‘El cerebro moral’, de Patricia S. Churchland

La moralitat des de la neurociència

portada cerebro moral


El cerebro moral
Lo que la neurociencia nos cuenta sobre la moralidad
Patricia S. Churchland
Traducció de Carme Font Paz i Montserrat Asensio Fernández. Paidós. Barcelona, 2020. 328 pàgines.

La moralitat es defineix com «el conjunt de costums i normes que es consideren bones per a dirigir o jutjar el comportament de les persones en una comunitat», però alguna vegada ens hem parat a pensar si la biologia ha representat un paper clau en l’establiment d’aquests valors morals en la nostra societat?

Això és exactament el que pretén aconseguir Patricia Churchland amb aquest llibre. Al llarg de les pàgines que comprenen cadascun dels seus capítols l’autora ens mostra d’una manera molt clara els avanços més recents en el camp de la psicologia i la biologia que poden ajudar-nos a comprendre la naturalesa de la nostra moralitat.

Churchland defensa que els canvis en l’evolució del cervell dels mamífers han tingut lloc gràcies al fet que els sistemes de percepció del dolor o el plaer, juntament amb els processos d’aprenentatge i la participació de certs neurotransmissors i neuropèptids, com l’oxitocina i la vasopressina, han donat lloc a modificacions que han permès que les espècies desenvolupen comportaments de cura cap als seus congèneres més pròxims. Aquest sistema de cura cap als nostres afins i fins i tot cap als desconeguts es veu reforçat pel sistema de recompensa que es troba arrelat al nostre cervell.

L’autora explica que aquesta capacitat o necessitat de cuidar els altres potser va permetre l’aparició d’altres comportaments o sentiments com són la confiança o la cooperació, entre altres conductes «prosocials». En alguns casos, aquests canvis conductuals van arribar a proporcionar un avantatge evolutiu com pot ser reconèixer l’estat emocional o psicològic dels que ens envolten per a poder resoldre conflictes socials. L’autora remarca que aquesta capacitat d’interpretar, comprendre i tenir en compte els desitjos o necessitats dels altres va permetre l’aparició de l’empatia, que és un requisit perquè es done la moralitat i és la base del raonament moral. La moralitat està assentada en la nostra biologia, en la nostra capacitat per a sentir compassió i en la nostra capacitat per a aprendre i imaginar.

Aquest llibre ofereix una oportunitat única al públic en general que no tinga coneixements sobre neurociència per a aprendre les bases del comportament social i poder apreciar que les nostres pautes de conducta no es diferencien tant de les que es poden observar en altres mamífers. D’altra banda, si no es tenen grans coneixements sobre el pensament filosòfic o sobre filosofia moral, aquest llibre contribuirà a reforçar els raonaments i punts de vista en aquest camp.

En general, aquest llibre permet que el públic puga apreciar que molts aspectes dels nostres valors morals (empatia, confiança, vincles socials, etc.) que determinen el nostre comportament social poden arribar a ser explicats o compresos des del punt de vista de la neurociència. Això fa que puguem entendre que, encara que provinguen de diferents cultures, totes les persones presenten certes bases en les seues conductes socials que són comunes. No obstant això, Churchland remarca que el camí per a arribar a comprendre com es regula el nostre cervell és llarg i complex i tot just en coneixem una part ben menuda.

© Mètode 2020 - 105. Estàndards - Volum 2 (2020)

Investigadora en neurociència (València).