Una biotecnologia més transparent
El II congrés BioComunica avala la transparència i la divulgació en biotecnologia
Per què és important la comunicació de la biotecnologia? Com cal comunicar-la? Quin és l’efecte de la biotecnologia en la societat? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals van intentar donar resposta el grup de comunicadors i científics que es van reunir el 17 d’octubre en el II congrés BioComunica, celebrat en l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència Lopez Piñero de la Universitat de València. En aquest encontre organitzat per l’Associació de Comunicadors de Biotecnologia (AcB) es va tractar específicament la comunicació de les àrees de la biotecnologia més polèmiques d’aquesta branca de la ciència, com ara la investigació en animals o els transgènics. Una ciència que ja s’utilitzava en l’època de l’Imperi Romà per fermentar productes com el pa i que ens envolta des d’aleshores.
Juan Pablo Ramírez, expresident de l’AcB, José Ramón Bertomeu, director de l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero, i Manuel Pérez Alonso, president de Bioval, a la taula inaugural del congrés. / AcB
Fou una jornada on es va destacar l’auge de la biotecnologia, tant a nivell experimental com a nivell econòmic, i on, en el seu últim discurs com a president de l’AcB, Juan Pablo Ramírez va assenyalar com d’important és la biotecnologia en la societat, per tots els avanços que ha portat i els que pot aportar. També va destacar la importància de la defensa dels transgènics, ja que considera que «la batalla encara no està perduda». De fet, aquest tema va ser tractat en una altra taula rodona on van intervenir, entre altres ponents, Amparo Girós, responsable de l’àrea d’Agrogenòmica i Microbiologia molecular de l’empresa Sistemas Genómicos. Girós va defensar l’ús dels transgènics i va advertir que el gran públic encara no està consumint aquest tipus de productes, malgrat idees molt generalitzades que assenyalen el contrari.
Durant tot el dia es van exposar algunes reflexions actuals i gens lliures de polèmica. A l’esdeveniment van acudir, a més a més, alguns representants de la comunicació en ciència, com per exemple José Manuel López Nicolás, professor titular del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular en la Universitat de Múrcia i autor del blog Scienta, que va mostrar als presents com la divulgació i la investigació no només poden ser complementàries, sinó que es beneficien l’una de l’altra. En aquesta ponència també va comentar cassos curiosos com els de marques de desodorants que «mai t’abandonen», que utilitzen la biotecnologia en els seus productes. López Nicolás va comparar la molècula ciclodextrina, present en aquests productes, amb l’«anell únic» de El Senyor dels Anells a causa de la seua semblança física.
D’esquerra a dreta, Francis Mojica, biòleg, professor de la Universitat d’Alacant i pioner en el desenvolupament de la tecnologia CRISPR; Ángela Bernardo, biotecnòloga, doctoranda en Dret per la UPV/EHU i redactora a Hipertextual; i Lluís Montoliu, investigador al Centre Nacional de Biotecnologia i al Ciberer i soci de l’AcB. / AcB
Un altre dels temes tractats fou la investigació en animals, pràctica que alça molta polseguera en la societat i a la qual s’oposen grups ecologistes que defenen els drets dels animals. En aquest taula rodona presidida per Emma Sánchez, responsable de comunicació de l’Associació Europea d’Investigació Animal (EARA), i Manuel Vicente, presentador del programa Efervescencia en Radio Galega, es va abordar la situació actual d’aquest tema tan interessant com important. Es va apostar per la transparència en el tractament dels animals i la normalització de la seua presència en la investigació, tant en la prova de medicaments com en altres àmbits de la biologia, ja que la cura que reben és de gran qualitat i mai són desatesos. També es va recalcar la importància de les tres erres en la investigació animal: reduir, reemplaçar i refinar.
Després de cada taula rodona s’obria el debat al públic assistent, que va ser molt variat. Entre els seus components destaca la presència de científics com Lluís Montoliu, investigador del Centre Nacional de Biotecnología (CNB) i en el Centre d’Investigació Biomèdica en Red de Malalties Rares (Ciberer), o de periodistes com ara José A. Plaza, redactor en Diario Médico. Els assistents var debatre sobre com calia tractar la divulgació en diferents camps de la biotecnologia. Finalment es va assenyalar com a millor solució aplicar la transparència amb l’objectiu de normalitzar una ciència davant la qual la societat encara es mostra reticent en alguns aspectes.
