Som virus
Albert Altés
Eumo Editorial. Barcelona, 2021. 168 pàgines.
Tota la meva vida he estat lector habitual de literatura científica de divulgació. Un extens bagatge que m’ha permès formar-me no només com a persona, sinó que m’ha obert les portes a la poesia del coneixement. I perquè saber és poder –o si més no hauria de ser-ho– el propòsit de qualsevol assaig científic és despertar en el lector la set de coneixement en apropar-lo a les fonts que ens inciten a descobrir les lleis de la natura. Jo mateix entenc millor qui soc gràcies a tenir una comprensió de caràcter general entorn de matèries tals com la teoria de l’evolució i la mecànica quàntica. Una comprensió –de nosaltres en relació amb el món– que ens pot alliberar de la càrrega de la ignorància i del dogmatisme.
Al meu entendre, tal és la importància de l’assaig científic. En aquest sentit, el llibre Som virus d’Albert Altés és una rellevant contribució a l’assagística de divulgació en llengua catalana –l’obra es feu mereixedora del Primer Premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana– en tractar un tema gens menor com és la relació entre els virus –avui tan d’actualitat– i l’existència de la vida en el nostre planeta. Un vincle fascinant que gira al voltant d’una pregunta –tota ciència sempre comença amb un interrogant– que l’autor no revelarà –com en una pel·lícula de misteri– fins a la pàgina 83 de l’obra, i que es concreta en l’enunciat: «Què som, nosaltres, exactament?». Pregunta capital sense resposta –no podia ser altrament– que ens aboca a la frontera entre ciència i filosofia.
En el decurs de l’obra, Albert Altés desplega en una tretzena de capítols, un epíleg i una introducció tot el seu argumentari, a saber: els virus i l’origen de la vida, el problema de l’envelliment, el lligam entre els virus i el sistema immunitari, els efectes guaridors del virus de la sida en determinades malalties oncològiques i, tal vegada el més espectacular, l’origen víric del genoma. I ho fa amb rigor, de vegades excessiu en l’abocament de dades en els primers capítols, i exemples pràctics i dosis d’un humor meridional que salpebra tanta ciència. Albert Altés, d’altra banda, com a especialista en hematologia decideix ser part de la història que ens narra ell mateix –el viatge de la matèria inerta a la vida–, la qual cosa facilita que el lector s’integri en l’aventura de llegir.
Caldria ponderar de cara a futures edicions un glossari a la part final del llibre, i tampoc hi faria mal la presència d’alguna il·lustració. Així i tot, Som virus és una seductora proposta intercultural, atès que l’autor imbrica hàbilment ciència amb qüestions de gènere i socials. És a dir, la ciència entra en diàleg amb les humanitats i l’economia. En aquest sentit resulta encomiable la reivindicació de totes aquelles científiques –en particular Rosalind Franklin i Barbara McClintock– que han jugat un rol fonamental en la història de la ciència. Finalment, Altés no dubta a formular amb contundència algunes màximes a fi de suggerir-nos que cal mirar el món des d’una perspectiva renovada. Només un exemple: «Les epidèmies són una conseqüència de la prosperitat humana». Ho he apuntat abans, ciència i filosofia. No calen més paraules. Tan sols pensar.
