El combustible del futur

«La utilització de plantes com el Miscanthus, la combustió del qual expulsa el mateix CO₂ que la planta absorbeix durant el seu creixement, no comportaria una major concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera»

En l’actualitat, 6.800 milions d’individus viuen a la Terra. Dins de quaranta anys, ho faran 9.000 milions, segons les últimes estimacions de l’ONU. Davant una previsió així, cal preguntar-se si el planeta està preparat per suportar aquest creixement poblacional, tenint en compte que el mode de vida de les societats està fonamentat en el consum energètic intensiu. Fins quan podrem seguir vivint al ritme actual? El científic del Collège de France Paul Colonna va visitar el passat 24 d’abril l’Institut Francès de València per oferir una conferència sobre els biocombustibles, la font energètica del futur que s’està investigant en el present.

L’enginyer agrònom, doctorat per la Universitat de París VI en Fisicoquímica, és delegat a l’INRA (Institut National de Recherche Agraire) per al Desenvolupament Sostenible. Allà, Paul Colonna dirigeix l’Institut Carnot per a les Bioenergies, les biomolècules i els biomaterials del carboni renovable. En la seua ponència, l’investigador explicà els últims avanços per a l’obtenció de combustibles a partir de carboni renovable, mitjançant la utilització de la biomassa o d’herbes com el Miscanthus, una espècie vegetal provinent del Japó que està revolucionant el panorama energètic de França els darrers anys.

Segons Paul Colonna, la utilització de carboni biològic es perfila com l’opció més viable per substituir l’ús de combustibles fòssils, massa nocius per a l’atmosfera. I és que, mentre que la combustió de petroli i els seus derivats retorna a l’atmosfera el CO₂ que, durant mil·lennis, s’havia sedimentat al subsòl (fet que, d’altra banda, va permetre la vida terrestre); la utilització de plantes com el miscanthus no comportaria una major concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera, atès que la combustió del miscanthus expulsa el mateix CO₂ que la planta absorbeix durant el seu creixement. L’investigador francès destacà que el problema del canvi climàtic requereix de mesures «urgents» orientades a canviar el model de desenvolupament actual. Cal actuar ràpidament, o les conseqüències podrien ser irreversibles: l’augment de les temperatures obligarà a les poblacions dels països del sud a emigrar massivament cap al nord, indicà el científic, per la qual cosa l’optimització dels recursos naturals esdevindrà imprescindible.

Alguns països ja s’estan «preparant» per a aquests desafiaments, com el Regne Unit o Alemanya, on s’estan duent a terme iniciatives a nivell local dirigides a reorientar la producció econòmica cap a una bio-economia. Aquest sistema es basa en l’explotació de la biomassa i la biotecnologia per produir creixement econòmic sense augmentar l’empremta ecològica, mitjançant la relocalització empresarial i la potenciació de la bio/agro-indústria. Els estudis que es duen a terme a institucions com l’INRA resulten, doncs, fonamentals.

Empreses multinacionals com BP o BFS ja estan buscant la manera d’obtenir biofuel a gran escala per substituir l’ús de carboni fossilitzat. A Alacant, per exemple, BFS ha avançat molt en els últims anys en l’ús de microalgues, un organisme amb una potència de síntesi carbònica deu vegades superior a la de qualsevol planta terrestre superior. A la seua central alacantina, BFS concentra una gran quantitat de microalgues que es reprodueixen gràcies al CO₂ que expulsa una cimentera situada a un punt proper. Cada dia, part d’aquest líquid s’extrau i es filtra per obtenir biomassa. Per la seua banda, la britànica BP va donar 500 milions de dòlars a la Universitat de Berkeley (Califòrnia) en 2007 perquè cree una biomolècula de transformació de la biomassa. Aquest és l’altre camp a què es va referir Paul Colonna durant la seua intervenció, el de la concepció de molècules d’etanol a partir de la mutagènesi dirigida d’enzims provinents d’espècies salvatges.

«Cal una visió holística de la situació», conclogué Paul Colonna, «en què es consideren tots els components del conjunt per poder adonar-nos que el funcionament del sistema que hem creat no és infinit».

José Vicente Bernabeu Pardo. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.