Excepcions

La ciència busca regularitats per explicar i predir fenòmens. El repte és trobar la partícula subatòmica amb les propietats previstes, l’element a la casella buida de la taula periòdica o la diferència significativa entre el grup tractat amb un fàrmac i el grup de control.

Per això les excepcions són una murga. Vistes amb retrospectiva poden ser una guia cap a nous descobriments, com quan les irregularitats en l’òrbita d’Urà van dur al descobriment de Neptú. Però sovint les excepcions són fets inexplicables que no s’ajusten a la previsió i que no es poden reproduir. I, amb totes les particularitats metodològiques que calgui, fer ciència és en gran part reproduir.

A les ciències experimentals hi ha una mena d’excepcions que són especialment enutjoses. Són aquells punts que queden tan lluny de la recta que no hi ha manera de fer-los-hi encaixar. Allò que en anglès anomenen outliers, i que és la manera elegant de dir «aquesta dada no la tindrem en compte perquè òbviament és un error de mesura». Els outliers no acostumen a sortir a la literatura científica. Són els esquelets dins l’armari que poden arruïnar un treball si insisteixen a aparèixer en les repeticions i acaben qüestionant tota la teoria.

I tanmateix les excepcions serveixen per a fer literatura científica. En medicina les excepcions queden escrites en forma de casos clínics, que són un subgènere de la literatura mèdica que es podria comparar amb el calaix de sastre on van a parar aquelles observacions anecdòtiques o que no tenen una explicació immediata.
Malgrat aquesta condició d’escrit de poca volada, alguns casos clínics han passat a la història, potser no de la literatura però sí de la ciència (i del cinema). Christiaan Barnard va publicar l’informe del primer trasplantament de cor com a cas clínic, i la descripció del que li passava a Joseph Merrick, conegut com «l’home elefant», també va ser un cas clínic, amb el pacient davant dels membres de la Societat de Patologia de Londres. John Hurt va interpretar el paper de Merrick al cinema, i David Bowie, Mark Hamill i altres, al teatre.

Com sabem si una excepció és un avís que hi ha un nou camí per descobrir o només un artefacte? Un fumador centenari suggereix nous mecanismes de protecció contra el càncer o és només algú amb sort? En ciència les excepcions poden ser una mina d’oportunitats o una gran pèrdua de temps, i no hi ha manera fàcil de distingir-les per endavant.