Mary Ritter: «Fer front al canvi climàtic és bo per a l’economia»

Ex-directora executiva i una de les promotores de la iniciativa europea Climate-KIC

maryritter_portada
Climate-KIC

Mary Ritter és Catedràtica emèrita d’Immunologia en el Imperial College de Londres. És ex-directora executiva i una de les promotores de la iniciativa europea Climate-KIC (Knowledge, Innovation, Community), que recentment ha inaugurat la seua seu a València, al Jardí Botànic de la Universitat de València.

Quins paral·lelismes podem trobar entre la recerca en immunologia i el desenvolupament de tecnologies verdes contra el canvi climàtic?
El canvi climàtic té un impacte tan ampli que abasta una gran gamma de disciplines. Tot és rellevant pràcticament, i la immunologia no ha de ser una excepció. Els canvis en la distribució de malalties infeccioses deguts a l’escalfament global, les temperatures extremes (ja siguen fredes o càlides) i els canvis en la nutrició com a conseqüència de l’escassetat d’aliments poden tenir un impacte directe en la salut. Sovint, les eines intel·lectuals de les quals disposem en la investigació es comparteixen i són transferibles independentment de la disciplina.

Tenint en compte que el planeta està emmalaltint a causa de les emissions fetes per l’home, segons Climate-KIC, quines serien les pautes per recuperar-lo?
Hem d’adoptar un doble enfocament. D’una banda, innovar per posar el focus en la mitigació i així reduir les emissions, per arribar a una economia basada en zero emissions de carboni. D’altra banda, innovar per a adaptar-se i així limitar l’impacte en les persones i les infraestructures que han estat conseqüències del dany que la humanitat ha creat. Podem aconseguir aquesta mitigació i aquesta adaptació a través de la formació en les persones, la creació de productes i serveis i la influència en la política.

És l’emprenedoria una recepta innovadora per a resoldre un problema ambiental?
Sens dubte, les empreses poden ser amigues del medi ambient (així com també enemigues). De fet, resulta crucial que el que fem siga assenyat des del punt de vista comercial, així el món es pot permetre fer els canvis necessaris. Només d’aquesta manera podrem convèncer els polítics que no només és essencial fer front al canvi climàtic, sinó que també és factible, assequible i bo per a l’economia i la creació de nous llocs de treball. Així ho recolzen informes d’economistes com el de Nicholas Stern. També es va arribar a discutir aquesta qüestió al Fòrum Econòmic Mundial de Davos el gener d’aquest any.

Com va arribar a ser la directora executiva de la Climate-KIC estant en el Imperial College de Londres?
Després d’haver dirigit durant molts anys el meu laboratori internacional d’investigació en immunologia, vaig anar ascendint progressivament a posicions de gestió acadèmica d’alt nivell. Primer, com a cap de departament; després, com a directora de l’Escola de Graduats de Ciències de la Vida i la Medicina; més tard, com a vicerectora d’Educació de Postgrau; i, finalment, com a vicerectora d’Afers Internacionals. Va ser en aquest últim càrrec on va començar la meva marxa fins a ser directora executiva de Climate-KIC. Estava estretament involucrada en el seu desenvolupament, ja que era la representant de la Imperial College en el grup directiu de la proposta…Tot i que en aquell moment no tenia ni idea que aquest seria el meu destí!

De quina manera van influir la seua personalitat i la seua formació en Immunologia en els primers passos de la Climate-KIC?
Sempre m’he considerat una emprenedora en sèrie dins de l’entorn acadèmic. De fet, des de 1982 fins a l’actualitat, en gairebé tots els treballs (sis) que he tingut, he estat sempre pionera. Això vol dir que he sigut capaç de crear moltes coses des del principi. A més de la meva investigació, on es necessiten nous dissenys experimentals per posar a prova les hipòtesis i així revelar nova informació, també he dissenyat i posat en marxa nous cursos de llicenciatura i màsters, així com la primera escola de postgrau de la meva universitat. Gaudisc particularment aquest tipus d’activitats creatives. Vaig tenir l’oportunitat d’anar un pas més enllà quan em vaig convertir en vicerectora d’Afers Internacionals a la Imperial College. Els dos grans projectes que vaig supervisar des del principi i durant les seues etapes inicials eren una Facultat de Medicina conjuntament entre l’Imperial College, la Universitat Tecnològica de Nanyang a Singapur i Climate-KIC.

I Climate-KIC ha influït en la seua visió?
Sí, per descomptat. He sigut molt conscient durant molt de temps de l’impacte de la humanitat en el medi ambient (en el qual m’he d’incloure) i de les greus conseqüències que està generant, però sens dubte la meua experiència en Climate-KIC ha aguditzat la meua visió i m’ha fet ser més conscient, no només del que cal fer, sinó també del que es pot fer. Climate-KIC també ha impulsat enormement el meu caràcter i experiència més comercial i empresarial!

Quins són els objectius principals dels quals està més orgullosa durant aquest viatge de quatre anys amb aquesta iniciativa europea?
Estic immensament orgullosa de moltes coses amb Climate-KIC. Estic orgullosa de la nostra excel·lent comunitat. Quan ens vam reestructurar allà per 2010 i 2011, vam començar amb 27 socis al desembre de 2010. Deu setmanes més tard Climate-KIC tenia una nova entitat legal i 77 socis! Des de llavors, hem anat construint-la sense pausa i ara té més de 250 socis entre comercials (grans i petites empreses), universitats i organismes públics. Només un poc més del 50% dels nostres socis actuals vénen del sector empresarial. També estic orgullosa dels nostres estudiants: tant els que estudien màsters, doctorats o els que formen part del programa Pioneers Into Practice. Aquests emprenedors de gran talent són els agents de canvi, líders per a la mitigació del canvi climàtic i l’adaptació que el món tant necessita.

Què ens pot explicar del gran èxit de The Accelerator [programa europeu impulsat per la Climate-KIC de comercialització d’energia neta]?
Evidentment, em sent orgullosa de les nostres empreses de nova creació que han estat desenvolupades a través de l’accelerador, són fenomenals. Fins ara, 45 d’elles han recaptat 59 milions d’euros de finançament extern entre capital de risc, micromecenatge i altres fonts. A més, una empresa de nova creació va recaptar deu milions d’euros en 2014 ella sola.

«El canvi climàtic té un impacte tan ampli que abasta una gran gamma de disciplines. Tot és rellevant pràcticament, i la immunologia no ha de ser una excepció»

«Les empreses poden ser amigues del medi ambient. Resulta crucial que el que fem siga assenyat des del punt de vista comercial, així el món es pot permetre fer els canvis necessaris»

«He sigut molt conscient durant molt de temps de l’impacte de la humanitat en el medi ambient, però sens dubte la meua experiència en Climate-KIC ha aguditzat la meua visió»

maryritter_dinsClimate-KIC


Pot la innovació i el talent lluitar contra la crisi econòmica i la tendència actual dels minijobs?

Sí. La majoria dels nous llocs de treball provenen de la petita empresa, i una petita empresa només té èxit si es basa en la innovació i el talent.

Podeu donar-nos algunes claus per a aconseguir una economia baixa en carboni?
Cal tenir el suport de governs, empreses i ciutadans per a aconseguir-ho, principalment. Hi ha signes favorables en el sector empresarial, on es reconeix cada vegada més que la reducció de la petjada de carboni per part de l’empresa va a reduir les despeses de funcionament i, per tant, augmentar la rendibilitat, sent beneficiosa tant per als negocis com per al clima. A més, mentre la consciència pública sobre el canvi climàtic augmenta, les credencials mediambientals milloraran la marca de la companyia. Algunes companyies no només estan comprovant la seua pròpia petjada de carboni, sinó també la petjada de la seua cadena de subministrament. Els beneficis i les pèrdues mediambientals són part fonamental en aquesta equació. També hem d’instigar als governs perquè donen suport a una política respectuosa amb el medi ambient. Però en un sistema democràtic, cal que els polítics s’adonen que això els ajudarà a guanyar les eleccions, per a així tenir el poder de canviar les coses. La millor manera de fer-ho és demostrar que ser «verd» pot ser i és bo per a l’economia i per a la creació de nous llocs de treball. També és important que l’electorat, els votants, pressionen als seus governs perquè actuen front al canvi climàtic.

És l’emprenedoria el nou desafiament per a les universitats públiques?
Diverses universitats europees ja han pres amb èxit la iniciativa del repte de l’emprenedoria, i per a molts dels socis acadèmics de Climate-KIC es tracta d’una realitat. Potser les universitats tècniques ho hagen tingut més fàcil, però altres també han canviat la mentalitat. No obstant això, encara hi ha moltes universitats per a les quals treballar amb empreses i convertir recerca bàsica en productes i serveis tangibles segueix sent anatema a causa de la seua tradició acadèmica. No obstant això, aquelles universitats que ja han adoptat la iniciativa empresarial poden demostrar que aquesta no dilueix la qualitat, la integritat o l’impacte de la recerca bàsica duta a terme en les seues institucions. La Universitat de Cambridge és un excel·lent exemple.

Climate-KIC és l’únic Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia, a més dels centres nacionals, que té sis comunitats regionals d’aplicació a tot Europa. A què es deu això i quina és la seua missió?
Les sis regions del Centre Regional d’Innovació són molt importants per a Climate-KIC. Ells són els nostres ulls i orelles i ens diuen quines són les demandes locals i regionals dins el context del canvi climàtic i l’economia baixa en carboni. A més, proporcionen un importantíssim mitjà complementari als serveis i centres locals, proporcionant un entorn en el què la innovació pot provar-se, entrar en transició i ampliar-se.

Un d’aquests centres regionals es troba a València. Quins són els seus principals objectius?
Les sis seus van ser originalment seleccionades perquè eren comunitats clau que es dedicaven activament a tractar el problema del canvi climàtic. Això es compleix sobradament en el cas de València. Recorde la meua primera visita a la Comunitat Valenciana, on vaig conèixer a molta gent i vaig visitar moltes instal·lacions. Em va impressionar profundament el compromís i el treball que s’està realitzant per a combatre el canvi climàtic, tant pel govern com per les empreses i les universitats. Des del principi, la Comunitat Valenciana ha entès el paper clau que exerceix una seu, i ha actuat en conseqüència. En allò referent als desafiaments climàtics específics, la ubicació de València en el sud d’Europa és molt important. Per exemple, al programa insígnia «Building Technologies Accelerator» [“Accelerador de construcció de tecnologies”], València ofereix un dels cinc «laboratoris vivents» clau. Els altres laboratoris es troben a Suïssa, Països Baixos i Suècia, en condicions climàtiques molt dispars.

La Universitat de València coordina el pilar de l’educació per a Climate-KIC. És una de les tres prioritats, juntament amb la innovació i l’esperit empresarial.
Les KIC (Knowledge, Innovation, Community) són úniques en reunir i integrar els tres pilars: educació, investigació (innovació) i iniciativa empresarial. La base de l’èxit dels nostres projectesés, per tant, la integració d’aquests tres elements. Es tracta del resultat de la combinació entre tecnologia, persones qualificades i l’enginyeria de transició que es necessita per a fer front al canvi climàtic. És crucial per a la producció de persones, així com de productes i serveis, ja que és només a través de la gent (els líders, els agents de canvi, els professionals) quan la innovació serà adoptada de manera efectiva. L’educació a tots els nivells és important en aquest context. És per això que hem implementat l’Ensenyament Climàtic en programes de màsters i doctorats i l’Ensenyament Climàtic-Comercial per a executius i professionals. Per descomptat, aquest tipus de conscienciació també és crucial en nivells de primària i secundària, però això està més enllà de l’àmbit en el qual les KICs es mouen actualment.

Al desembre d’aquest any, París celebrarà la conferència COP21 sobre el canvi climàtic. Vostè va dir a València que serà «una veritable prova de determinació del món per a abordar el canvi climàtic de forma real i efectiva, anant més enllà de la fixació d’objectius per a l’adopció de mesures eficaces». En la seua opinió, com ha aplanat Climate-KIC el camí fins a París?
Climate-KIC és la major associació europea pública/privada que planta cara a la mitigació del canvi climàtic i advoca per la nostra adaptació, tenint com a missió facilitar a les persones productes i serveis per a abordar el canvi climàtic. Ajuntem als nostres socis en dotze centres físics de tota Europa. De manera que Climate-KIC ha creat una nova forma de fer les coses, i tot i que encara segueix sent una organització nova, ja ha començat a guanyar importància real en abordar la mitigació i adaptació del canvi climàtic. Per tant, hem de promoure no només els nostres èxits en la COP21, sinó també la nostra genuïna manera de treballar per a aconseguir-los. Així doncs, el nostre model pot ser adoptat a tot el món per a així abordar el canvi climàtic a escala global. El que és important és que desenvolupem una economia verda, pròspera i sostenible compatible amb els nous models de negoci ecològics, el creixement econòmic i la creació de llocs de treball.

Maria Josep Picó. Periodista. Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.
© Mètode 2015.

maryritter_lateral
Climate-KIC

«Cal tenir el suport de governs, empreses i ciutadans per a aconseguir una economia baixa en carboni»

«La primera vegada que vaig visitar València em va impressionar profundament el compromís i el treball que s’està realitzant per a combatre el canvi climàtic»

«Hem de desenvolupar una economia verda, pròspera i sostenible compatible amb els nous models de negoci ecològics, el creixement econòmic i la creació de llocs de treball»

© Mètode 2015

Periodista especialitzada en medi ambient i Premi Nacional de Periodisme Ambiental. Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València.