Esports

Els humans hem corregut, saltat i llençat objectes des de l’aparició del primer Homo. Ser millor que els altres en qualsevol d’aquestes activitats tenia premi: la supervivència, la descendència o el poder. Amb el pas del temps hem codificat aquestes activitats amb reglaments i cerimònies, les hem deslligat de les necessitats quotidianes i les hem convertit en activitats de plaer, és a dir, en esports. No correm o ens barallem per sobreviure, fem curses populars i body combat perquè ens agrada.

Inevitablement, una activitat que té arrels prehistòriques, que és un negoci planetari i que ocupa una gran part del temps de molta gent ha de generar una literatura. Hi ha ficció i assaig, però sobre tot hi ha premsa. Segons l’Estudi General de Mitjans del primer trimestre de 2020, el primer i el tercer diaris amb més lectors a Espanya són esportius, i n’hi ha dos més entre els deu primers.

També hi ha literatura científica sobre l’esport. La ciència de l’esport inclou física, bioquímica i ciència dels mate­rials, però també mètodes d’entrenament i nutrició. L’activitat esportiva ha impulsat (i ha aprofitat) l’evolució de les eines de mesura, i hem passat del cordill a la línia de meta a la foto finish, i ara als drons o la realitat virtual.

«No correm o ens barallem per sobreviure, fem curses populars i body combat perquè ens agrada»

La ciència de l’esport inclou l’anàlisi i la mesura del rendiment d’esportistes i equips. Els rècords d’atletisme es basen en les mateixes mesures que qualsevol altra activitat, com el temps i la distància, però molts esports recullen estadístiques que serveixen per quantificar les apostes. Em crida l’atenció el beisbol, que mesura uns paràmetres extraordinà­riament sofisticats en un esport que, vist des de fora, no té ni de bon tros la varietat d’accions del bàsquet o el futbol.

A imitació del beisbol, el bàsquet ha desenvolupat una eina de mesura, el PER o «valoració». Aquesta xifra permet avaluar el rendiment de cada jugador en funció dels llançaments, rebots, pilotes perdudes i altres. Suposo que als comentaristes i periodistes els deu servir, però al capdavall és una compressió de dades que converteix molts píxels en un únic píxel, i la figura que resulta és més borrosa que l’original. No tinc clar que als entrenadors o jugadors els serveixi com a eina de millora, però molta gent accepta que aquesta xifra és una representació de la realitat.

La ciència sovint mesura coses que «no hi són», conceptes abstractes que ens són útils per entendre el món tangible. La literatura científica de l’esport fa el trajecte invers: a partir d’una activitat humana imprevisible conjura un número que la representi, l’endreci i ens permeti justificar per què Michael Jordan va ser millor que Pau Gasol.