Una altra totxana al mur

Dossiers apilats

Francis Crick deia que no hi ha cap forma de prosa més avorrida que un article científic. Dono fe que tenia raó, i ho pot comprovar qualsevol lector que fullegi a l’atzar algun exemplar de, per exemple, les revistes Scandinavian Journal of Immunology o Cytogenetics and Cell Genetics. La majoria d’articles científics tenen una quantitat de lectors irrisòria. No és estrany, vist que rarament algú llegeix un article científic per plaer.

Amb molt bon criteri, hom es pot preguntar: si la majoria d’articles científics no els llegeix pràcticament ningú, quina és la contribució dels seus autors al progrés de la ciència? Tots els que hem fet una modesta aportació –en el meu cas, molt modesta– a la literatura científica hem sentit la combinació d’orgull per l’obra publicada i la sospita de la futilitat d’aquesta glòria. La nostra esperança és que aquell breu article que escateix algun punt menor d’un tema secundari en un dels milers de línies de recerca possibles aporti un gra de sorra. Ja sabem que els grans de sorra, en xifres astronòmiques, poden modificar paisatges.

Una descripció d’aquesta esperança es pot trobar a La rebelión de las masas, de José Ortega y Gasset. Ortega explica que les aportacions de científics mediocres preparen el camí per on, de tant en tant, passa un científic genial que desencadena el progrés de la ciència. La carrera de pràcticament tots els científics experimentals es basa en aquesta premissa perquè, sense la convicció que cada contribució compta, seria impossible conjurar la força de voluntat necessària per seguir una carrera investigadora.

Dos sociòlegs, Jonathan i Stephen Cole, van publicar el 1972 un article sobre els resultats de posar a prova la «hipòtesi d’Ortega». Els Cole van trobar que els científics que publiquen articles importants se solen basar en altres articles importants. És com si hi hagués dues categories d’articles: els que fan avançar la ciència, que són pocs i molt citats, i els que fan avançar les carreres dels seus autors, que són molts i poc citats.

Hem passat quaranta anys intentant rebatre les dades dels Cole, però en el fons ens temem que tenen raó. Potser l’article científic és un gènere destinat a fer bullir l’olla, com algunes formes populars de literatura o de cinema, però amb el desenllaç anunciat al títol.

Referències

Cole, J. R. i S. Cole, 1972. «The Ortega hypothesis». Science, 178: 368-375.
Crick, F. H. C., 1994. La búsqueda científica del alma. Círculo de Lectores. Barcelona.

© Mètode 2010 - 66. Ona verda - Número 66. Estiu 2010
POST TAGS:
Biòleg i escriptor (Barcelona).