Necrologies: Fins aquí arribà l’aigua

La literatura funerària és un gènere literari si­tuat entre la biografia i les memòries, però amb dues característiques que el fan diferent dels altres. Una és que no té voluntat de durar: és literatura de circumstàncies, com un poema improvisat després d’un dinar de celebració. Però a diferència d’aquest, la necrologia és un homenatge escrit en circumstàncies tristes.

L’altra característica és que les necrologies solen ser enllestides a corre-cuita. El periodista Pereira de la novel·la de Tabucchi encarrega necrologies de gent famosa a un col·lega perquè les tingui preparades quan arribi el moment de publicar-les, però normalment les necrologies s’escriuen sobre la marxa. Amb més motiu si es tracta d’una persona jove morta de manera inesperada.

En aquestes circumstàncies, escriure una necrologia és un encàrrec penós que, en el millor dels casos, pot servir per cridar l’atenció dels lectors sobre una persona que no coneixien. Chesterton va escriure que el periodisme era anunciar que Lord Jones havia mort a gent que no sabia que Lord Jones era viu. Quan es tracta de científics, molt poca gent sap que són vius. Fins i tot, a les revistes científiques especialitzades, les necrologies solen ser de la categoria «Lord Jones» perquè, amb l’excepció d’un grapat de científics mediàtics, fora del propi camp d’activitat tothom és un perfecte desconegut.

Per això val la pena aprofitar aquesta trista circums­tància per destacar alguns elements biogràfics i combinar-los amb records de l’autor de la necrologia, que permetin als lectors fer-se una idea de com era la persona homenatjada, més enllà de les dates, les feines i la resta de xifres que normalment resumeixen una vida. En tractar-se d’un científic, és important incloure-hi un element divulgatiu. Al cap i a la fi, una vida dedicada a la ciència acaba generant contribucions, bé sigui en forma de descobriments o en forma de mestratge, o una mica de cada. Si un lector, tot fullejant el diari, descobreix que Lord Jones existia i entén què va fer com a científic, aquest és un petit triomf pòstum, una darrera contribució al bé comú.

Una biografia honesta ha de mostrar les llums i les ombres de la persona biografiada. En canvi, una necrologia només té sentit si assenyala el punt àlgid de la seva contribució humana, la marca que deixa l’aigua quan baixa la riuada. En contra del que pugui semblar en els moments difícils, tots en deixem una, sovint més amunt del que ens pensem.

Chesterton, G. K. (2013). Els relats del Pare Brown. Barcelona: La Magrana.
Tabucchi, A. (1995). Afirma Pereira. Barcelona: Edicions 62.

© Mètode 2018 - 97. #Biotec - Primavera 2018
POST TAGS:

Biòleg i escriptor (Barcelona)