Finalitza ‘Comunicar la salut’, un seminari ple de debat i experiències professionals de qualitat

Tercer i últim dia del seminari Comunicar la salut. Oportunitats i reptes de la divulgació mèdica que ha organitzat la revista Mètode i la Universitat Internacional Menéndez Pelayo. Unes jornades destinades a analitzar i debatre al voltant de la divulgació de la salut i la medicina en què s’ha comptat amb la participació de teòrics i professionals d’excel·lència de la disciplina. Durant tres dies s’han pogut tractar una gran varietat de temes, problemes i reptes als que s’enfronta el món de la divulgació mèdica i on s’ha posat de rellevància la seua importància social. En aquesta jornada final, els ponents han realitzat una anàlisi més teòrica del discurs i la forma de comunicar la salut en temes i situacions concretes.

El primer ponent ha sigut Antonio Bañón, professor del departament de Filologia de la Universitat d’Almeria i especialista en anàlisi del discurs i salut. Antonio Bañón és també membre del OBSER, Observatorio de Enfermedades Raras, tema de la seua intervenció. Amb una ponència distesa i en què ha demanat la intervenció del públic en diverses ocasions, Bañón ha analitzat el discurs que els mitjans de comunicació utilitzen per tractar les malalties rares, donant exemples de com es mostren i com es promocionen els suports a aquestes malalties oblidades. Bañón també ha explicat com les diferents posicions que s’adopten en la seua comunicació poden tindre efectes tant positius com negatius. Tanmateix, ha ressaltat el treball que les associacions que representen a familiars i afectats per malalties rares porten realitzant des de fa temps amb professionals de la comunicació. Una relació on l’objectiu de millorar la comunicació de la malaltia ha sigut essencial per poder captar el protagonisme als mitjans de comunicació, aconseguir rellevància i, el més important, solucions. Respecte a les solucions, Bañón ha fet una aclaridora exposició de les diferents posicions que es poden trobar als mitjans de comunicació. Aquestes, ha explicat, poden ser reactives, quan advoquen per canviar el model de finançament dels medicaments per l’alt cost que tenen, o proactives, quan proposen continuar subministrant el medicament encara que negociant el preu amb les empreses proveïdores.

La següent convidada ha sigut Gemma Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat i del Informe Quiral: medicina, comunicació i societat. Revuelta ha centrat la seua ponència en la situació de la comunicació de la salut a Espanya. Així, ha destacat els canvis que, pel desenvolupament de la investigació, s’han produït en la comunicació entre els científics i entre els científics i la societat. El creixement de la recerca activa del públic observada en tot l’estat, front la recepció passiva tradicional com a mètode d’informació principal, està produint, segons ha contat Revuelta, la inclusió del públic en el desenvolupament de les investigacions científiques. Ja siga mitjançant la pressió que pot exercir un col·lectiu de pacients a mode de lobby, com a font de informació en el cas dels pacients i les seues experiències contades a través de la xarxa, o com a influència en la presa de decisions en inversió de la investigació, l’anomenada ciència ciutadana va guanyant cada vegada més importància. Ara, ha relatat Revuelta, se suma un pas més a la transició que va des de l’article científic fins al públic general d’un mitjà de comunicació, com són les accions que es produeixen després amb la difusió de la notícia per les xarxes socials dels receptors. Tanmateix, ha advertit, Twitter pot servir com a ferramenta, però també per banalitzar informació important sobre la salut.

La clausura del seminari, ple de debat i experiències professional de qualitat, ha sigut a càrrec de Clive Seale, de la Universitat Brunel de Londres, autor de Mass media and Health i exdirector de la revista Sociology of Health and Illness. La seua conferència de clausura ha servit per explicar la dificultat a l’hora d’analitzar el tractament de la salut als mitjans de comunicació. A l’existència de posicions enfrontades, que van canviant o matisant-se al llarg del temps, s’ha de sumar la dificultat que suposa trobar la informació entre la infinitat de textos escrits que poden existir sobre el tema en qüestió, ha comentat Seale. Amb la finalitat de contribuir a la recerca d’informació s’han desenvolupat programes especialitzats que han suposat un gran avanç en aquest tipus d’estudi. Tanmateix, Seale ha defensat la necessitat d’introduir una anàlisi qualitativa, observant el context de les notícies i el desenvolupament i canvi de les diferents postures que puguen existir sobre el tema. Per tal d’exemplificar-ho, Seale ha exposat les seues investigacions sobre la comunicació del càncer de pròstata i de pit, i de la eutanàsia, un tema amb molta controvèrsia.

Per acabar, el director del seminari i de la revista Mètode, Martí Domínguez, ha agraït l’assistència als participants i ha subratllat la necessitat d’este tipus de seminari. A més, Domínguez ha reivindicat la gran importància social que pot tindre el periodisme mèdic i científic de qualitat als mitjans de comunicació.

Juli Zacarés. Biòleg i Màster en Història de la ciència i Comunicació Científica.
© Mètode, 2015.