Entrevista a Ángeles Heras

Ángeles Heras és professora titular del Departament de Química Física II a la Universidad Complutense de Madrid i pot presumir d’una llarga trajectòria en investigació aplicada sobre innovacions físiques i químiques sostenibles. Actualment dirigeix en la institució acadèmica madrilenya un grup d’investigació especialitzat en quitines i quitosans. Aquestes partícules, que s’obtenen principalment de les deixalles del marisc (encara que també poden trobar-se en alguns fongs i llevats) posseeixen interessants aplicacions en alimentació, farmàcia i cosmètica. Producte del coneixement obtingut pel seu equip d’investigació, el 2011 va sorgir el projecte InFiQuS, Innovaciones Físicas y Químicas Sostenibles S.L., una spin-off de la UCM que desenvolupa els productes anomenats.

Heras reconeix que quan era jove «no estava ben vist que el coneixement dels laboratoris universitaris es traslladara a la iniciativa privada», però confia en què la mentalitat està canviant amb el pas dels anys. Ella s’erigeix com un exemple de científica emprenedora amb èxit, sense coneixements previs de gestió econòmica. «L’entorn universitari em va proporcionar les eines necessàries per a llançar el meu projecte», assegura. El resultat més immediat, tancar l’exercici anterior amb superàvit, un fet del qual la seua líder pot estar orgullosa, ja que «InFiQuS va nàixer sense ajuda de subvencions», remarca.

Com va sorgir la idea per a crear InFiQuS?
Teníem àmplia experiència en un producte, el quitosan, que ofereix moltes possibilitats. Estenent aquest coneixement a altres compostos que es poden obtenir a través de la revalorització de residus de la indústria agroalimentària decidirem llançar una spin-off. La clau passa per tenir una idea i una experiència.

Quines són les dificultats més significatives amb les que va topar?
El més costós és canviar el xip. És a dir, passar de la mentalitat científica, que vol saber-ho tot oblidant els euros, a la mentalitat empresarial, que té present que muntes un negoci, no una ONG. S’ha de trobar un equilibre entre voler tenir un coneixement i voler vendre-lo. En el meu cas particular, el major desafiament va ser, quan ja s’havia constituït InFiQuS, tot allò relatiu a la seua gestió: contractació de personal, qüestions fiscals…

Què creu que li ha aportat el fet d’haver emprès al seu perfil de científica?
L’empresa m’aporta molta satisfacció personal perquè m’encanta el que faig. Estic aconseguint mantenir treballant a doctores que s’han format en el meu grup d’investigació que d’una altra manera estarien a l’atur ara mateix. Crec que fundar un negoci és una manera d’atorgar valor afegit al coneixement que havíem generat.

Diversos investigadors presents en aquest Congrés entenen la crisis com una oportunitat per a emprendre. Vostè coincideix amb aquesta visió?
Per a emprendre t’has d’atrevir, hi haja crisi o no. Indubtablement en aquestos moments, el fet que les coses estiguen més difícils empenta molts científics a buscar-se la vida i assumir més riscos.

Què pot aportar la seua presència al I Congrés Nacional de Científics Emprenedors?
Principalment dues coses. El coneixement i l’experiència d¡haver emprès, per una banda, i l’entusiasme amb el que ho he fet i ho continue fent.

Laura Garsando. Estudiant de Periodisme, Universitat de València.
© Mètode 2012.