Flora valentina
Flora vascular de la Comunitat Valenciana
Gonzalo Mateo, Manuel Benito Crespo i Emilio Laguna (eds.)
Fundación de la Comunidad Valenciana para el Medio Ambiente. València, 2011. Volum 1, 539 pàgines.
És ben sabut que les pluges abundants porten bones flora-cions. Aquest any és especialment prolífic, ja que a la floració natural propiciada per les abundants pluges hivernals i primaverals, s’uneix l’aparició de diversos textos sobre flora valenciana. Entre aquestes publicacions, com una espècie que florira una vegada en la vida, destaca l’edició del primer volum de Flora valentina, un esdeveniment extraordinari que tots els botànics, i particularment els valencians, saludem i acollim joiosament.
La publicació d’un treball sobre flora requereix l’esforç continuat de molts anys, ja que implica una prospecció minuciosa del territori que ha d’estendre’s per totes les estacions en cada un dels diferents hàbitats. Per a la materialització de la Flora valentina, ha estat necessària la confluència en lloc i temps dels tres autors, tots ells biòlegs i nascuts científicament al Departament de Botànica de la Universitat de València.
Es tracta d’una obra adequada per a arreplegar detalladament la gran diversitat florística del territori valencià, que queda diluïda en obres d’àmbit més ampli. La gran diversitat d’hàbitats i condicions climàtiques d’un territori que s’estén en direcció nord-sud, del qual formen part muntanyes i costes, amb ambients que varien des d’humits a àrids, i enormes variacions tèrmiques entre diferents zones, ha propiciat la gran riquesa florística del territori que comprèn l’obra, i es materialitza en els 3.350 taxons tractats, incloent-n’hi d’introduïts de manera recent.
L’obra es proposa en cinc volums, el primer dels quals s’ha publicat ara. S’hi presenta un extens capítol sobre la història de la botànica en el territori de la Comunitat Valenciana en què s’arrepleguen no sols les contribucions de botànics valencians precedents (Cavanilles, Rojas Clemente, Pau, Borja, Rigual, Beltrán) sinó també les dels molts botànics espanyols (principalment les escoles madrilenya, representada per la saga dels Rivas, i catalana, amb les dels Bolós i Vigo) i estrangers (Dufour, Boissier, Willkomm i Lange) que, al llarg del temps, han contribuït de manera important a l’estat actual de coneixements.
«La publicació d’un treball sobre flora requereix l’esforç continuat de molts anys, ja que implica una prospecció minuciosa del territori que ha d’estendre’s per totes les estacions»
Com que el primer volum inclou una fracció escassa dels taxons reconeguts en el territori, poca cosa podem dir sobre el tractament taxonòmic seguit. A diferència d’obres com ara Flora ibérica, amb una amplitud territorial tan gran que fa necessària l’edició particular de cada grup per un especialista, ací els autors són, al mateix temps, editors del conjunt de l’obra, si bé esporàdicament recorren a la col·laboració d’especialistes. La prometedora declaració de principis d’«incorporar els dràstics canvis que s’estan generant en la taxonomia i sistemàtica vegetal» ens permet esperar que el bon criteri dels autors els porte a seguir els tractaments taxonòmics millor contrastats i adopten les revisions recents que donen la garantia que proporcionen les comparacions àmplies, en material i territori, per comprendre i enquadrar adequadament la taxonomia de cada grup de plantes. Si és així, s’evitarà la indesitjable profusió de noms que només contribueixen a una cerimònia de la confusió que poc té a veure amb la ciència.
La Flora valentina supera de llarg les pretensions de les diverses edicions de manuals de la flora valenciana, principalment consistents en claus per a la determinació dels diversos taxons presents en el territori, en què l’escassetat d’espai impedia l’existència d’il·lustracions o d’un vocabulari complementari. A més de les necessàries claus, ací es dóna una descripció completa de cada planta així com un mapa detallat de la seua distribució en el territori i comentaris sobre la seua ecologia, endemicitat, abundància i, fins i tot, usos quan s’escau. Les possibilitats de la fotografia digital han decantat els autors per il·lustrar el text amb nombroses imatges que, encara que no realitzades per professionals de la fotografia, són generalment informatives i ajuden en la discriminació de caràcters diagnòstics entre taxons.
Encara que la responsabilitat i el mèrit del treball recauen, sens dubte, sobre els autors, és just mencionar el gran treball desenvolupat per l’equip col·laborador en l’elaboració de bases de dades i mapes, que estan entre els grans valors d’aquesta obra. L’edició en valencià és un valor afegit, per a la qual cosa s’ha encarregat la traducció a un reconegut expert com Josep Manuel Alcañís. Posats a aquesta tasca de l’edició en diferents idiomes, no seria desgavellat pensar en una edició en anglès, ja que l’obra interessarà a un sector important de persones que, procedents de països europeus, viuen en la nostra comunitat i estan interessats en el coneixement de la nostra flora.
Sense cap dubte la Flora valentina serà l’obra de referència per a profes-sionals i aficionats al món de la botànica en el territori valencià durant molt de temps, la qual cosa representa una enorme responsabilitat per als autors, el bon criteri de la qual queda públicament exposat. El coneixement per proximitat als autors, prolongat durant llargs anys, permet tenir la certesa que així serà.
