José Azkárraga: «La divulgació és el pont entre la ciència i la ciutadania»

«Cap a l’alfabetització científica, matemàtica i tecnològica en el segle XXI» és la premissa amb què es presenta el I Congrés CTEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques) de la Comunitat Valenciana. Al voltant de 300 professionals de l’ensenyança compartiran experiències i buscaran alternatives innovadores per a millorar la formació científica. Aquesta serà una de les activitats preparades per a la Primavera Educativa, organitzada per la Conselleria d’Educació. Se celebrarà els dies 13, 14 i 15 de maig del 2016 a l’IES Benlliure de València.

José Azkárraga, membre de l’equip organitzador del congrés i professor en el departament de Didàctica de les Ciències Experimentals i Socials de la Universitat de València, parla amb Mètode sobre la importància que la població tinga uns coneixements científics bàsics. Traçar un pont entre ciència i societat és una tasca complexa. Azkárraga ens conta perquè paga la pena posar-se mans a l’obra. El CTEM serà el primer pas a seguir.

Un aspecte que es tractarà en el congrés són les relacions entre ciència i societat. Creu que de vegades pareixen massa separades malgrat el vincle que les uneix?
Sí, aquesta és un poc també la tasca dels educadors en el camp científic. I també és una tasca que haurien de portar a terme universitats i centres de investigació. De fet s’està fent. El model d’Oxford de càtedra, de divulgació en ciència, s’està estenent. Cada vegada hi ha més universitats que tenen servei de divulgació de les seues investigacions dirigit no només a escolars, sinó al conjunt de la societat. Mètode és un exemple.

Per què és tan important la divulgació científica?
La divulgació científica és el pont entre la ciència i la ciutadania. I és una forma que els coneixements científics no es queden en les torres de marfil dels laboratoris, dels departaments de universitat, dels centres de investigació. Jo crec que és responsabilitat dels investigadors fer que les seues investigacions, que es fan fonamentalment amb diners públics, arriben a la societat. I que se’n traga partit en la mesura del possible.

La ciutadania seria més propera a la ciència si s’evidenciés més a sovint el seu vincle amb els problemes actuals de la societat?
Sí. Avui dia sí que es pot dir que en els informatius apareixen referències a temes científics, sobretot amb temes relacionats amb la salut i amb temes relacionats amb la tecnologia. Això sí que té certa repercussió, el que ocorre és que de vegades simplement queda com una notícia en la que no es profunditza. Perquè per a entendre aquestes notícies primer cal una base de coneixement científic. Se li dona importància, però de vegades falta la base per entendre la notícia.

L’educació és molt important en aquest sentit?
L’educació és bàsica. I aquest és el nostre objectiu: que la ciència en totes les seues facetes –tecnologia, matemàtiques, etc.– arribe a la població, i que la població, sobretot l’escolar, estiga ben formada en aquests camps.

Com pot afectar-nos diàriament el fet de desconèixer qüestions científiques fonamentals?
El desconeixement de la ciència crec que té dos problemes. D’una banda el desconeixement, la poca informació, sobre qüestions que poden afectar directament a la nostra vida. D’altra banda, un tema més profund que té a veure amb la comprensió racional del món. La ciència no solament et dona informació de com funciona el món, sinó que té en la seua metodologia i en la seua forma d’abordar els diferents problemes el component de la racionalitat. Avui dia, desgraciadament, les pseudociències estan molt esteses, no hi ha més que veure la quantitat de canals que en televisió es dediquen a parlar «del futur» amb endevins i endevines. I si hi ha tants canals és perquè hi ha gent que ho veu. Aleshores, d’alguna forma, una de les responsabilitats, a banda de donar informació sobre com funciona el món, és plantejar-se l’existència d’una manera racional.

És un problema transcendental per entendre temes com el medi ambient? El fet de no tindre una base científica pot afectar a un desenvolupament sostenible, per exemple?
Clar, en el moment que hi ha una comprensió del funcionament del medi ambient, encara que siga un coneixement a nivells superficials de com funciona un ecosistema, de la importància que pot tindre en els cicles de materials i energia reduir el consum, tot això influirà positivament en el medi ambient. Si algú desconeix totes aquestes interaccions i tota aquesta problemàtica que pot generar l’ús indiscriminat de recursos, o l’ús de l’energia coneixent les fonts de les que ve aquesta energia… Tot això és una problemàtica que amb coneixement es pot anar superant.

El CTEM no creu en la separació de ciències i lletres, sinó en una una cultura única. Per què és important transmetre aquest missatge a la societat?
En realitat a CTEM no parlem de cultura única. És un primer pas. El que pretén és la cultura única en el camp de les ciències. És a dir, que totes les ciències estan relacionades. Evidentment això també està dins d’una filosofia més ampla de no separar les cultures. El CTEM busca la globalitat de la ciència. Però allò seria com un altre pas que hi hauria que plantejar-se.

Estaríem en el camí cap a l’alfabetització científica i el següent pas seria relacionar un àmbit amb l’altre?
Efectivament. En la vida no hi ha compartiments estancs. Les coses venen juntes i mesclades, i és absurd separar aquestes dues línies com tradicionalment s’ha fet: les ciències d’un costat, les lletres de l’altre.

Quines són les carències del sistema educatiu en aquest aspecte?
El sistema educatiu el primer que fa és aplicar la parcialitat. Un dels primers problemes més greus amb que ens trobem, per exemple, en primer de l’ESO, és que els alumnes tenen moltes assignatures i són estanques. Faltaria agrupar-les. No es pot demanar a un xaval de dotze anys que tinga tantíssimes assignatures diferents, i moltes vegades els professors no estan coordinats i hi ha problemes entre els diferents àmbits que no acaben d’unir-se. Açò és un problema greu. Aleshores el CTEM tendeix a veure globalment el conjunt de la ciència, dins d’un plantejament més unitari.

Marta Navarro. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2016.