Què és la literatura científica? I els seus gèneres?

I així aquesta sèrie arriba al lliurament número 25. Des del llunyà any 2008 els he anat escrivint i, més o menys, els lectors de Mètode els han anat llegint. Però no està ni de bon tros acabada. Encara queden molts gèneres per explorar, analitzar i relacionar amb algun element interessant de la vivència científica.

I tanmateix, durant tot aquest temps hi ha un punt que ha quedat en segona línia i que, en converses amb lectors, ningú no ha pensat a preguntar-me. Com que el monogràfic de l’hivern de 2014 de Mètode estarà dedicat a estudiar què és la ciència, m’ha semblat que era un bon moment per aclarir què entenc per «literatura científica» i per què crec que escriure sobre els seus gèneres és un exercici profitós.

Primer la literatura. Si qualsevol material escrit en qualsevol mitjà és literatura, qualsevol referència a la ciència en un d’aquests mitjans és literatura científica. Bé sigui per transmetre dades, debatre opinions, justificar una carrera o jugar amb conceptes, la ciència pot aparèixer per tot arreu, des de l’article científic a una revista indexada fins a les memòries de les patums. 

Els gèneres, no cal dir-ho, són categories arbitràries i molt laxes. Algunes obres literàries, com alguns organismes vius i alguns conceptes científics, es presten poc a la classificació. En la mesura que són útils els fem servir, i és en aquest sentit que m’he permès parlar de manuals, pòsters, diccionaris i antologies, entre altres gèneres. Potser ningú no s’hi havia referit mai així abans, però segurament és perquè no n’havia tingut necessitat.

Quin és l’objectiu de tot plegat? Aquesta sèrie arribarà a algun lloc on trobarem un missatge que resoldrà els misteris de la ciència? No ho crec. Els lectors de la sèrie es deuen haver adonat que cada lliurament porta a algun lloc, planteja una reflexió sobre la ciència i la seva relació amb la societat. Aquest és el tema. Els gèneres em serveixen com a excusa per plantejar la dificultat de la divulgació, les llacunes de les memòries, la mancança d’antologies o les limitacions del pòster com a mitjà d’expressió. Res que no hagi experimentat qualsevol científic, però el fet d’enllaçar-ho amb exemples reconeixedors i redactar-ho amb una mica de gràcia pot portar el lector a reflexionar durant uns moments sobre aquestes situacions. Si més no, així ho espero.

Jesús Purroy. Biòleg i escriptor (Barcelona).
© Mètode 83, Tardor 2014.

 «Si qualsevol material escrit en qualsevol mitjà és literatura, qualsevol referència a la ciència en un d’aquests mitjans és literatura científica»
© Mètode 2014 - 83. Les xifres de la ciència - Tardor 2014
Biòleg i escriptor (Barcelona).