Arquimedes s’ha convertit en el protagonista d’una òpera amb el seu nom, composta per James Dashow, la qual s'ha representat per primera vegada al nostre país a l’Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.
Una obra a mitjan camí entre l’autobiografia i la divulgació científica amb un nexe central basat en la música: un viatge personal d’un físic entre dos mons.
L'escala no expressa la mida de les coses, sinó el caràcter dels fenòmens. No és un sinònim de mida. Quan amplies un mapa, no n’augmentes l’escala, sinó la dimensió. És el mateix mapa d’abans, però més gran. S’hi veuen les mateixes coses. Només n’incrementes l’escala
L'últim disc del grup alcoià Arthur Caravan conté L'harmonia de les esferes, una cançó inspirada en la visió pitagòrica de l'univers.
Dins el programa de reivindicació política total que proposen Orxata Sound System també hi ha lloc per a algunes qüestions relacionades amb la ciència, com el llegat teòric del físic croata Nikola Tesla.
La música i les matemàtiques mantenen una profunda relació des de que a l'antiga Grècia s'establiren els principis unificadors. Algunes de les aplicacions matemàtiques que han enriquit la música al segle XX són els fractals, el sistema de Schillinguer o la música de Xenakis.
De les institucions privatives de la humanitat, poques semblen tan atraients i alhora tan intranscendents com les festes. L’humà és l’únic ésser viu que celebra festes, però alhora les festes es defineixen com a activitats purament fútils, ocioses i gratuïtes, que no serveixen per a res pràctic.
Quan en la primavera de 1967 Joan Manuel Serrat va saltar a les llistes d'èxits amb Cançó de matinada, a més de la novetat de veure un tema en català als primers llocs dels hit-parade, la composició aportava un ingredient, que si no totalment innovador, almenys sí que era poc freqüent en la música pop de l'època: la crida naturalista ara com a protagonista destacat del cançoner popular.
Probablement recordeu la pel·lícula de 1977 de Steven Spielberg Encontres a la tercera fase en la qual, en una memorable escena final, els humans es comuniquen amb els extraterrestres mitjançant l’intercanvi de música, en especial la coneguda melodia «re mi do do sol» que després tots taral·larejaríem.