Jane Goodall: «Si els joves perden l’esperança, ja podem donar-nos per vençuts»

01GOODALL
© José Vicente Bernabeu
 

«Quan vaig tornar de Gombe i els vaig explicar als acadèmics de Cambridge que els ximpanzés fan servir eines, com nosaltres, i que són capaços de sentir emocions, em van dir que això era impossible, pràcticament em van prendre per boja»
Jane Goodall

L’etòloga i primatòloga Jane Goodall arribà el passat dijous dia 10 a València per visitar el Bioparc, on va conèixer de primera mà la situació dels animals que hi viuen i l’acció dels treballadors del zoològic valencià en el camp de la investigació i la divulgació i conscienciació. Acompanyada pel secretari de la Fundació Bioparc, Gonzalo Fernández Hoyo, i del director executiu de l’Institut Jane Goodall a Espanya, Federico Bogdanowicz, la doctora va fer un recorregut per les instal·lacions, que va elogiar després durant la roda de premsa que oferí als periodistes. «He estat a molts zoològics del món i he de dir que mai havia tingut l’oportunitat de veure els elefants com els he vist ací: jugant a l’aigua, els pares amb les cries. Ha sigut emocionant», destacà la investigadora, que va venir per presentar la seua campanya «Raons per a l’esperança» (Reasons for Hope), en la que col·labora activament la Fundació Bioparc.

L’itinerari que va seguir Jane Goodall es va centrar especialment en la zona on conviuen els ximpanzés, una comunitat encapçalada pel mascle Napoleón i que el 2009 va portar al món Kimbo, el primer ximpanzé nascut al Bioparc. Avui dia sabem que els ximpanzés, que Jane Goodall va començar a estudiar el 1960 a Gombe (Tanzània), comparteixen amb els humans el 99% de l’ADN; però quan la investigadora britànica viatjà allà fa ara més de cinquanta anys encara no es disposava d’aquestes dades. «Quan vaig tornar de Gombe i els vaig explicar als acadèmics de Cambridge que els ximpanzés fan servir eines, com nosaltres, i que són capaços de sentir emocions, com la tristor o la felicitat, em van dir que això era impossible, pràcticament em van prendre per boja», explicà Goodall.

  
03GOODALL
© José Vicente Bernabeu
 

«Igual que hi ha mares humanes bones i mares roïnes, els ximpanzés tampoc tracten a tots els seus fills per igual i donen més oportunitats a uns que a altres»
Jane Goodall

Molt de temps ha passat des de llavors i, ara per ara, s’ha pogut comprovar l’enorme similitud que hi ha entre aquests simis i l’Homo sapiens. L’etòloga afirmà que gràcies a l’estudi dels ximpanzés, cada vegada més humans són conscients de la «línia difusa» que ens separa de la resta dels animals, de què també nosaltres «pertanyem a regne animal». «Els ximpanzés s’assemblen tant a nosaltres que poden ser fantàstics d’una banda però també terribles d’una altra: igual que hi ha mares humanes bones i mares roïnes, els ximpanzés tampoc tracten a tots els seus fills per igual i donen més oportunitats a uns que a altres», explicà Goodall. Potser per això, la primatòloga preferiria aprendre abans «dels elefants o les balenes» que dels ximpanzés. En tot cas, la relació que mantenen els membres de la comunitat entre sí, el vincle familiar que estableixen, va ser el que va fer pensar a Goodall sobre la possibilitat que aquesta espècie fos híbrida, amb emocions. «Fins els cinc o sis anys la cria de ximpanzé pot viure al llom de sa mare, dormir amb ella i lactar. Després, a partir dels 8 o 9 anys, s’independitzarà però el vincle romandrà durant tota la seua vida, jo he vist a molts que tornen sovint per estar amb sa mare i amb els germans, com fem nosaltres».

Raons per a l’esperança

Durant la seua intervenció, la doctora Goodall va emfatitzar en la necessitat que els joves agafen el testimoni i s’involucren directament en la protecció del planeta. Aquest és l’objectiu del projecte «Arrels i brots» (Roots and Shoots), en què participen joves de més de 130 països. Organitzats en grups, els joves es reuneixen de manera periòdica per debatre sobre els problemes que es pateixen al seu entorn o lluny de casa i planifiquen projectes per donar-los solució, amb iniciatives lligades a la protecció del planeta, l’enfortiment de la democràcia i el desenvolupament sostenible. Segons destacà Goodall, al món hi ha més de 56.000 grups d’estudiants, 42 dels quals són espanyols i treballen per incentivar el desenvolupament sostenible a Senegal, amb accions de conscienciació i conservació del medi ambient. Així mateix, des d’Espanya també s’ha promogut el rescat i la rehabilitació dels hàbitats dels ximpanzés al Congo i també s’ha llançat la campanya «Mobilitza’t per la selva», que promou el reciclatge de telèfons mòbils. Segons denuncià Federico Bogdanowicz, a Espanya –un país amb 47 milions d’habitants, sense comptar els ciutadans menors de 10 anys– hi ha més de 56 milions de línies telefòniques actives. «Si no reciclem els telèfons que tenim a casa i que no fem servir, indirectament estem exercint una pressió sobre la font de minerals necessaris per a la fabricació de telèfons mòbils» i donant ales als grups de guerrillers que actuen a països com la República Democràtica del Congo. Allà, les companyies de telèfons mòbils exerceixen una forta pressió sobre la població del país, emprant xiquets per a que treballen a les mines d’extracció de coltan, un mineral molt preuat que provoca cada any desenes de milers de morts, «és quelcom semblant a un holocaust europeu, i ací no ens assabentem de res», denuncià el director executiu de l’Institut Jane Goodall a Espanya.

  
02GOODALL
© José Vicente Bernabeu
 

«Els projectes que duem a terme a Tanzània funcionen perquè nosaltres no arribem allí per explicar-los com s’han de fer les coses o com ho faria un occidental sinó que establim una relació de confiança amb els ciutadans»
Jane Goodall

La clau per canviar esta situació resideix al jovent. «Si els joves perden l’esperança, més val que ens donem per vençuts», afirmà l’activista de 78 anys. Jane Goodall féu així una crida a tots aquells joves que estan «apàtics, deprimits sobre el futur, enfadats i inclús violents perquè creuen que no poden fer res» a implicar-se activament en la millora del planeta. En este sentit, la primatòloga defensà la tasca que estan desenvolupant a Tanzània, on mitjançant un sistema de microcrèdits, l’organització està facilitant l’execució de projectes a nivell local. «El 96% dels microcrèdits són tornats i el projecte funciona perquè nosaltres no arribem allí per explicar-los com s’han de fer les coses, o com ho faria un occidental», matisà Jane Goodall, «sinó que establim una relació de confiança amb els ciutadans, donem eines a les dones perquè s’apoderen i que les seues filles puguen anar a l’escola». «Està clar que hi ha molts problemes al món, molta desforestació, molta pol·lució i un excés de població», conclogué Goodall, «però encara queden raons per a l’esperança: El cervell humà, la resistència de la natura, la força de la joventut i l’indomable esperit humà».

José Vicente Bernabeu Pardo. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2012.

  
© Mètode 2012

Periodista, París.