Herbari mengívol és un llibre recomanable com a company en les excursions de camp i que ens ajudarà a conèixer, estimar i tastar alguns dels tresors comestibles que ens ofereix aquest combinat de flora accessible i saviesa popular.
La recol·lecció de fulles, flors, rizomes, fruits de les plantes i els bolets silvestres per cuinar plats tradicionals està caient en desús en alguns llocs d’Alacant, encara que en altres zones, principalment rurals, aquestes receptes tradicionals continuen vives. Estudis etnobotànics realitzats en aquesta província de la Comunitat Valenciana mostren més de 110 espècies silvestres utilitzades com a aliment.
És ben sabut que les pluges abundants porten bones flora-cions. Aquest any és especialment prolífic, ja que a la floració natural propiciada per les abundants pluges hivernals i primaverals, s’uneix l’aparició de diversos textos sobre flora valenciana.
Coloquios dos simples, del portuguès García de Orta, amb el títol d’Aromatum et simplicium aliquot medicamentorum apud indos nascentium historia (Antwerpen, 1567). L’obra d’Orta era la millor descripció de les Índies Orientals i Clusius hi va afegir el 1582 unes Aliquot notae in Garciae aromatum historiam (Antwerpen, 1582) amb noves observacions de l’expedició de Francis Drake pel Pacífic.
Dins de la vasta i verda multitud de la nostra flora, el poble valencià ha sabut triar herbes útils com a verdura sana i saborosa per a la cuina casolana.
El cepell es fa servir medicinalment per a estimular la producció d’orina, rentar i desinfectar els ronyons i les vies urinàries, i també per a depurar la sang, combatre els reumatismes o aprimar-se.
Les gents de la ruralia valenciana consideren el panical com una de les plantes silvestres més medicinals per les diverses aplicacions d'aquesta.
El lliri groc és una de les plantes més abundants en les zones humides de la geografia valenciana.
L'argelaga no gaudeix de bona fama, però en realitat és una planta amb diverses aplicacions i usos.