© Laura Garsando Els quasi cinquanta científics assistents a la IV trobada TEI Bio escolten amb atenció els consells de Javier S. Burgos, convidat del dia. |
|||||||||||
|
Com fer arribar la investigació acadèmica al sector privat per donar-li aplicabilitat? Aquesta és l’eterna pregunta que duu de cap els científics, qüestió que continua sense oferir pautes, un mode de procedir definit i exitós. Per això un col·lectiu de científics emprenedors de la Comunitat Valenciana proposa un model alternatiu e innovador, basat en trobades informals i periòdiques a locals d’oci, per a fomentar la creació d’empreses de base tecnològica. D’aquesta manera, les trobades TEI Bio tracten d’enfortir la transparència, l’emprenedoria i la inversió al sector de la biomedicina per tal d’originar un teixit empresarial potent a nivells local i nacional, però també s’erigeixen com a catalitzadors d’un moviment social i la cultura de l’emprenedoria. El funcionament de les trobades TEI Bio és molt senzill. La convocatòria (mensual) es realitza des d’Internet, on s’indica data, lloc i hora. L’activitat compta amb la presència d’un científic amb un projecte ja consolidat al món empresarial que ofereix els assistents un xicotet relat sobre la seua experiència. Però no és una conferència formal habitual, sinó que es tracta d’aconseguir un ambient desenfadat. «Aquesta idea va sorgir perquè des de fa temps hem observat que les trobades sobre transferència de coneixement articulades al voltant de les institucions no creaven suficients llaços per impulsar el teixit empresarial. Per això ens va semblar interessant organitzar xerrades informals on no hi ha establerts rols de ponent i públic, ja què els assistents interactuen. Ací pot interrompre’s l’orador en qualsevol moment», va explicar Manuel Pérez. És a dir, els TEI Bio acaben amb la relació unidireccional dels congressos convencionals on predomina un format més rígid. «Hem aconseguit generar unes relacions entre científics i inversors més fluides i fructíferes. La gent ve disposada a escoltar i debatre, perquè ací podem aprendre de tots», va comentar Ana Blanco, directora científica de Genera Biotech. IV trobada TEI Bio A la darrera convocatòria cridava l’atenció l’heterogeneïtat del públic, ja que entre les cares joves destacaven també científics amb una trajectòria més llarga o els qui ja s’havien endinsat a piscina del sector privat i sols buscaven intercanviar experiències o posar-se al dia d’altres projectes. A la trobada va acudir com a veu de l’experiència Javier S. Burgos, cofundador i director científic de Neuron BioPharma, filial del grup Neuron Bio, que treballa al desenvolupament de compostos que ajuden a prevenir malalties neurodegeneratives com l’Alzheimer. |
«Els congressos articulats al voltant d’institucions no originen suficients llaços que permeten la creació d’empreses» Manuel Pérez |
||||||||||
|
|
«El finançament és allò que més dubtes suscita entre els científics que volen emprendre» |
||||||||||
|
Javier S. Burgos va contestar durant més d’una hora a les preguntes dels presents, especialment preocupats per les qüestions relatives al finançament. Per a açò existeixen diversos recursos: «Socis fundadors, ampliacions de capital, eixida a borsa, ingressos per la venda de servicis, subvencions públiques per I+D…», va enumerar el científic. Però en resum, l’èxit «sempre passa per trobar una idea que siga competitiva». Ciència, economia i beneficis La relació amb els inversors és un altre dels esculls que un científic ha de superar per a traure endavant una iniciativa empresarial, ja que «som col·lectius que parlen idiomes distints» i per això «cal aprendre a comunicar-se amb ells», va aconsellar Burgos. Encara recorda la seua sorpresa el dia que li van preguntar «què saps fer que puga vendre’s?». Certament «és quelcom que no t’ensenya el coneixement acadèmic», va lamentar. L’investigador va assegurar que «la decisió de cotitzar a borsa va ser un encert de Neuron BioPharma perquè aporta visibilitat a la vegada que t’obliga a ser transparent i tenir els comptes auditats». Però la convivència entre beneficis econòmics i ciència ha de basar-se «en un model sostenible, on importa molt l’ètica i mai poden estar els diners per damunt de la ciència i l’interès general», va advertir Manuel Pérez. Perquè la idea d’emprendre és aquesta, «obtenir un rendiment econòmic com en qualsevol ocupació, per ajudar i oferir solucions a la societat», va afirmar Joaquín Durán, jove assistent i emprenedor. Tal vegada les trobades TEI Bio troben la manera de desenvolupar la cultura de l’emprenedoria que existeix a països com els Estats Units i que tant admiren els científics espanyols. «La base del problema es troba a l’educació, perquè les universitats no transmeten els estudiants la idea que es pot emprendre. D’altra banda, les inversions a biotecnologia impliquen molt de risc i un benefici a molt llarg termini, quelcom que els inversors encara no entenen», va opinar Durán, bon coneixedor del panorama científic estatunidenc. El que sí que pot afirmar-se és que el model informal de les trobades TEI Bio ha quallat fins al punt que serà extrapolat pròximament a altres ciutats, com ara Madrid. A València, la V trobada TEI Bio es celebrarà el pròxim mes de juliol. Laura Garsando. Graduada en Periodisme per la Universitat de València. |
«Cotitzar a borsa va ser un encert perquè dóna visibilitat i aporta transparència a l’empresa» Javier S. Burgos. |
||||||||||
|
|||||||||||
