Acaba de publicar a Nature el genoma d’una conífera. Per què és tan rellevant?
En primer lloc, per la dificultat. Per primera vegada, un equip d’investigadors d’àmbit internacional ha aconseguit seqüenciar el genoma d’una conífera, en concret, de Picea abies (un arbre de distribució euroasiàtica). Una tasca complicada per la gran quantitat d’ADN que es troba al nucli de la cèl·lula, molta més que altres plantes, ja que durant l’evolució ha anat incorporant seqüències semblants als elements transponibles mòbils, que formen la gran part del seu genoma.
Què en podria destacar?
L’anàlisi posa de manifest que el nombre de gens presents en Picea abies (28.354) és molt semblant al d’Arabidopsis thaliana, angiosperma (planta amb flor) model en la recerca vegetal, que presenta un genoma cent vegades més petit. Les dades obtingudes indiquen que les coníferes tenen una baixa densitat de gens i que la gran mida del genoma que presenten les coníferes (i moltes gimnospermes en general) no es deu a una recent duplicació de tot el seu genoma. En canvi, els grans genomes de gimnospermes sembla que s’han originat per una lenta i progressiva acumulació d’elements mòbils (LTR-transposons) probablement com a conseqüència de la carència d’un mecanisme eficient de la seua eliminació del genoma.
Quina ha estat la seua aportació?
Hem analitzat les seqüències dels gens de l’ADN ribosomals i hem determinat el tamany del genoma en una gran nombre d’exemplars. Actualment, prosseguim la recerca determinant els diferents grups de lligaments de gens que han estat investigats per altres grups als cromosomes de la Picea (en té 24).
I la troballa científica també té influència econòmica…
I molt important, perquè aquest coneixement servirà per a l’aprofitament silvícola. Les coníferes son espècies de creixement ràpid i gran mida, emprades en cultius per a l’aprofitament de la fusta. El coneixement del genoma permetrà aprofundir ens els mecanismes bioquímics lligats a la producció de fusta i, en el pervindre, aïllar aquests gens, veure la seva regulació i intentar la seva incorporació en el genoma d’altres plantes.
La seua investigació també tracta de detectar els fraus alimentaris. Com es pot fer des del punt de vista vegetal?
La identificació dels vegetals és prou senzilla per un botànic quan es troben tots els elements diagnòstics a l’abast (fulles, flors i fruits, fonamentalment). El problema rau en identificar els éssers vius quan sols es troben parts, o es troben transformats. En aquest cas cal recórrer a la identificació basada en l’ADN. És el que fem amb el frau alimentari: comprovar si les espècies que suposadament es troben en els aliments transformats corresponen amb les indicacions de les etiquetes. L’ADN ens dóna la resposta. Contràriament a allò que la gent es pensa, la substitució d’una espècie per d’altres de menor valor o qualitats és una pràctica que es troba força estesa en el món vegetal.
Ha col·laborat en la identificació de restes vegetals en investigacions policials. En què consisteix la botànica forense?
És una de les disciplines de la botànica més excitants i que té força repercussions pràctiques. Consisteix en la identificació d’individus o d’espècies vegetals mitjançant característiques morfològiques o del seu ADN que permeten relacionar les mostres vegetals trobades en els escenaris dels delictes o a les víctimes amb els culpables. És tot un repte pels investigadors i requereix d’una estreta col·laboració amb les forces de seguretat.
