Veus ambientals

Una visió plural del Dia Internacional del Medi Ambient

El 5 de juny se celebra el Dia Internacional del Medi Ambient. Aquest dia naix amb la intenció d’incentivar el públic en general a interaccionar amb el medi ambient mitjançant la prevenció de l’augment de la pressió sobre els sistemes naturals de la Terra.

Aquest any el Dia Internacional del Medi Ambient compta amb Angola com a país amfitrió. És tot just per això que la temàtica del 2016 és la lluita front al comerç il·legal de fauna salvatge, la devaluació del valor de la mateixa i la supervivència de certes espècies emblemàtiques: elefants, rinoceronts i tigres, entre d’altres. L’eslògan per a aquesta campanya és «Go wild for Life» –«Torna’t boig per la vida»– que anima a difondre la informació al voltant del maltractament que s’efectua de la vida salvatge i desafiar tot allò que la puga perjudicar. 

A Mètode hem volgut consultar un conjunt d’especialistes en diverses branques relacionades amb el medi ambient per mostrar diferents perspectives del que aquest dia representa: Carmen Rojo, professora titular del grup d’Ecologia Integrativa de la Universitat de València; José Moya, tècnic del departament d’Arbres Monumentals d’IMELSA de la Diputació de Valencia; Albert Palanques, director de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona; Eva Tudela, presidenta de l’associació Acció Ecologista-Agró, i Montserrat Vilà, investigadora del CSIC de l’Estació Biològica de Doñana.

Què suposa la celebració del Dia Internacional del Medi Ambient?
Carmen Rojo: La banalització d’un problema greu. Vivim el dia mundial de tantes coses que aquestes dates han perdut la seua eficàcia per cridar l’atenció. Dit això, qualsevol activitat de pedagogia i sensibilització front a qualsevol dels problemes que amenacen el medi ambient ha de ser benvinguda.
José Moya: És una festivitat necessària per a conscienciar de la importància de la protecció i conservació del medi ambient en general i, dins de la meua àrea de treball, dels arbres monumentals en particular.
Albert Palanques: És una celebració importantíssima que ens ajuda a informar i conscienciar al públic en general, a les administracions i als diferents agents socials.
Eva Tudela: Aquesta data està marcada principalment per a institucions polítiques i governamentals. En el nostre cas, que treballem dia a dia en aquest camp, no és especialment significativa. Tot i això, com que treballem l’educació ambiental i la conscienciació cívica, també realitzem activitats durant aquest dia.
Montserrat Vilà: És un dia per a fer consciència de la importància que té el medi ambient –l’aire, el sol, la flora, la fauna…– en tots els aspectes de les nostres vides.

Com veu la implicació de la societat amb el medi ambient?
C. Rojo: La veig lluny de ser un comportament normal, on la despesa mediambiental fóra assumida i defesa com la de la sanitat o l’ensenyament públic. Però si aquestes últimes han arribat a instal·lar-se, potser veiem el dia que els ciutadans s’impliquen amb impostos, actituds i exigències en el medi ambient.
J. Moya: La implicació de la societat darrerament ha augmentat de forma notable, en bona mesura pel major esforç divulgatiu que s’està realitzant per part de l’administració. En el nostre camp s’ha incrementat especialment des de la declaració de la Llei 4/2006, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana, ara fa deu anys.
A. Palanques: La veig molt bona en casos individuals i massa pobra en general. Necessitem un major suport de l’administració perquè el públic adopte comportaments nets ambientalment parlant. En el cas del mar, encara se segueixen utilitzant bosses de plàstic, ampolles i llaunes no reutilitzables que acaben contaminant-lo.
E. Tudela: AE-Agró treballa en la defensa del territori proclamant formes de fer les coses més ecològiques. Per això, ens considerem part d’aquesta societat activa i preocupada pel medi ambient. Però continua existint una gran part de la societat valenciana que no es preocupa per aquests temes.
M. Vilà: Molt baixa. Encara veiem el medi ambient com quelcom que cal conservar només si hi ha diners, com si fos un luxe, quan la realitat és que el medi ambient determina que hi pugui haver vida al nostre planeta. A més a més, hi ha una relació molt estreta entre la nostra salut i benestar i la qualitat del medi ambient.

Quines mesures creu que podrien suposar una millora de l’estat del medi ambient?
C. Rojo: Educació i propaganda –pedagogia– sobre la despesa ambiental de cadascun dels nostres hàbits com a mesures per a alentir el deteriorament. Inversió econòmica útil, no purament estètica, per a ajudar a la seua recuperació. Cal intentar que «els diners» s’interessen pel medi ambient.
J. Moya: Tornant a citar la Llei 4/2006, de Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana, és satisfactori veure com un poble pot decidir quins són els seus arbres monumentals, quin interès històric i cultural tenen… Per tant, cal intentar establir lleis clares de protecció i fer una bona difusió d’elles per a una major implicació social.
A. Palanques: Veritable voluntat política per efectuar mesures eficients mediambientalment parlant, assumint costos i mentalitzant al públic per contrarestar la impopularitat que els agents econòmics escampen de certs aspectes ambientals pels seus interessos propis.
E. Tudela: Les mesures per millorar el medi ambient varien des de les xicotetes accions individuals –com comprem, com consumim– fins a noves lleis promogudes per l’administració. Si és vol anar un pas més enllà es pot col·laborar amb una associació i emprar les ferramentes que el govern autonòmic oferta.
M. Vilà: Una major conscienciació del que el medi ambient ens aporta i alhora majors responsabilitats pels béns no tangibles de la Terra. Al final, és només una qüestió d’adquisició de valors mediambientals.

© Mètode 2016

Estudiant de Biologia de la Universitat de València.