Amb l'esclat de la primavera a l'alta muntanya l’entorn canvia en un escenari on la natura desperta de la letargia hivernal.

Les microreserves de flora són fonamentals per a protegir i conservar la flora endèmica, rara o amenaçada en el nostre territori.

Mitjançant l’ús d’un flaix extern situat per davall de la fulla i aprofitant la textura d’aquesta, el fotògraf va retratar en el seu entorn a aquest pregadeu que va trobar en una de les marxes dins de l’Estació de Biodiversitat de Tiputini.

El Puig Major és un massís de relleus molt escarpats. Però no ofereix únicament un atractiu topogràfic i geològic: l’espectacular cimal de les Illes acull singularitats vegetals notables.

Els oasis són el que són, però el desert que els envolta ens els fa percebre com a fastuosos. Vivim en un univers d’oasis mentals i atorguem a les coses no pas el valor que tenen, sinó el valor que voldríem que tinguessin.

Herbari mengívol és un llibre recomanable com a company en les excursions de camp i que ens ajudarà a conèixer, estimar i tastar alguns dels tresors comestibles que ens ofereix aquest combinat de flora accessible i saviesa popular.

Quan sentim la paraula orquídia normalment pensem en les meravelles exòtiques, i oblidem que aquí també en tenim. El llibre Orquídies de les serres de Montsant i de la Mussara n’és un testimoni fidel.

La recol·lecció de fulles, flors, rizomes, fruits de les plantes i els bolets silvestres per cuinar plats tradicionals està caient en desús en alguns llocs d’Alacant, encara que en altres zones, principalment rurals, aquestes receptes tradicionals continuen vives. Estudis etnobotànics realitzats en aquesta província de la Comunitat Valenciana mostren més de 110 espècies silvestres utilitzades com a aliment.

És ben sabut que les pluges abundants porten bones flora-cions. Aquest any és especialment prolífic, ja que a la floració natural propiciada per les abundants pluges hivernals i primaverals, s’uneix l’aparició de diversos textos sobre flora valenciana.

Coloquios dos simples, del portuguès García de Orta, amb el títol d’Aromatum et simplicium aliquot medicamentorum apud indos nascentium historia (Antwerpen, 1567). L’obra d’Orta era la millor descripció de les Índies Orientals i Clusius hi va afegir el 1582 unes Aliquot notae in Garciae aromatum historiam (Antwerpen, 1582) amb noves observacions de l’expedició de Francis Drake pel Pacífic.