El virus del Zika i la propagació de l’alarma social

US Department of Agriculture | Aedes aegypti, en la imatge, és un dels tres mosquits més perillosos del món junt amb el mosquit tigre (Aedes albopictus) i el de la malària (Anopheles gambiae).

El rebrot d’una malaltia copava els mitjans de comunicació a l’inici del 2016: el zika. El focus de gravetat es troba al Tercer Món, on s’uneix la fam de la població amb un sistema sanitari deficient. Existeix la possibilitat que s’estenga per Europa, però és molt remota, afirma Ricardo Jiménez, catedràtic en entomologia i control de plagues a la Universitat de València. A més, l’entomòleg no considera preocupants els casos de zika que trobem a l’Estat espanyol perquè «el període de temps en què el mosquit pot picar i transmetre el virus és curt». No obstant això, adverteix que és necessària «protecció, protecció, i més protecció».

Símptomes i vies de contagi

El Zika és un arbovirus que afecta l’ésser humà i es transmet per picadures del mosquit Aedes aegypti i també d’ Aedes albopictus, el mosquit tigre. Jiménez explica que allò que diferencia una persona infectada pel virus del Zika d’una infectada per altres arbovirus –virus transmesos per artròpodes– és una granellada: «Apareixen unes taques roges a la cara i baixen fins al cos.» Altres símptomes són dolor de cap, vòmits, malestar general, dolor d’articulacions i elevació de la temperatura corporal per damunt dels 37 graus.

Una de cada quatre persones infectades és asimptomàtica. «Algú pot adquirir la malaltia i per resposta del seu sistema immunològic tindre molt poca reacció i no adonar-se’n», explica Jiménez. Precisament, la dificultat per a detectar aquestes virosis és el fet que moltes passen desapercebudes per no tindre una simptomatologia clara. «Un metge pot pensar que s’està passant una grip», assegura l’entomòleg.

El procés des que el mosquit pica fins que s’inicia i s’acaba la malaltia dura aproximadament dotze dies. Es manifesta sobre el tercer dia i a partir del cinquè s’entra en la virèmia, quan el mosquit pot picar i transmetre el virus. Aquest estat dura aproximadament dos dies, una durada inferior que en altres virus i, per tant, una probabilitat menor d’expansió de la malaltia.

Entendre l’expansió geogràfica del virus del Zika

Hi ha casos de virus del Zika al Brasil, Colòmbia, Barbados, l’Equador, El Salvador, Guatemala, la Guaiana francesa, la Guyana, Martinica, Mèxic, Panamà, Paraguai, Puerto Rico, San Martín, Guadalupe, Uganda, Haití, Hondures, Veneçuela i Bolívia. A l’Estat espanyol n’hi ha pocs i estan controlats.

La capacitat reproductiva del mosquit

«La ràpida expansió del virus és un procés normal –afirma l’entomòleg– tenint en compte l’enorme capacitat reproductiva d’aquests insectes i de les plagues en general». Si augmenta molt la població dels mosquits, amb pocs casos de persones infectades pot créixer la possibilitat d’expansió de la malaltia. Jiménez adverteix que «en aquests insectes hi ha una cosa que no és habitual: l’acció transovàrica». És a dir, la descendència d’una femella de mosquit infectada estarà contagiada sense la necessitat de picar un malalt. Això significa que hi haurà noves femelles amb el virus i, per tant, més contacte amb el zika i més possibilitat de contagi.

La globalització

L’arribada del virus a Europa no és casual. «Igual que ve el peix, pot arribar el mosquit», ens diu Jiménez. La globalització és l’explicació. Tot i això, l’entomòleg insisteix en que l’expansió en territori europeu «és poc probable, però la probabilitat està ací, hem d’estar alerta».

El canvi climàtic

L’increment de la temperatura fa que el desenvolupament dels insectes siga més ràpid. El canvi climàtic facilita que hi haja més generacions de mosquits a l’any. Resumeix l’entomòleg: «Més bestioles, més possibilitat de contacte amb els humans».

La pobresa

No és el mateix estar a Espanya que a Bolívia. Jiménez pensa que «als territoris pobres les persones baixen la guàrdia davant aquestes amenaces dels insectes perquè la seua necessitat imperiosa és una altra». Explica que al Tercer Món estan desprotegits i la possibilitat de contagi és molt major, «no només amb el Zika, sinó amb qualsevol malaltia contagiada per vectors».

Com combatre la malaltia

El virus del Zika no té vacuna, com el chikungunya i el dengue. Segons l’expert, l’acció prioritària per a reduir el risc és extremar les vigilàncies en l’entrada de gent que puga vindre malalta. Jiménez diu que «no es tracta d’aïllar ningú, però sí de controlar les persones que vénen dels països on hi ha zika».

També cal posar en marxa un protocol –«que ja tenim», remarca Jiménez– per als casos de malalts de zika. Açò requereix una vigilància epidemiològica i una d’entomològica. La primera consisteix en que els metges fagen un recorregut de la persona en tot el període de temps en què s’ha pogut infectar –on ha estat, quin trajecte ha fet per arribar, com ha anat…–. Més tard, «els entomòlegs fem captura de totes les zones en les que ha estat aquesta persona i ho revisem tot pam a pam: plantes, testos… Tots aquells llocs on pensem que pot haver-hi mosquits femella adults o que poden estar criant», afegeix Jiménez.

Zika i microcefàlia

S’ha confirmat la relació entre el virus del Zika i la microcefàlia, si bé Jiménez matisa que «hi ha objeccions en verificar al cent per cent que una embarassada malalta de zika haja de tindre un nadó amb microcefàlia. Davant del dubte, recomana que tota dona embarassada es protegisca per evitar ser picada, i recorda que «la protecció ha de ser constant perquè l’activitat d’aquests mosquits és diürna fonamentalment». En cas que una embarassada haja de traslladar-se a un país on hi ha el virus del Zika, Jiménez adverteix que és necessari l’ús de mànega llarga, pantaló llarg i repel·lent, tant sobre la roba com en les zones nues. I si és possible, fins i tot dormir amb mosquiteres per evitar que es colen insectes.

L’entomòleg afegeix que aquestes mesures valen per a tota la població i no només per al virus del Zika. Posa l’exemple del mosquit tigre, que «ha arribat per a quedar-se, no ens el treurem de sobre», però s’està portant a terme una campanya per a reduir els problemes que se’n deriven de la seua expansió. Jiménez aposta de nou per la previsió i la prevenció: «Quants menys mosquits, menys possibilitats de contacte vector-persona i menys possibilitats d’adquirir la malaltia».

Tractament informatiu

El Comitè d’Emergència de l’Organització Mundial de la Salut va declarar a principis de feber el virus del Zika com una emergència de salut pública d’importància internacional. Pel que fa a aquest fet, l’entomòleg fa referència a l’informe que vinculava el consum excessiu de carns amb el càncer de còlon i de recte, com a exemple del que no s’hauria de fer. «A vegades tinc la sensació que no s’explica suficientment bé a la població el que ocorre. En el cas del zika crec que s’havia de llançar l’alerta internacional, però no fer sonar totes les alarmes innecessàriament», apunta.

També té paraules per als mitjans de comunicació: «Desgraciadament la premsa al nostre país es molt sensacionalista», afirma amb vehemència, i assenyala que troba a faltar un context: «El fet de fer veure a la ciutadania que té totes les garanties, que existeix un protocol, que ha d’anar al metge.»

Ricardo Jiménez no està preocupat pel virus del Zika en aquests moments. «No et dic que no ho estiga el dia de demà», puntualitza. «Però que no estiga preocupat no significa que no calga tindre previsió amb el creixement i l’expansió del mosquit», conclou.

Marta Navarro. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2016.