Emprenedoria científica des del bar

3

© Laura Garsando

Els quasi cinquanta científics assistents a la IV trobada TEI Bio escolten amb atenció els consells de Javier S. Burgos, convidat del dia.

Com fer arribar la investigació acadèmica al sector privat per donar-li aplicabilitat? Aquesta és l’eterna pregunta que duu de cap els científics, qüestió que continua sense oferir pautes, un mode de procedir definit i exitós. Per això un col·lectiu de científics emprenedors de la Comunitat Valenciana proposa un model alternatiu e innovador, basat en trobades informals i periòdiques a locals d’oci, per a fomentar la creació d’empreses de base tecnològica. D’aquesta manera, les trobades TEI Bio tracten d’enfortir la transparència, l’emprenedoria i la inversió al sector de la biomedicina per tal d’originar un teixit empresarial potent a nivells local i nacional, però també s’erigeixen com a catalitzadors d’un moviment social i la cultura de l’emprenedoria.
 
Des de gener de 2013 s’han celebrat quatre cites a les quals «l’afluència ha anat creixent exponencialment, fins arribar a les cinquanta persones», va destacar Manuel Pérez Alonso. Aquest científic emprenedor és a més president de Bioval (Bioregió de la Comunitat Valenciana) i un dels impulsors de la iniciativa, junt amb l’empresa valenciana Genera Biotech i la Fundació Valencia InnDea.

El funcionament de les trobades TEI Bio és molt senzill. La convocatòria (mensual) es realitza des d’Internet, on s’indica data, lloc i hora. L’activitat compta amb la presència d’un científic amb un projecte ja consolidat al món empresarial que ofereix els assistents un xicotet relat sobre la seua experiència. Però no és una conferència formal habitual, sinó que es tracta d’aconseguir un ambient desenfadat. «Aquesta idea va sorgir perquè des de fa temps hem observat que les trobades sobre transferència de coneixement articulades al voltant de les institucions no creaven suficients llaços per impulsar el teixit empresarial. Per això ens va semblar interessant organitzar xerrades informals on no hi ha establerts rols de ponent i públic, ja què els assistents interactuen. Ací pot interrompre’s l’orador en qualsevol moment», va explicar Manuel Pérez.

És a dir, els TEI Bio acaben amb la relació unidireccional dels congressos convencionals on predomina un format més rígid. «Hem aconseguit generar unes relacions entre científics i inversors més fluides  i fructíferes. La gent ve disposada a escoltar i debatre, perquè ací podem aprendre de tots», va comentar Ana Blanco, directora científica de Genera Biotech.

IV trobada TEI Bio

A la darrera convocatòria cridava l’atenció l’heterogeneïtat del públic, ja que entre les cares joves destacaven també científics amb una trajectòria més llarga o els qui ja s’havien endinsat a piscina del sector privat i sols buscaven intercanviar experiències o posar-se al dia d’altres projectes. A la trobada va acudir com a veu de l’experiència Javier S. Burgos, cofundador i director científic de Neuron BioPharma, filial del grup Neuron Bio, que treballa al desenvolupament de compostos que ajuden a prevenir malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer.

 

 

«Els congressos articulats al voltant d’institucions no originen suficients llaços que permeten la creació d’empreses»

Manuel Pérez

4
© Laura Garsando

Manuel Pérez Alonso, bioemprenedor i un dels impulsors de la inciativa TEI Bio, presenta la quarta edició.

 

 

 

 

«El finançament és allò que més dubtes suscita entre els científics que volen emprendre»

Javier S. Burgos va contestar durant més d’una hora a les preguntes dels presents, especialment preocupats per les qüestions relatives al finançament. Per a açò existeixen diversos recursos: «Socis fundadors, ampliacions de capital, eixida a borsa, ingressos per la venda de servicis, subvencions públiques per I+D…», va enumerar el científic. Però en resum, l’èxit «sempre passa per trobar una idea que siga competitiva».

Ciència, economia i beneficis

La relació amb els inversors és un altre dels esculls que un científic ha de superar per a traure endavant una iniciativa empresarial, ja que «som col·lectius que parlen idiomes distints» i per això «cal aprendre a comunicar-se amb ells», va aconsellar Burgos. Encara recorda la seua sorpresa el dia que li van preguntar «què saps fer que puga vendre’s?». Certament «és quelcom que no t’ensenya el coneixement acadèmic», va lamentar.

L’investigador va assegurar que «la decisió de cotitzar a borsa va ser un encert de Neuron BioPharma perquè aporta visibilitat a la vegada que t’obliga a ser transparent i tenir els comptes auditats». Però la convivència entre beneficis econòmics i ciència ha de basar-se «en un model sostenible, on importa molt l’ètica i mai poden estar els diners per damunt de la ciència i l’interès general», va advertir Manuel Pérez. Perquè la idea d’emprendre és aquesta, «obtenir un rendiment econòmic com en qualsevol ocupació, per ajudar i oferir solucions a la societat», va afirmar Joaquín Durán, jove assistent i emprenedor.

Tal vegada les trobades TEI Bio troben la manera de desenvolupar la cultura de l’emprenedoria que existeix a països com els Estats Units i que tant admiren els científics espanyols. «La base del problema es troba a l’educació, perquè les universitats no transmeten els estudiants la idea que es pot emprendre. D’altra banda, les inversions a biotecnologia impliquen molt de risc i un benefici a molt llarg termini, quelcom que els inversors encara no entenen», va opinar Durán, bon coneixedor del panorama científic estatunidenc. El que sí que pot afirmar-se és que el model informal de les trobades TEI Bio ha quallat fins al punt que serà extrapolat pròximament a altres ciutats, com ara Madrid. A València, la V trobada TEI Bio es celebrarà el pròxim mes de juliol.

Laura Garsando. Graduada en Periodisme per la Universitat de València.
© Mètode 2013.

 

 

 

«Cotitzar a borsa va ser un encert perquè  dóna visibilitat i aporta transparència a l’empresa»

 Javier S. Burgos.

laura3
© Laura Garsando

Entrevista a Javier S. Burgos
Director científic de Neuron BioPharma i Doctor en Biologia Molecular per la Universitat Autònoma de Madrid
«A l’empresa privada es fa tan bona investigació o més que a l’acadèmia, però té uns altres objectius»

   
A la trobada TEI Bio celebrada recentment a València vostè va destacar que Neuron BioPharma pot estar orgullosa de ser la primera empresa del sector biotecnològic que ha desenvolupat i signat un conveni col·lectiu. Per què va decidir fer-se?
Els treballs a l’àrea de biotecnologia i recerca són molt vocacionals, i a més requereixen molta implicació i compromís. Per això ens interessava que l’investigador tingués un paraigües al qual acollir-se. Comptem amb un conveni col·lectiu discutit pels treballadors i aposta de la direcció de Neuron BioPharma que, a banda de vetllar pels drets, com la conciliació de la vida laboral amb la familiar, arreplega una sèrie de beneficis fiscals. En definitiva, es tracta d’ajudar el científic a tenir certs reconeixements i que se senta el més còmode possible.

Ha afirmat que es considera «científic acadèmic a pesar que treballa a una empresa privada». No pareix una contradicció?

El que vull dir és que la majoria de la meua vida l’he passada a l’acadèmia. Com que m’he format  a la universitat tinc un pensament més acadèmic, però a partir d’aquí pot haver una transició molt raonable cap a l’empresa privada.

Segueix publicant?

Sí, per descomptat, des de Neuron BioPharma publiquem. La diferència és que, mentre que l’objectiu de l’acadèmia quasi sempre és publicar, a l’empresa privada s’ha de pensar abans de fer-ho perquè existeixen varies alternatives, concretament tres. La primera és tindre un know-how, un coneixement que l’empresa desenvolupa internament i guarda com a secret industrial. La segona possibilitat és utilitzar eixe coneixement per a generar una patent, i la tercera és fer la publicació. En qualsevol cas es tracta de valorar per a què vols utilitzar la teua recerca. Per exemple, primer pots patentar-la i després publicar, però mai al revés. També ha de tenir-se en compte que quan es realitza un treball per a un client, la propietat dels resultats i el mètode és d’aquest.

Llavors, és possible dur a terme una transició de la investigació universitària al sector privat amb èxit…

Jo ho he gaudit i al mateix temps ho he sofert. Es tracta d’un canvi de mentalitat perquè la vida a l’empresa és molt dinàmica. Encara que tot està molt planificat pot canviar ràpidament, i per això sempre estem en equilibri inestable. Si et va l’adrenalina, és un bon lloc per a treballar. 

Com se sent un científic acadèmic realitzant un pla d’empresa on allò que prima són els nombres i les vendes?

Perdut, sobretot al principi. Però aquesta sensació és extensible a temes de patents, comunicació, etc. que s’associen a l’empresa i s’han d’aprendre. No obstant açò és bo, perquè a Espanya hi ha excel·lents professionals, a organismes i assessories, que et poden ajudar a desenvolupar totes aquestes coses. La clau jeu en envoltar-se i recolzar-se en especialistes.

Neuron BioPharma està cotitzant a borsa. Fins a quin punt és compatible compaginar la ciència amb el benefici empresarial? Dirigir una recerca científica atenent a criteris econòmics repercuteix en el resultat?

Per a respondre a açò, hem de fixar-nos en països que desenvolupen ciència de gran qualitat des de fa anys, com Escandinàvia, Anglaterra, Alemanya, Japó, Singapur, i per descomptat, els Estats Units. Allà hi ha molta competència entre empresa privada i la universitat pels bons investigadors. En general aquests solen acabar a les farmacèutiques simplement perquè paguen més diners. L’important és que aquesta concepció que existeix a Espanya que l’empresa privada no fa bona investigació o no té els millors científics és totalment errònia. El problema és que en haver-hi poc teixit empresarial, hi ha hagut poques oportunitats per a que els nous investigadors s’incorporen al sector privat. Però crec que això està canviant.

Mercantilitzar la ciència no pot acabar deteriorant la qualitat de la recerca?

És que s’ha de tenir en compte que a l’empresa privada es fa tan bona investigació o més que a l’acadèmia, però amb uns altres objectius. Encara que l’objectiu final és comú tant a la recerca pública com privada: resoldre un problema al país i aconseguir que s’estalvien diners. Per això cal que existisca eixe concepte més mercantilista de la ciència. Per descomptat que es poden guanyar diners a través de la investigació, perquè és una cosa lícita i fins i tot recomanable, de la mateixa manera que a qualsevol altra activitat laboral. I pense que una de les eixides que deuen tenir tant la universitat com els centes públics de recerca espanyols és desenvolupar treballs per encàrrec per a empreses, que els reporten fons i els permeten continuar amb les seues investigacions en aquesta època de retallades.

Parlant de retallades, vostè va escriure un article1 per a la revista Jot Down Maganzine sobre aquesta qüestió on afirmava el següent: «O invertim en coneixement o desconstruïm i tornem a construir els cents de milers de pisos de la bambolla immobiliària». Què li pareix l’actitud de les administracions envers la ciència?

El model productiu d’aquest país als darrers anys ha acabat i ara cal replantejar-se la situació. Evidentment, la bambolla immobiliària ha explotat i ja no generarà més llocs de treball. L’única manera, i repetesc, única, d’eixir de la crisi és la innovació i la creació de valor afegit a través de la investigació científica, cosa que altres països, com Finlàndia, han aprés a la força. Però amb allò que s’està fent sols s’aconsegueix que els joves investigadors se’n vagen del país i generen riquesa a l’estranger, quan som nosaltres qui els hem format. És un error tremend no apostar fermament per la ciència.

1. Burgos, S., J., 2013. «Se van los científicos…¿vuelven las suecas?». Jot Down Magazine (Tornar al text).

Laura Garsando. Graduada en Periodisme per la Universitat de València.
© Mètode 2013.

 

«A l’empresa privada existeixen altres possibilitats a banda de la publicació de resultats»

 

 

 

 

 

 

 

 

«Passar de la recerca pública a la privada requereix un canvi de mentalitat»

 

 

 

 

 

 

 

«Crec que guanyar diners mitjançant la investigació és quelcom perfectament lícit, igual que succeeix amb altres activitats laborals»

© Mètode 2013