Rosa Torres a La Nau

El Centre Cultural La Nau s’omple de color. La seu històrica de la Universitat de València acull des del passat dijous l’exposició Boscos i muntanyes. La naturalesa de Rosa Torres, una retrospectiva de la pintora valenciana amb una vintena d’obres en gran format, la gran majoria inèdites a València. Amb la mostra, es fa un repàs de l’evolució de l’artista, que es va formar en l’avantguarda valenciana dels anys setanta i que durant molts anys va produïr obres per a la galeria Sen, de Madrid, on formava part de l’Equip Crònica.

El comissari de l’exposició i director de Mètode, Martí Domínguez, destacà la «fidelitat de l’autora cap al paisatge», tot i que el paisatgisme siga un gènere que, en certs cercles, és considerat de segona categoria. En paraules del comissari, Rosa Torres duu a terme un «investigació» del paisatge, un «treball de síntesi i de condensació d’emocions» que fan de la pintura de Torres una pintura característica i fàcilment reconeixible, on les formes i els colors prenen el protagonisme. Martí Domínguez posà en relleu l’estima que sent l’autora cap a la terra valenciana i les muntanyes del Maestrat, un tret que es pot comprovar si es té en compte que «ningú abans havia pintat el Penyagolosa, la fita, la senyera del poble valencià». El comissari afegí que «Rosa Torres analitza la geografia valenciana en una obra que entronca amb la pintura de Cézanne i aconsegueix treure l’ànima de pics com el Montgó o el Montcabrer». En Boscos i muntanyes. La naturalesa de Rosa Torres el visitant podrà descobrir un bon grapat de pintures que no han estat mai exposades a València, gran part d’elles fruit dels seus incis al món de la pintura. Així, es pot apreciar un canvi en l’estil de l’autora, que ha evolucionat cap a un ús de colors més càlids i intensos, que plasma al llenç amb un traç cada cop més orgànic.

«En Boscos i muntanyes. La naturalesa de Rosa Torres el visitant podrà descobrir un bon grapat de pintures que no han estat mai exposades a València, gran part d’elles dels seus incis al món de la pintura»

Amb tot, Rosa Torres remarcà que, per a ella, «el més interessant no és el paisatge en sí, sinó la interpretació que fa de la imatge, la seua composició de formes, colors, línies i capes». Aquest mètode a l’hora de treballar, en què l’artista pot arribar a fer fins a cinquanta esbossos previs a l’obra final, és el que marca la diferència al treball de la pintora valenciana, segons el crític d’art Francesc Miralles. «Torres és dels pocs artistes contemporanis que segueix l’arrel de la pintura, que no es deixa emportar pels trets superficials de la pintura», explicà el crític. «Per a ella no és tan important el sentit estètic del quadre com la teoria del color. Rosa Torres investiga el tipus de gradació perquè es fonguin els colors, duu a terme una teoria del color que molts pocs autors realitzen avui dia».

I sobre aquesta base treballa Rosa Torres, qui ha col·laborat en la il·lustració del pròxim número de Mètode, que sortirà aquest estiu, dedicat a les cales mediterrànies. A més a més, la pintora desvetllà que no deixa mai cap escletxa «a la casualitat» i defenguè que a cada quadre cada detall «està pensat des del principi». «El meu treball», indicà l’autora, «s’assemblaria prou a aquell que fan els escriptors, que escriuen i descarten diversos esborranys fins arribar a la història final».  El visitant que acudisca a La Nau podrà comprovar aquesta rutina de creació gràcies a l’interessant recull d’esbossos (seixanta en total) que completa aquesta mostra, on s’aprecia com l’artista desgrana el paisatge, que aconsegueix reduïr a la mínima expressió, amb un joc de formes i colors que s’apropa prou a l’abstracció.

José Vicente Bernabeu. Estudiant de Periodisme de la Universitat de València.
© Mètode 2012.

«Rosa Torres analitza la geografia valenciana en una obra que entronca amb la pintura de Cézanne i aconsegueix treure l’ànima de pics com el Montgó o el Montcabrer »
Martí Domínguez