música de les esferes

Fecundació creuada

Per a comprendre el món cal aplicar la ciència a totes les esferes que ens envolten, com ara l'artística.

0

Revivint Arquimedes

Arquimedes s’ha convertit en el protagonista d’una òpera amb el seu nom, composta per James Dashow, la qual s'ha representat per primera vegada al nostre país a l’Hemisfèric de la Ciutat de les Arts i les Ciències de València.

0
El jazz de la física

«El jazz de la física», de Stephon Alexander

Una obra a mitjan camí entre l’autobiografia i la divulgació científica amb un nexe central basat en la música: un viatge personal d’un físic entre dos mons.

0

Escala

L’escala no expressa la mida de les coses, sinó el caràcter dels fenòmens. Quan amplies un mapa, no n’augmentes l’escala, sinó la dimensió.

0

La banda sonora del cosmos

L'últim disc del grup alcoià Arthur Caravan conté L'harmonia de les esferes, una cançó inspirada en la visió pitagòrica de l'univers.

0

Per a tots l’energia, per a tots tot

Dins el programa de reivindicació política total que proposen Orxata Sound System també hi ha lloc per a algunes qüestions relacionades amb la ciència, com el llegat teòric del físic croata Nikola Tesla.

0

Entre les matemàtiques i la música

La música i les matemàtiques mantenen una profunda relació des de que a l'antiga Grècia s'establiren els principis unificadors. Algunes de les aplicacions matemàtiques que han enriquit la música al segle XX són els fractals, el sistema de Schillinguer o la música de Xenakis.

0
hidrogenesse alan turing

Cançons en codi binari

En el món de la música, com en molts altres terrenys, hi ha un tema que ho inunda tot: l'amor. Les aventures i desventures amatòries són protagonistes de milions de cançons, com una constant universal. No és d'estranyar, és un assumpte que ens toca a

0

El gen festiu

De les institucions privatives de la humanitat, poques semblen tan atraients i alhora tan intranscendents com les festes. L’humà és l’únic ésser viu que celebra festes, però alhora les festes es defineixen com a activitats purament fútils, ocioses i gratuïtes, que no serveixen per a res pràctic.

0
natura i música

Sempre hi ha vent a les nostres cançons

Quan en la primavera de 1967 Joan Manuel Serrat va saltar a les llistes d'èxits amb Cançó de matinada, a més de la novetat de veure un tema en català als primers llocs dels hit-parade, la composició aportava un ingredient, que si no totalment innovador, almenys sí que era poc freqüent en la música pop de l'època: la crida naturalista ara com a protagonista destacat del cançoner popular.

0