‘La inesperada verdad sobre los animales’, de Lucy Cooke

La inesperada verdad sobre los animales
Lucy Cooke
Traducció de Francisco J. Ramos Mena. Anagrama. Barcelona, 2019. 448 pàgines.

Lucy Cooke, l’autora de La inesperada verdad sobre los animales, posa els ulls de la biologia evolutiva sobre una acurada selecció de tretze animals per a compartir amb nosaltres un relat zoològic veraç, alhora que enginyós i divertit. L’autora, que ha estat al capdavant de sèries documentals d’èxit de la BBC i National Geographic, ens proposa el repte de desprendre’ns dels nostres prejudicis per a comprendre els comportaments d’aquests animals. Comportaments sovint idealitzats i fets servir tendenciosament, bé com a guia de conducta moral –assenyalant les suposades virtuts d’alguns, com ara els valors familiars i la fidelitat dels pingüins–, o bé com a representants dels pecats capitals, com en el cas del peresós o el ratpenat.

No voldria anticipar els misteris que revela aquest bestiari. Comprovareu que l’obra està repleta d’anècdotes i curiositats que faran les delícies de qui espera trobar una visió insòlita dels animals i de les peripècies patides per a estudiar-los. Al temps, no es descura l’explicació evolutiva dels trets que ens semblen tan fascinants i que han donat peu a tants equívocs. Ací és on queda més patent la sòlida formació de l’autora en evolució; així, ens parlarà d’adaptacions, solucions de compromís entre trets biològics, etcètera, sempre en un llenguatge accessible i clar. Sobre aquests i altres aspectes aplicats de conservació biològica hi ha referències a lectures addicionals que ens donen l’oportunitat d’investigar més a fons.

El llibre és també excusa idònia per fer un recorregut per la història del pensament biològic, amb desimboltura però amb ull crític: hi són les fites que van trencar amb idees errònies com ara la generació espontània, la transmutació d’espècies o la teoria de la recapitulació, i destaca sobre manera la importància de la formulació de la teoria de la selecció natural en el pensament evolutiu actual. S’hi citen noms il·lustres com Aristòtil, Plini el Vell, Linné, el comte de Buffon, Spallanzani, Haeckel o el mateix Darwin, així com molts científics i científiques més menys coneguts. De l’anàlisi documental que ens ofereix Cooke es desprèn la innegable humanitat de cada científic. Cap dels autors esmentats va ser absolutament infal·lible i, com a fills dels seus temps, alguns d’ells de vegades donaren per provada la veracitat de rondalles i relats fantàstics; altres provaren experiments més que qüestionables, i altres van fer interpretacions errònies. Cooke deixa clar que això no resta ni un bri d’importància a les seues contribucions. Linné, per exemple, va classificar erròniament algunes criatures, cosa gens sorprenent quan avui dia els biòlegs continuem «barallats» reorganitzant i reclassificant espècies. O el mateix Darwin va errar en la seua proposta d’un mecanisme de transmissió de l’herència, el que no fa il·legítima la teoria de la selecció natural!

En resum, si sumem que Cooke és una contadora d’històries fantàstica i que la biologia s’hi presta també fàcilment, tenim davant una obra que ens enganxarà des del principi i que, en acabar de llegir-la, encara ens rondarà pel cap, tot invocant les fascinants històries per descobrir de molts animals més.