La política de los grandes números. Historia de la razón estadística.
Alain Desrosières.
Editorial Melusina. Barcelona, 2004. 415 pàgines.
Com s’especifica en el subtítol, es tracta d’un llibre sobre la història de l’estadística publicat el 1993, i reeditat el 2000 amb correccions en alguns passatges per a incorporar-hi resultats d’algunes publicacions que havien aparegut posteriorment. Consta de nou capítols precedits per una introducció i prosseguits per una conclusió i un epíleg. L’autor és cap de Mètodes Comparats de l’Institut Nacional d’Estadística i Estudis Econòmics (INSEE) de París, i participa en els treballs del Grup de Sociologia Política i Moral (EHE en Ciències Socials i CNRS). Ha publicat diversos treballs sobre temes d’història de l’estadística. En particular cal destacar-ne Les catégories socioprofessionnelles (La Découverte, París, 1988).
Els temes tractats en el llibre són aquells que han determinat d’una manera més decisiva el panorama i les discussions de l’estadística actual. El llibre s’adreça als ciutadans interessats a aproximar-se a la comprensió del significat dels indicadors estadístics i als usuaris de les diferents àrees (biomèdiques, socioeconòmiques, científiques, etc.) que utilitzen l’estadística com a eina de treball. És especialment interessant per als estudiants d’estadística, i per als professors de l’especialitat que desitgen «fer reflexionar als seus alumnes més enllà de l’aprenentatge dels formalismes presentats en els manuals». L’objectiu declarat per l’autor (p. 370) és articular una història de caràcter intern de les eines i els formalismes de l’estadística amb aquella, més externa, de les institucions i els usos socials de les contribucions que aquestes han fet. Tot això des de la perspectiva de la sociologia de les ciències desenvolupada a partir de la dècada de 1970.
En l’interessant epíleg de l’any 2000 l’autor respon amb solvència als temes de debat i a les crítiques suscitades pel llibre. En particular se sent interpel·lat pel llibre de I. Hacking The Social Construction of What? (Harvard UP, Cambridge, 1999 –¿La construcción social de qué?, Paidós, Barcelona, 2001). El motiu és que Hacking apel·la a la trivialització que representa atribuir a un objecte el caràcter d’haver estat construït socialment, quan aquest és el cas de tots els objectes. Així el llibre de Desrosières perd al·licient per a qui només entenga que es limita a presentar el caràcter de constructe dels formalismes i els objectes que constitueixen l’estadística. El tema del caràcter no natural, és a dir fabricat, dels objectes procedeix de P. Valéry. La seua destrivialització ha de passar per l’esforç de mostrar en cada cas el com de la construcció de l’objecte determinat que s’estudie. Això és el que intenta Desrosières en cada capítol del llibre. Amb millor o pitjor fortuna, intenta no establir cap tesi, no fer obligatòria cap reflexió, sinó cercar la concreció en la interacció dels motius i dels moments que intervenen en cada cruïlla de la seua història.
