L’espill de l’obesitat

Expo-Obesidad04

Un cos davant d’un espill. Es mira. Es veu. S’observa. No és més que un reflex de la seua societat. Reflex de l’època històrica que el captura, com la instantaneïtat d’una fotografia, amb una sola imatge. Una imatge que li mostra què menja, què fa i, fins i tot, què pensa. Perquè som el que mengem i mengem també la societat. 

I així s’estandarditzen els cossos, a través dels espills i al llarg de la història. Davant un objecte tan misteriós com és un mirall, podem veure que és on es forgen els pesos i les masses com a elements d’estabilització social. Per això, podem comprendre com un cos obès, al llarg dels temps, ha pogut ser un estereotip tan camaleònic. En l’antiguitat, un obès era considerat una persona d’elit, amb prestigi i, fins i tot, un privilegiat que gaudia de bona salut. En canvi, avui el titllaríem de mandrós, llaminer, tot i ser entranyable i simpàtic. Però, com pot ser que un mateix tipus de cos haja estat símbol de poder, riquesa, fertilitat i bellesa anys ençà i avui dia siga signe de sedentarisme? 

Expo-Obesidad
© IHMC
Child obesity awareness, promoguda per Active Life Movement, Agencia Latinworks (Estats Units), sota el lema Keep obesity away from your child.

Aquestes i moltes qüestions més es tractaran de recórrer en «A través de l’espill. Lectures de l’obesitat: medicina, art i societat», exposició que versarà sobre l’obesitat vinculant aquests tres discursos. Amb la caloria d’Harrar com a punt de partida, s’esbrinaran tots aquells espills de l’alimentació que han fet del cos un mite. Des dels cossos de Rubens fins a les fotografies de Nimoy passant pels monstres de Carreño, el cos se’ns presenta com a mitjà d’expressió per antonomàsia. 

L’exhibició, organitzada per José Antonio Díaz i Maite Ibáñez, es completa amb una sèrie d’activitats relacionades amb aquesta temàtica, com un cicle de cinema i dues taules redones, tot oferint-se al Palau de Cerveró, seu de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero. El projecte ha estat presentat conjuntament per la Universitat de València, el CSIC  i l’Institut López Piñero amb la col·laboració de l’Institut Valencià de l’Audiovisual i la Cinematografia (IVAC) i l’Agència Estatal de Seguretat Alimentària i Nutrició. L’objectiu «no és adoctrinar sobre bones conductes alimentàries», comentava Ibáñez en la inauguració, «sinó obrir un debat de la imatge del cos en la societat actual».

Imatge que, segons el professor Josep Lluís Barona, col·laborador també en el projecte, es troba sota unes coordenades contradictòries perquè, a mesura que augmenta el percentatge d’obesos, hi ha un culte implícit a l’anorèxia. Paràmetres contradictoris, propis d’una societat occidental de pols oposats, assenyalà el catedràtic. Açò ve marcat pel capitalisme industrial que controla els nostres hàbits a través de les anomenades «biopolítiques» o «biopoders». Segons Barona, aquestes formes de control social ens fan perdre la capacitat de gaudir de l’acte social que significa menjar. Per això, hauríem de canviar alguns hàbits de l’espill de la nostra alimentació, que arriba a reflectir-nos, no només en què mengem, sinó en com mengem.

Andrea Torres. Estudiant de Periodisme, Universitat de València.
© Mètode 2011.

 © A. Torres
A l’esquerra, Josep Lluís Barona, catedràtic d’Història de la Ciència i responsable de l’exposició; al fons, Maite Ibáñez, comissària de l’exposició; a la dreta, Esteban Morcillo i al centre, Pepita Marqués, protagonista d’una fotografia inclosa en «A través de l’espill», guanyadora d’un concurs de bebès grassonets a València el 1933.

«L’objectiu no és adoctrinar sobre bones conductes alimentàries, sinó obrir un debat de la imatge del cos en la societat actual»
(Maite Ibáñez)

 

 

 

Expo-Obesidad03
© IHMC

«A mesura que augmenta el percentatge d’obesos, hi ha un culte implícit a l’anorèxia. Paràmetres contradictoris, propis d’una societat occidental de pols oposats»

Expo-Obesidad05
© IHMC
Alessandro del Borro, atribuït a Charles Mellin, 1645

«En l’antiguitat, un obès era considerat una persona d’elit. En canvi, avui el titllaríem de mandrós, llaminer, tot i ser entranyable i simpàtic»

 
 
© Mètode 2011

Estudiant de Periodisme, Universitat de València.