Currículum

El què i el per què

Quan expliquem la nostra història solem parlar bé; al capdavall, en som els protagonistes. A les memòries, dietaris i altres formes de literatura de l’experiència, això forma part d’un codi acceptat, però de vegades cal fer una mirada honesta al mirall i escriure les coses com són. És el moment de redactar un currículum.

De currículums n’hi ha tants com persones, i cada persona en pot tenir uns quants en funció del que necessiti en cada moment. Pot ser un paràgraf per una contraportada de llibre o un patracol per sol·licitar una beca: no hi ha un currículum estàndard. L’objectiu és transmetre el «què» i, idealment, el «per què» de la nostra activitat professional.

El «què» és important: les publicacions, les patents, les tesis doctorals dirigides o els contractes acadèmics o industrials dibuixen un recorregut únic, una acumulació d’experiència i resultats. Per a algunes persones, poques, una frase curta pot ser suficient. No cal afegir molt més a «vaig aconseguir la primera imatge d’un forat negre». La majoria de gent ha d’explicar més coses, i aquí és on es complica. «Vaig determinar la conformació tridimensional d’una proteïna de membrana implicada en el transport d’anions a la placenta» té molt menys ganxo i gairebé segur que és incomprensible per a qui ho llegeixi. Això ens porta al segon pilar del currículum: el «per què».

L’activitat científica de l’altra gent és com una platja on sembla que ho estem entenent tot, amb l’aigua pels turmells, fins que de sobte no toquem fons i ja no què passa. Per això és important, quan expliquem el que fem, posar-ho en context d’una manera que es comprengui. Si assumim que qui llegeixi el nostre currículum entendrà immediatament el que hem fet i la seva importància és molt probable que ens equivoquem.

La redacció d’un currículum implica resoldre la dificultat d’explicar una activitat molt tècnica de manera entenedora a persones que, encara que treballin a la nostra àrea de coneixement, probablement no en sabran tant com nosaltres. Els títols de les publicacions són els que són, i les beques, premis o càrrecs, també. La feina dura consisteix a convertir tot aquest material en una història comprensible. Com totes les històries, un currículum ha de tenir un fil que porti cap a un propòsit. No es tracta només que passin coses, sinó que aquestes coses tinguin sentit i acabin bé. Aquesta és potser la part més difícil de redactar, perquè requereix un nivell d’introspecció que no tothom està disposat a fer.

Com a gènere literari, el currículum sembla un de menor, però poques coses escrivim a la vida que tinguin un impacte més gran en tot allò que ens passa. El talent que cal per a escriure un currículum no és el mateix que per a escriure una novel·la de ciència-ficció, i el públic potencial és molt menor, però les conseqüències de fer-ho bé o malament són molt més dramàtiques.

Referències

Sagan, C. (1961). Curriculum vitae. Consultat en https://loc.gov/ resource/mss85590.012/?sp=1&r=-0.976,-0.003,2.953,1.273,0

© Mètode 2020 - 105. Estàndards - Volum 2 (2020)
Biòleg i escriptor (Barcelona).