Els pugons, les oronetes, les sargantanes o els primats, entre moltes altres espècies, formen part de processos migratoris. En determinats moments de la seua vida la majoria dels animals abandonen el que ha sigut el seu lloc de naixement. També les persones han participat, i participen, en aquest tipus de desplaçaments, siga en forma de dispersió, de migració o de diàspora. El vincle comú de tots aquests processos és el que dóna nom al monogràfic del darrer número de Mètode, Itineràncies, coordinat per Ester Desfilis, professora del departament de Medicina Experimental de la Universitat de Lleida, i Domingo Pujante, professor del departament de Filologia Francesa i Italiana de la Universitat de València.
«En determinats moments de la seua vida la majoria dels animals abandonen el que ha sigut el seu lloc de naixement. També les persones han participat, i participen, en aquest tipus de desplaçaments»
El número 81 de la revista aborda, d’una manera pluridisciplinària i comparativa, els processos migratoris d’animals i humans. El monogràfic anima a reflexionar sobre les raons d’aquests fluxos migratoris, quins factors hi influeixen, quina relació hi ha entre les migracions i la diversitat genètica o quin impacte suposa la mobilitat tant per a la comunitat d’origen com per a la d’acollida. També s’hi parla de com les persones migrants relaten la seua pròpia experiència, i de com el cinema, la literatura o el teatre tracten aquest mateix tema. Tot això en una proposta arriscada que combina les ciències naturals amb les ciències socials i humanes, i que compta amb les signatures de Josabel Belliure, Pablo Polo, David Comas, Edelia Villarroya, Jaume Durà, Joan Carles Membrado, Marta Segarra, Adela Cortijo, Domingo Pujante i Inmaculada Tamarit, a més d’una entrevista a l’antropòleg i etnòleg francés Marc Augé. Unes coloristes obres de l’artista valencià Juan Genovés il·lustren el monogràfic.
Natural-ment i El lladre de cervells, dues noves seccions
Aquest número de Mètode es complementa amb un article de Joandomènec Ros que reflexiona sobre els científics lletraferits i un altre de Pere Renom sobre la llegenda de Sant Jordi. Altres textos presents a la revista són una entrevista a Jared Diamond, l’article «L’eix de la terra i el falquinyol», i les seccions habituals dels col·laboradors i col·laboradores de Mètode. Aquesta primavera, a més, naixen dues noves seccions: Natural-ment, d’Ester Desfilis i Pau Carazo, i El lladre de cervells, de Pere Estupinyà. Però el contingut del número 81 no es limita al paper, sinó que continua a la xarxa. A la pàgina web de Mètode s’hi troba, com a complement dels temes abordats en el monogràfic, una entrevista al filòsof i sociòleg Sami Naïr, expert en moviments migratoris, i d’altra al catedràtic de genètica i genètica de les poblacions Guido Barbujani, qui afirma que «la història de les grans migracions està escrita en el nostre ADN».
