‘El sentido de la existencia humana’, d’Edward O. Wilson
Una lliçó de filosofia i ciència
El sentido de la existencia humana
Edward O. Wilson
Traducció de Xavier Gaillard Plan
Editorial Gedisa. Barcelona, 2016. 160 pàgines.
«Qui som? D’on venim? On anem?» Aquestes són probablement les qüestions més famoses de la història de la humanitat. Per ajudar-nos a respondre-les, ningú millor que un científic tot terreny, un apassionat tant de les ciències com de les humanitats, i un gran comunicador: estem parlant del biòleg anglès Edward O. Wilson. Wilson és considerat el pare de les disciplines científiques de la biogeografia i la sociobiologia, i és famós pels seus treballs transversals en l’àrea de la biodiversitat global. A més a més dels diferents premis que ha rebut al llarg de la seua carrera com a investigador, va ser guardonat també amb dos premis Pulitzer els anys 1979 i 1991.
El sentit de l’existència humana és l’obra més filosòfica de Wilson. No et deixes enganyar, lector, per l’aparent brevetat del text: en poc més de cent pàgines trobaràs infinites reflexions sobre diferents aspectes transcendentals per a la nostra espècie. Estructurat en cinc parts i una quinzena de capítols molt breus, aquest llibre comença emfatitzant la importància d’imbricar les disciplines científiques i les disciplines d’humanitats per tal d’adreçar el sentit de la nostra existència. Llegint els primers capítols trobem comparacions constants entre els humans i altres espècies socials, com ara les formigues i altres insectes, que han estat estudiades per Wilson en treballs d’alt impacte per a la comunitat científica. Aquestes comparacions tracten de fer-nos veure que per a entendre l’evolució humana i el sentit de la nostra existència és imprescindible pensar en nosaltres mateixos com una comunitat d’individus, i no com a persones individuals. La segona part del llibre, però, se centra en aspectes més lligats a les emocions dels éssers humans, com ara les creences o les religions. Wilson considera aquests aspectes com a «flaqueses intel·lectuals de la humanitat», i mostra el seu to més crític al final de la seua obra en relació a aquestes qüestions. Les explicacions de l’autor sobre l’origen evolutiu de les religions o els ídols, com qualsevol altre tret cultural, són possiblement els millors arguments per a suportar la seua tesi. Seguint amb el mateix fil argumental de l’evolució darwiniana, Wilson ens mostra també les conseqüències de les religions sobre la biodiversitat, les cultures, i el comportament.
En la meua opinió només són dues les possibles crítiques a El sentit de l’existència humana: una és la manca de connexió clara entre alguns capítols i parts, i l’altra és el canvi de ritme en diferents parts del llibre. Tan prompte el lector es veu fascinat pels raonaments ràpids de Wilson i les interessants comparacions entre humans i formigues, com de sobte es veu avançant a poc a poc entre qüestions estrictament filosòfiques que s’encadenen d’una manera consecutiva.
De tota manera, El sentit de l’existència humana és altament recomanable. Potser, lector, no estigues familiaritzat amb la filosofia, no et consideres un amant de la ciència, o mai hages pensat que els humans podem aprendre alguna cosa dels insectes. Però de segur que trobes interessants les reflexions de Wilson sobre la naturalesa humana, que són, al cap i a la fi, reflexions sobre tu mateix.
