Fecundació creuada

Estem acostumats al fet que la història s’expliqui seguint el fil narratiu de l’economia i la religió, i les seves manifestacions habituals, el comerç i la guerra. És fàcil recordar dates de batalles, tractats de pau o crisis que desencadenen emigracions en massa. En paral·lel a aquestes històries hi ha les històries de la resta d’activitats humanes, com l’art, la literatura, la música, la ciència i altres. Aquestes històries se solen explicar per separat, potser per la compartimentació habitual de les disciplines acadèmiques.

De tant en tant, algú fa l’esforç de prendre dos d’aquests fils narratius, trenar-los i explorar les relacions entre ells. El resultat és una narració nova que, sovint, descobreix angles inesperats i aclareix esdeveniments que no es poden explicar només des del punt de vista de l’expansió territorial o religiosa, o com una oportunitat comercial més.

En aquest esforç destaca el químic i periodista Xavier Duran, que ha escrit dos llibres imprescindibles per a entendre la relació entre la ciència i l’art i la literatura. En les arts plàstiques, Duran va més enllà de fer notar els avenços tècnics directament aplicables a la pràctica, i narra la història de l’art a partir de l’impacte dels conceptes científics en els temes i les seves representacions. La seva història de la literatura revela que autors de totes les èpoques han integrat a les seves trames i personatges conflictes que reflectien debats contemporanis sobre avenços científics, des de l’evolució de les espècies o la creació de vida artificial fins a la descripció detallada de malalties i les formes de la modernitat.

«Si entenem la ciència com una explicació provisional del món és inevitable que tota mena de disciplines incorporin aquestes explicacions al seu dia a dia»

El crític musical Jamie James va escriure una història paral·lela de la música i la ciència per mostrar que els compositors han incorporat visions del món derivades dels nous models físics, químics i biològics. S’han escrit històries que expliquen que la tecnologia ha facilitat noves formes de creació. Per exemple, en música, sense discs de vinil de llarga durada no hi hauria Pink Floyd, i sense enginyers electrònics no hi hauria pràcticament res del que hem escoltat els darrers setanta anys, de Stockhausen a Billie Eilish. Sydney Brenner deia que la ciència avança a remolc de la tecnologia, i potser això s’aplica a altres disciplines.

Si entenem la ciència com una explicació provisional del món és inevitable que tota mena de disciplines incorporin aquestes explicacions al seu dia a dia. Qui vulgui fer evident aquesta fecundació creuada té el repte de dominar tant els conceptes científics com les seves transformacions en altres camps. Ha de ser humanista, ni més ni menys.