El Thesaurus Puerilis d’Onofre Pou, publicat a València el 1575, inclou l’apartat «Història dels cucs i robes de seda», inspirat en el poema del segle XVI titulat «De Bombyce» de l’italià Marco Girolamo Vida, que fou durant vora tres segles un codi per a la criança de la seda per a tots els seders. Gregori Maians fou un ferm defensor de la cultura de la seda: «Uno de los frutos naturales que, según la economía de la Divina Providencia, tocó al reino de Valencia, es la cría de los gusanos de la seda», sentencià. Per acostar-nos al paisatge del segle XVIII són útils les acurades descripcions que el botànic Antoni Josep Cavanilles féu, a les seues Observaciones, de les plantacions de moreres en els camps valencians i els processos per a la manufactura de la seda. Des del punt de vista de la tècnica de filar i tòrcer la seda és ben interessant el manual de Josep Lapayese, Tratado del arte de hilar, devanar, doblar y torcer la seda publicat a València el 1784. El cèlebre industrial tèxtil Joaquim Fos, publicà el 1790 la Instrucción metódica sobre los muarés, on detalla el perfeccionament d’aquests teixits de seda. Entre els nostres botànics, destaca Simón de Rojas Clemente, el qual anota el 1826 dades de Titaigües referides a diferents aspectes de la collita de la seda, d’indubtable interès lingüístic, natural i antropològic (classes de morera, de cucs i capell, dades d’avivació i de filatura, etc.). Al segle XIX abunden els tractats de sericicultura, entre els quals és molt rigorós i avançat el que publicà el 1840 l’introductor de la primera màquina de vapor de València el 1837, Santiago Dupuy, Apuntes sobre la industria de la seda y cría del gusano que la produce. Una obra de la qual en deriva un romanç popular que pretén divulgar les noves pràctiques sericícoles: Raonament de profit per a la cullita de la seda entre dos llauradors de l’horta de València. El seu fill Enric Dupuy redacta unes cròniques des de Yokohama el 1874, on descriu el procediment japonès per criar cucs que, pel seu to exòtic i novel·lesc, no desmereix el captivador relat d’Alessandro Baricco, Seda. Són ben interessants les memòries d’investigació adreçades a la Real Sociedad Económica de Amigos del País durant tot el segle XIX, de les quals n’és un exemple la redactada pel prevere de Carcaixent Salvador Bodí, el 1854, sobre l’epidèmia de pebrina: Investigaciones sobre la pérdida de la cosecha de la seda en la provincia de Valencia. La literatura valenciana d’aquest temps recull escenes de personatges populars treballant la seda. Els poetes de la Renaixença reivindiquen la «filanera» com a model de dona. Hi destaca el llarg poema narratiu de Constantí Llombart «La cullita de la seda» (1891), que relata els avatars d’una família llauradora que perd tots els esforços d’una collita, atacada per la pebrina.
© Mètode 2006 - 50. Una història de violència - Número 50. Estiu 2006
