Fer ciència en terra hostil

sao-portada
Lucía Sapiña

La ciència que es fa al País Valencià compta amb els professionals i els coneixements necessaris però cal major inversió i un context més propici perquè puga desenvolupar-se. Aquesta és una de les idees que s’exposaren en el debat celebrat el 7 d’octubre a València per parlar sobre la situació actual de la ciència valenciana. L’acte va estar organitzat per la revista Saó, Espai Ciència, la Càtedra de Divulgació de la Ciència de la Universitat de València i la llibreria 3i4. Aquesta trobada va comptar amb la participació de José Pío Beltrán, coordinador institucional del CSIC a la Comunitat Valenciana; Pilar Campins, vicerectora d’investigació de la Universitat de València; Fernando Sapiña, director de l’Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València i Vicent Boscà, director de la revista Saó.

«Si treballar en ciència a Espanya ja és fer-ho en terra hostil, la cosa encara és pitjor quan es parla del País Valencià», va afirmar José Pío Beltrán. I entre les raons d’aquest context poc propici per a dedicar-se a la ciència va assenyalar la insuficient inversió pública i l’existència d’un teixit empresarial de caràcter tradicional que demanda escassa innovació tecnològica. Va afegir que cal identificar bé quin és el context en el que es vol que participe la ciència valenciana: «si volem tindre influència hem de jugar en la competició internacional i hem de ser capaços d’atraure el talent. Ara no volen vindre perquè ací és complicat treballar».

Malgrat el context, José Pío Beltrán va destacar que al País Valencià se sap fer ciència: «hi ha molts bons professionals i tenim centres d’investigació excel·lents». I va citar tres àrees en les quals considera que la ciència valenciana és forta i està preparada per a innovar: la química, la física i la biologia.

   
sao-dins-550Lucía Sapiña    

APOSTA CONTINUADA

Tant José Pío Beltrán com Pilar Campins, vicerectora d’investigació de la Universitat de València, van apostar per la sinèrgia entre les institucions investigadores i destacaren propostes com la de VLC-CAMPUS, impulsada conjuntament per la Universitat de València, el CSIC i la Universitat Politècnica de Valencia.

Pilar Campins va insistir en el paper de la universitat, no només com a transmissora sinó com a generadora de coneixements. Afirmà que el món de la investigació ha canviat i que cal adaptar-se a aquest nou escenari: «la investigació és més complicada hui en dia, es més internacional, més competitiva i en xarxa». En aquest context, «cal mantenir la massa crítica d’investigadors. És una reivindicació que tots hem de fer nostra si volem que la ciència avance i que ho faça de manera continuada», destacà. Campins va lamentar «que els científics formats al nostre entorn estiguen donant els seus fruits a altres països». Igualment va apuntar que la formació dels investigadors «és fonamental» i va criticar la disminució del nombre de beques. Sobre aquest punt va explicar: «les universitats hem iniciat programes per pal·liar aquesta situació, però no és prou».

En la seua intervenció, Fernando Sapiña, director de l’Institut de Ciència dels Materials de la Universitat de València, manifestà que l’escassa inversió «està reduint la diversitat dels grups d’investigació perquè molts s’estan quedant sense finançament». Igualment, va insistir en que la investigació i la innovació es basen en el coneixement científic i que «és necessària una inversió constant». Sapiña va destacar que el govern federal dels Estats Units inverteix de manera continuada en ciència i que això ha contribuït a l’èxit d’empreses que actualment són punteres en innovació i tecnologia. I va llançar algunes preguntes: «Quines inversions s’han fet a Europa? Quins països controlen i determinen la inversió europea? L’estat espanyol, no» manifestà.

Vicent Boscà, director de la revista Saó, va reconèixer que estava impactat per la realitat que havia descobert i manifestà que «davant la trista situació que es viu, cal donar les gràcies a la gent que treballa cada dia en ciència i que, a més, ho fa bé». També José Pío Beltrán va demanar: «Acosteu-vos als científics valencians, mireu el que fan i us sorprendrà».

Lucía Sapiña. Observatori de les Dues Cultures. Revista Mètode.
© Mètode 2014.

 

 

 

 
© Mètode 2014

Observatori de les Dues Cultures, revista Mètode.

Llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Història de la Ciència i Comunicació Científica per la Universitat de València. És membre de l’Observatori de les dues cultures, grup d’investigació pluridisciplinari de la Universitat de València que analitza les relacions entre periodisme i ciència. Actualment, la seua recerca se centra en la comunicació del càncer, tant en la premsa com en les xarxes socials.