. Però el que cobra especial rellevància són les condicions atmosfèriques, en opinió d’Usera, ja que l’atmosfera d’aquella època era molt més densa que l’actual, que en comparació és «pràcticament inexistent», explica.

Quina quantitat d’aigua presenta el planeta roig? Usera explica que hi ha opinions que suggereixen que el mantell superior de Mart en conté prou com per cobrir el planeta amb una capa d’entre 200 i 1.000 metres d’aigua. «El problema és que l’activitat volcànica del planeta en aquests moments és molt dèbil, motiu pel qual l’emissió de gasos amb vapor d’aigua és mínima també». Sintetitza que, en aquests moments, «hauríem de comptar sobretot amb el gel de l’aigua dels casquets: el meridional té un radi d’aproximadament 400 quilòmetres i el septentrional de 900.  A  més  el casquet meridional compta amb una coberta de gel d’alguns metres». I també cal tenir en compte el gel intersticial, que segons detalla «a l’equador arribaria als 200 o 500 metres de profunditat, en latituds mitjanes als cinquanta metres, i en les zones polars estaria en la superfície».

La incògnita de l’origen

La principal incògnita és l’origen d’aquesta aigua. Els investigadors barallen diverses hipòtesis: la possibilitat d’un aqüífer, la fosa del gel sota la superfície o fins i tot vapor atmosfèric. L’equip científic que ha dut a terme la investigació s’inclina per aquesta última, degut a que «els perclorats tenen la capacitat d’absorbir aigua atmosfèrica». «Si la humitat és prou alta, les sals absorbiran l’aigua atmosfèrica fins formar una solució líquida», explicà en la conferència als mitjans Mary Beth Wilhelm, del Centre d’Investigació Ames de la NASA.

Per a Usera, en l’actualitat «la presència de vapor d’aigua atmosfèric és molt improbable».  Si de cas s’inclinaria per la possibilitat d’una capa de gel sota la superfície que en les èpoques de l’estiu marcià es fondria generant aquests fluxos. Usera també menciona les diferents interpretacions possibles de les imatges, que fins i tot «podrien correspondre a colades de pols». Ballesteros explica com amb els primers indicis d’aigua actual al planeta, fa ja més de deu anys, es barallava la possibilitat de tractar-se d’arena fina. Però afegeix que, en el cas que fóra arena, aquests solcs no esborrarien les dunes.

«A Mart hi va haver corrents d’aigua i es pensa que també un oceà poc profund fa milers de milions d’anys»
(Juan Usera)

La principal novetat de les troballes

Ballesteros exposa com missions anteriors evidenciaven la possibilitat d’aigua actual. És el cas de la sonda Phoenix, que va aterrar el 2008 al casquet polar i uns dies després va enviar imatges del que podrien ser gotes d’aigua líquida a Mart. Ballesteros assenyala com a principal novetat «la presència de sals hidratades», cosa que, en la seua opinió, corrobora «la presència d’aigua líquida, no pura, sinó amb sals dissoltes. És el cas dels perclorats, que actuen com anticongelant, conservant així l’estat líquid a temperatures sota zero graus centígrads». A més explica una altra característica pròpia dels líquids, com és l’enfosquiment del terreny, apreciable en una sèrie d’imatges recollides l’any 2011 també per la sonda MRO.

Per la seua part Usera assenyala que «si això ens porta a pensar que amb aigua líquida o sòlida és possible la presència d’organismes vius a Mart, aquest descobriment és summament important». Apunta que «en superfície, el sòl marcià és estèril, perquè els “microbis” marcians serien en aquest moment aniquilats per la radiació solar ultraviolada». Però, al mateix temps, «l’aigua continguda en el subsòl marcià, protegida d’aquesta radiació, podria ser un bon refugi, igual que els casquets polars». Com a símil d’un refugi similar fa memòria de la troballa el 1999 d’una sèrie de bacteris en mostres a l’Antàrtida, ja que aquest llac d’aigua líquida enterrat, el Volstok, no difereix de les descripcions dels aqüífers marcians localitzats a sota dels seus casquets. No obstant això, en aquest moment en el cas de Mart només es podria dir que «potser no es tractaria d’un planeta geològicament mort com es pensava fins ara», afirma Ballesteros.

«Estudiant amb detall l’evolució climàtica de Mart hauríem de deduir si van existir situacions similars a les que es produïren a la Terra primigènia»

La cerca de vida

Usera comenta que «de moment no s’ha trobat vida en la superfície de Mart. N’existeix a sota del gel intersticial o del gel dels casquets? Els científics suggereixen que la presència d’aigua líquida sobre la superfície del planeta va poder portar com a conseqüència tot un procés generador de molècules orgàniques, amb la seua possible evolució cap a formes organitzades». No obstant això, afegeix que aquest procés pot haver-se repetit en moltes ocasions i, estudiant amb detall l’evolució climàtica del planeta, hauríem de deduir si van existir situacions similars a les que es produïren a la Terra primigènia.

La NASA, en l’exploració de Mart i la cerca de vida en el planeta roig, va decidir utilitzar el lema «Follow the Water: Finding a Perfect Match for Life» (“Segueix l’aigua: Buscant el lloc perfecte per a la vida”). En relació amb aquest enunciat, Ballesteros opina que «la NASA ha aconseguit induir en l’opinió pública la idea que “aigua líquida” equival a “vida”. Per què? És certa aquesta equivalència? Evidentment no», i assenyala que el fet de la presència d’aigua no implica necessàriament la formació de vida. «Si som estrictes, la implicació en realitat és a la inversa: sense aigua sembla impossible la vida, la seua presència permet que es puga formar. La NASA i l’ESA (Agència Espacial Europea) ho saben, però també saben que el tema de la vida atrau l’opinió pública i la premsa. Per això sempre que és possible relacionen els descobriments sobre aquest planeta amb aigua líquida i, de rebot, amb la idea de la possibilitat de vida a Mart». Exposa l’exemple d’una publicació de la NASA del 31 d’octubre de 2010: «La presència de sílice en un volcà de Mart ens parla d’un passat humit i acollidor». Ballesteros sintetitza la idea que presenta la NASA en «trobe sílice, inferesc aigua, concloc vida».

Lucía Coll. Estudiant de Biologia de la Universitat de València.
© Mètode 2015.

«El tema de la vida atrau l’opinió pública i la premsa. Per això sempre que és possible la NASA i l’ESA relacionen els descobriments sobre Mart amb aigua líquida i, de rebot, amb la idea de la possibilitat de vida al planeta»
(Fernando Ballesteros)